1968. La Seu d'Urgell, L'Alt Urgell. «Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«La neta, gairebé transparent, imatge de la Seu d'Urgell. amb sol o sense, a l'hivern o a l'estiu, aquesta població ofereix un perfil d'una netedat, d'uns volums absolutament definits i contundents. Es d'aquelles poblacions que sembla que cada dia les rentin tan bon punt surt el sol». Passats els decennis, però, entre polígons i carreteres, les afirmacions d'en Vallverdú ja s'ha de fer en pretèrit. En primer terme, la Valira poc abans de desguassar al Segre, que passa pel fons de la plana.
Afegeix l'escriptor: «A la Seu hi ha soldats i carrabiners, i molts passavolants. La vitalitat i formigueig de la Seu augmenta els finals de setmana. La Seu, aquests anys darrers, és un receptable força considerable de viatgers que van a Andorra. De fet, el Pricipat veí, que comença literalment al capdamunt de la capital de l'alt Urgell, l'ha vitalitzada cosa de no dir. Ara bé, la Seu té també el poder concentrador de les inquietuds, tractes, lleures i negocis de tota la rodalia, és un imant mercadà considerable. Ciutat de botigues, gairebé no es veuen les entrades de les cases de pisos. Tot són aparadors, deliciosament modernistes alguns, no gaires de tirat actual, bastants de posat conservador, sota els porxos. 'Conservador' fóra potser la paraula-resum de la Seu».
|