 |
| 1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca) (Gallica). L'Atlàntic Nord. No sabem gran cosa d'aquest jueu mallorquí, cartògraf d'ofici, autor d'un dels més bells mapes del món conegut al seu temps, cap al darrer quart del segle XIV, Cresques Abraham (Palma, 1324-1387) era també bruixoler i constructor d'instruments nàutics. Les cartes geogràfiques que avui conservem li són atribuïdes, sobretot aquest gran atles, però sembla que amb prou fonaments. Protegit pels reis catalans de la Corona d'Aragó, dels quals en fou mestre cartògraf, visqué sempre a la ciutat mallorquina, i degué de compondre nombroses cartes nàutiques per a la poderosa marina catalana de l'època. En el taller on treballava, és probable que hi treballessin alguns altres cartògrafs, com ara son fill, Jafudà Cresques, també conegut com a Jaume Ribes després de sa conversió per mor dels pogroms de 1391 i del qual se'n conserva una altra còpia del gran atles català. Com que sabem que l'Atles fou tramès per Pere III el Cerimoniós a la cort francesa, probablement com a regal de coronació per al rei Carles VI al 1380, suposem que en aquella data aquesta segona còpia havia estat ja feta. A la part superior de les taules III i IV trobem representades les Illes Britàniques i Irlanda, juntament amb Islàndia i la part meridional d'Escandinàvia. El fort color lilós de l'illa angloescocesa és peculiar de la còpia conservada a París, mentre que l'atribuïda a Jafudà mostra l'illa sense acolorir. |
 |
| 1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca). L'Atlàntic Nord. L'Atlàntic Nord just davant les costes d'Irlanda.  1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca). L'Atlàntic Nord. «Mare Ochceanum» o Mar Oceana. La decoració amb ratlles blaves simula les onades de la mar i la diferent intensitat del blau els confereix una gran vivacitat.   1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca). L'Atlàntic Nord. Les illes d'Hibèrnia: «En Inbernia [hi] ha moltes illes meravelloses que són credores [creïbles, reals] en les quals n'hi ha una poca [petita] que els homes null temps no hi moren, mas com són molt vells, que muiren, són aportats fora l'illa. No hi ha neguna serpent ne alguna granota ne neguna aranya verinosa, abans tota la terra és contrariosa a tota bístia verinosa, cor [car] aquí és la Lazie [Lencerie] insula. Encara més, hi ha arbres als quals aucells hi son portats així com a figa(m) madura, item hi ha altra illa en la qual les fembres no enfanten, mas com son determenades a enfantar són portades fora la illa segons costuma».   1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca). L'Atlàntic Nord. Dos detalls capgirats: l'illa de Mim (de color daurat) i l'illa de Brasil (ben rodona i de fort color alilat), dos illes que la cartografia de l'època creia existents a l'Atlàntic Nord, i que els navegants buscaven amb afany. La mitologia irlandesa creia en l'existència d'aquesta illa de Brasil, coberta de boira sempre, excepte durant un dia cada set anys. Sembla que el nom prové de l'antic gaèlic, significant potser illa de la bellesa, i que no tindria relació amb el nom del país sud-americà, que provindria de la fusta de brasil, o de color de brasa, pel seu to rogenc fort.   1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca). L'Atlàntic Nord, Hibèrnia (Irlanda). La costa occidental d'Irlanda, amb les illes i illetes marcades amb coloraines, i la senyera trilleonada anglesa d'or sobre fons de gules lluint sobre l'illa. Al voltant del 800 dC, més d'un segle després, les invasions dels víkings van fer estralls en la cultura monàstica i en diverses dinasties regionals de l'illa, però les dues institucions van demostrar ser prou fortes per a sobreviure i assimilar els invasors nòrdics. La invasió normanda de finals del segle XII va marcar l'inici de més de 700 anys de la participació britànica directa a Irlanda per part del Regne d'Anglaterra i més tard, el 1177, el príncep anglès Joan sense Terra va ser fet senyor d'Irlanda pel seu pare Enric II d'Anglaterra en el concili d'Oxford. La corona no va tractar de fer valer el control total de l'illa fins que Enric VIII Tudor, rei d'Anglaterra, Escòcia i Gal·les, repudià l'autoritat papal sobre l'Església a Anglaterra per tal de poder casar-se amb Anna Bolena. Això va dur a la posterior rebel·lió de l'irlandès catòlic comte de Kildare, duc de Leinster, poderós terratinent que va amenaçar l'hegemonia anglesa a l'illa. Aleshores, Enric VIII es va proclamar a si mateix rei d'Irlanda i també va tractar d'introduir la seva reforma protestant de l'Església anglicana, que va fracassar a Irlanda.   1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca). L'Atlàntic Nord, Hibèrnia (Irlanda). Detall de la costa occidental, amb les ciutats de Limerick (Laymerich) i Waterford (Gaterforda) en roig al costat dels cursos fluvials.  1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca). L'Atlàntic Nord, Hibèrnia (Irlanda). L'escut de la monarquia anglesa damunt d'Irlanda.   1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca). L'Atlàntic Nord, Hibèrnia (Irlanda). Detall d'algun dels loughs irlandesos, dit ací 'Loog Fortunady' (en roig), ple d'una miríada d'illes diminutes.   1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca). L'Atlàntic Nord, Hibèrnia (Irlanda). Detalls del nord de l'illa irlandesa, amb el nom de l'illa en majúscules i de colors blaugrana. |
  |
| 1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca). L'Atlàntic Nord, Islàndia. Detall d'una gran illa, Islàndia probablement (les Fèroe no tenen aquesta dimensió), molt acostada a les Britàniques i a Escandinàvia. |
  |
| 1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca). L'Atlàntic Nord, Islàndia. La llegenda, un cop capgirada, diu: «Illa de Stillanda, que han la llengua de Nuruega e son cristians». La neutralització vocàlica de Noruega en u- no és un tret típic del dialecte mallorquí, però podria tractar-se d'un tret fonètic d'un informant i no pas del cartògraf. La segona inscripció és molt borrosa, sobretot a la banda dreta, que capgirada per a la lectura queda a l'esquerra: «...En aquesta illa de [Archania] fa vi (6) messes [mesos] de dia q la nit [és] clara e vi (6) messes [mesos] de nit que lo jorn [és scur]». És a dir, s'hi recull el fenomen del sol de mitjanit dels territoris propers al cercle polar. |