20180108

[1788] La Banqueta esdevé Avinguda Blondel, més

Anys 1920-1930. La Banqueta de Blondel, Lleida.
El carrer de Blondel davant del Teatre-cinema Viñes, on deixava de ser el passeig que baixava des del pont i es convertia en una carrer amb cases a totes dos bandes, per causa del naixement d'una nova alineació de cases a l'espai guanyat al riu. 
Anys 1920-1930. La Banqueta de Blondel, Lleida.
L'edifici del Casal de la Joventut Republicana de Lleida (1919), el Liceu Escolar (1913), més avall la Gota de Llet (1919), el Museu Morera (1917). Un petit eixample de la ciutat en l'espai de terreny guanyat del riu fins als carrers Major i Sant Antoni, però molt ben integrat a la nova i moderna dinàmica ciutadana.

A la imatge, encara s'hi veuen les edificacions adossades a la part del riu de l'antic Hospital de Santa Maria, allà on durant un parell de segles hi hagué un pati de comèdies i del Joc de la Pilota. Al fons, el carrer Blondel no tenia la sortida que tindrà dècades després, car la cantonada de l'antiga muralla era ocupada per algunes cases i part de l'antic convent de Sant Antoni. 
Anys 1930. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Detall del començament de l'Avinguda Blondel des del davant de l'Hotel Pal·las.
Anys 1930. La Banqueta de Blondel, Lleida.
L'estreta Banqueta enllambordada i l'arbrat que la resseguia de cap a cap, amb un enllustrador de sabates treballant a la vorera.
1926. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Revista «Lleida», núm. 26 de maig.
Vista de la Banqueta, potser amb pals de cucanyes per a la festa major.
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
 El passeig encara sense el jardinet del cap d'avall, en una imatge que en transmet l'elegància i modernor per a la ciutat de l'època.
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Per aquest motiu, la ciutat es decidí d'ampliar-lo a partir dels anys 1949-50, però l'arribada del trànsit cap als anys 60 i de més trànsit durant les dècades posteriors l'empantanegà de vehicles. La construcció del nou pont dels instituts a començament del 70 o del de la Universitat (1991) no han ajudat a traure trànsit, sempre multiplicat. Només la vorera de dalt, més comercial, té un cert aprofitament per als vianants i passejants. 
1930. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Revista «Vida Lleidatana», núm. 100.
El gran meandre del riu davant mateix de la ciutat deixava l'areny major a banda i banda del pont en èpoques de poca aigua. No sabem el motiu de la reunió de tanta gent, però testimonia que la Banqueta era lloc de passeig i trobada. 
Anys 1930. La Banqueta de Blondel, Lleida.
L'amplada de la primera Banqueta, un passeig per fer les delícies dels veïns de la ciutat.
1930. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Foto: Gonzalo de Reparaz (MdC).
Una bonica perspectiva des de Blondel cap al Cappont incipient de l'època, amb el gran areny fangós (probablement mosquitós també) d'època estiuenca.
1930. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Foto: Gonzalo de Reparaz (MdC).
Vista de la Banqueta, potser presa des del Casino. A l'altra banda, els trossos del voltant del camí d'Albatàrrec. Ni rastre del gegantí Cappont que s'hi anirà esbarriant durnat les tres darreres dècades del segle passat. 
1930. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Foto: Gonzalo de Reparaz (MdC).
Una altra presa però ací riu avall, amb apreciació del jardinet que s'hi feu just al començament del nou carrer de Blondel, en l'espai guanyat al riu darrere de l'antic Hospital i per on passava la carretera. El primer edifici, el Teatre Vinyes, amb la característica tribuna que encara manté. L'heura que s'enfilava paret amunt era magnífica, per gran treball del jardiner a qui veiem arruixant al peu de la imatge. Per la banda del darrere, la banqueta esdevenia un estret carreró que no s'allargava gaire més. 
Anys 1920. La Banqueta de Blondel, Lleida.
 La mateixa vista, des d'un balcó de l'Hotel, però uns anys abans, amb el primer intent d'enjardinament de l'espai.
Anys 1920. La Banqueta de Blondel, Lleida.
 Hi podem veure la cantonada del Teatre-Cinema Viñes, amb l'exuberant heura que ja s'hi enfilava paret amunt. L'enllambordat s'acabava a l'alçada del carrer Cavallers, just davant de l'Hotel. La Banqueta de pedra s'allargava riu avall, fins a l'alçada de Sant Antoni, però per la imatge sembla que potser no hi havia ja balustrada. 
Anys 1930. La Banqueta de Blondel, Lleida.
L'enjardinament del cap del passeig davant del carrer Cavallers, amb el detall del trànsit per la carretera: camió i carro .
1934. La Banqueta de Blondel, Lleida.
 Revista «Camins», núm. 2.
«Al llarg de Blondel, els lleidatans podem gaudir unes hores esplèndides de sol hivernal entre dametes gentils i flairoses». Abrics llargs, bufandes i boines, i una gran gernació omplien el passeig els diumenge i festes de guardar.  
Anys 1930. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Començament de la Banqueta al davant del pont. Llavors aquest espai de davant de la porta d'entrada a la ciutat era més reduït que l'actual. A fora, les tauletes del restaurant de l'Hotel Pal·las i un guàrdia urbà amb poca feina com a director del trànsit.
1938. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Les llambordes de Blondel a la barricada de davant del Pont.
Anys 1940. La Banqueta de Blondel, Lleida.
La Banqueta com a lloc de trobada, amb les cadiretes de la caseta de cafeteria del Casino al costat de la balustrada. 
Anys 1930. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Els jardinets del passeig de Blondel, amb el detall de la caseta cafeteria de davant del Casino Principal.
Anys 1930. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Postal bilingüe de l'època republicana, amb la sempre majestuosa vista elevada del passeig.
Anys 1930. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Detall del començament del jardinet passat el carrer Cavallers i de les casetes de begudes que hi hagué.
Anys 1930. La Banqueta de Blondel, Lleida.
La Banqueta il·luminada de llum elèctrica, amb la nova façana de la Paeria també ben resplendent. La llum es reflectia a l'aigua, creant un gran efecte estètic. 

Des de fa uns anys, la decoració nadalenca dels ponts i del passeig amb una tira de bombetes de leds blanques que pengen de fanal en fanal és una imatge típica de la ciutat, que també il·lumina de colors els pilars de sota dels ponts, buscant un joc de llums amb la (poca) aigua que hi corre.