20161126

[1573] La volta al món al segle XIX (vi): vistes europees

1827. Ginebra /Genève (Suïssa), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
 La segona ciutat més gran del país helvètic, de zona francòfona, i un dels centres polítics i financers mundials, emplaçada a la vora del llac Léman, d'on el Roine continua son recorregut, a la riba del qual els burgesos de l'època s'hi esbargien.


1827. Berlín (Alemanya), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
Plànol del centre històric de la capital germànica a començament del segle XIX.
1827. Sebastopol (Crimea), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
 «La ciutat altament respectable», segons sa etimologia, actualment de facto integrada a la Federació Russa, i que ha degut el seu desenvolupament a la instal·lació de la magna base naval russa a la Mar Negra, que es remunta a final del segle XVIII. La badia hi constituïa un autèntic port natural on les flotes podien arrecerar-se amb seguretat.
1827. Moscou (Rússia),
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
 
La «ciutat del riu Moksvà» i capital de la Federació Russa, amb l'històric palau i muralles tardomedievals del Kremlin en primer terme.
1827. Sant Petersburg (Rússia), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
 L'antiga Petrograd i Leningrad de l'època soviètica del segle XX, a la desembocadura del riu Neva a la Mar Bàltica, fundada pel tsar Pere el Gran just al començament del segle XVIII com a capital de la Rússia imperial durant més de dos-cents anys, fins que la Revolució Russa retornà la capitalitat a la ciutat de Moscou. El centre històrics de la ciutat és considerat Patrimoni de la Humanitat per sa gran monumentalitat.
1827. Sant Petersburg (Rússia), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
Un dels històrics ponts que unia el Palau d'Hivern amb l'illa, lloc de passeig i d'esbarjo de la classe dirigent de l'època, sota decoració imperial.
1827. Estocolm /Stokholm (Suècia), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
Una esplèndida vista de la capital sueca, actualment estesa per tot un conjunt d'illes (dita per això la Venècia del nord), la més coneguda de les quals és la de la ciutat vella o Gamla Stan, entre el llac Mälaren i la Mar Bàltica, plàcid racó de navegació fluvial a l'època, on destaquen les altes torres civils i religioses. La torre quadrangular i massissa correspon a l'ajuntament, on cada any s'hi fa lliurament dels premis Nobel.