 |
| 1824. El Coll de Balaguer (el Baix Camp). «Views in Spain», Edward Hawke Locker, London. El temut pas pel coll de Balaguer en aquells segles, descrit per un militar anglès de formació il·lustrada i gustos artístics arromanticats. Va recórrer la Península al servei de l'armada anglesa, en lluita contra els invasors napoleònics. La vista del paratge és feta en arribant des del sud. Probablement, al pont que salvava el barranc de Llèria, just al començament de les giragonses del camí que pujava fins dalt el coll, allà on ara només hi ha l'esplanada de formigó i xemeneies de les centrals tèrmica i nuclear. |
 |
| 1824. El Coll de Balaguer (el Baix Camp). «Views in Spain», Edward Hawke Locker, London. El gravat ens mostra els núvols gairebé perennes de la serra, amb el Molló Puntaire gairebé tapat. El pont, per la seua inclinació, potser només era per al camí de bast o ferradura, per passar, doncs, a peu o amb un animal. Els carruatges, com suggereix el dibuix, devien retombar pel gual de la riera, on feien parada abans d'empendre el dificultós camí. Les vistes del llibre són majorment realistes. Per tant, poc o molt, també ho devien d'ésser les d'aquest inhòspit paratge. |
 |
| 1824. El Coll de Balaguer (el Baix Camp). «Views in Spain», Edward Hawke Locker, London. L'entrada del viatger per Catalunya es fa pel riu Sènia. En passar per Sant Carles de la Ràpita, s'hi recorda la reial voluntat (espanyola) de fer-hi el gran port del delta allà on hi havia el primitiu llogaret de pescadors: «a little town begun in 1792 with some pomp, but left half finished by Charles IV». L'Ebre és creuat per Amposta per un pas de barca. D'allà per amunt, «our road lay throuhg an uncultivated district, but the air was perfumed with wild thyme, and the temperature as warm as an English autumn». Fan una trista parada i fonda al Perelló. El camí cap al nord pujava pels peus de la Serra de Mestral, «a valley well clothed with trees», segurament pins i garrofers, amb les muntanyes darrere, «whose rugged summits were frequently lost in the clouds, which seemed ready to burst upon our heads». A la fi, arribats als peus del Coll de Balaguer, calgué aventurar-s'hi, «a range neither so lofty nor so picturesque as the preceeding». No pintava tan bé com el plàcid camí recorregut fins allà, perquè «the road is intersected with gullies, which rener it circuitous». Els barrancs feien zigzaguejar el camí. Un cop dalt del port, el fort s'hi veia tot enrunat i a la fonda del davant, un petit destacament de soldats (espanyols) s'encarregava de controlar els transeünts. En baixant cap a l'Hospitalet, una altra partida militar «seated beside a fountain», probablement la de l'Aigualcoll, que els pidolaren calés per comprar vi. Durant la Guerra del Francès, el fort fou sotmès a bombardeig per un destacament anglès, que finalment fou volat pels aires. |