 |
| 1900 ca. L'Espluga Calba (les Garrigues). Foto: Baldomer Gili i Roig (1873-1926). El castell de la població al tombant del segle XIX al XX. Les veïnes, amb el llarg davantal que solien dur, preparades per al retrat, però l'altra al balcó no ha volgut baixar. |
 |
1845. L'Espluga Calba (les Garrigues).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
A la comarca de les Garrigues, al partit judicial i província de Lleida, i de l'Arquebisbat de Tarragona, «situada en el fondo de un valle, próximo al riachuelo llamado de Rinet». En aquella primera meitat del segle XIX, tenia «66 casas y la del Ayuntamiento, un palacio antiguo en el centro del pueblo, que los vecinos llaman el Castillo». Però no pas en castellà, llengua d'imposició (espanyola), sinó en el més pur lleidatà garriguenc: lo castell.
A l'escola de primària hi acudient de 20 a 25 nens! Quin contrast amb la crua realitat actual. Sobre el riu de Rinet s'hi escriu que «nace en los peñascos de Altallat [el Tallat] y su curso es de tan corto caudal que hay años que llega a secarse durante la estación de verano». Al terme, «mucho plantío de olivares [aulivers], i viñedo, arbolado de encinas [alzines], robles, pinos, madroñeras [arboços]...» L'oli es produïa en un molí amb dos premses, i també hi havia molí fariner, «que muele a temporadas». En aquelles 66 cases, hi vivien 58 veïns o caps de família, és a dir, 358 persones, una mitjana de sis per llar. Actualment, hi viuen poc més de 400 espluguencs, havent arribat a més de mil al tombant del XIX al XX. Detall històric: «En Espluga Calba sufrieron los carlistas del Camp de Tarragona a fines de 1836 una completa derrota por la columna de Iriarte, que les mató 105 hombres». |
 |
| 1900 ca. L'Espluga Calba (les Garrigues). Foto: Baldomer Gili i Roig (1873-1926). Detall de la façana i la placa del castell espluguenc. |
 |
| 1900 ca. L'Espluga Calba (les Garrigues). Foto: Baldomer Gili i Roig (1873-1926). Detall de la canalla jugant a la plaça, davant de l'ajuntament i el carrer Major. |
 |
| 1900 ca. L'Espluga Calba (les Garrigues). Foto: Baldomer Gili i Roig (1873-1926). Preciosa vista del campanar de l'església en un dia de processó, potser la de Corpus. |
 |
| 1900 ca. L'Espluga Calba (les Garrigues). Foto: Baldomer Gili i Roig (1873-1926). Detall dels abanderats que obrien la processó, amb alguns balcons plens de gom a gom. |
 |
| 1919. L'Espluga Calba (les Garrigues). Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-BdC). Vista del palau-castell de la vila. El 29 de desembre del 1251, Jaume el Conqueridor, dóna a Eliardis d'Anglesola, abadessa del monestir de Vallbona de les Monges, el lloc de l'Espluga Calba en franc alou i amb facultat de posar-hi batlles. L'historiador, Josep Joan Piquer i Jover, assenyala que la construcció de l'actual castell tingué lloc entre 1250 i 1350, en què l'Espluga Calba va pertànyer al monestir de Vallbona de les Monges. L'historiador lleidatà Josep Lladonosa, assenyala que al lloc que ocupa el castell espluguenc hi havia antigament una fortalesa musulmana. El 30 d'agost de 1350, l'abadessa de l'esmentat monestir, signa l'escriptura de venda del lloc i del castell de l'Espluga Calba a Pere de Carcassona. Després de passar per diferents mans, els Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem compren, el 13 d'octubre de 1405, el castell i el poble a Antoni de Montsuar. Seguidament, el papa Benet XIII estableix la comanda de l'Espluga Calba, que comprenia també els municipis de Sidamon, Palau d'Anglesola, el Portell i Torrelavit. Així mateix, l'orde de Sant Joan de Jerusalem, adquireix a la vegada la jurisdicció civil criminal. De la seva aplicació en tenim constància l'any 1660 amb l'execució dels presos Llorenç Esteva i d'un altre personatge conegut pel sobrenom de Tristà. A conseqüència de la desamortització decretada pel ministre Mendizábal, el 29 de febrer de 1836, els Hospitalers abandonen el castell, que fou adquirit després d'uns anys per l'espluguenc Joan Cendra, apotecari, que cap a finals de l'any 1860 efectuà una permuta amb unes religioses denominades Mercedàries que regentaven un col·legi ubicat a la casa de Ca l''Agna. El dia 24 de setembre de 1877, tingué lloc l'arribada de les religioses Dominiques que varen instal·lar-se al castell, prèvia una amigable gestió amb la comunitat mercedària, composta de dues religioses que des d'aquella data, entraren a formar part de la comunitat de les Dominiques i va quedar extingida la de les Mercedàries. Aquestes religioses donen el nom de Sant Vicenç Ferrer al nou centre d'ensenyament; les monges tenien una sandàlia d'aquest Sant, que per evitar les calamarsades era exposada a la finestra principal del castell, els dies de tempesta. L'any 1963, les religioses Dominiques deixen la seva residència i s'absenten de l'Espluga Calba, i donen l'esmentada sandàlia a la parròquia de la Immaculada, de la vila. El 17 d'abril de 1966, la Corporació Municipal espluguenca va adquirir per al municipi el castell pel preu de 300.000 ptes. Amb data 1 de juliol de 1992 i 5 de març de 1996 es constitueix respectivament, el Patronat per a l'Arranjament del Castell i l'Associació d'Amics del Castell. El 22 de juny de 1996 té lloc al castell espluguenc, el Capítol General de l'Orde Sanjoanista, que fixa l'Espluga Calba com a nova capital de l'antic Priorat de Catalunya (esplugacalba.ddl.net). |
 |
| 1919. L'Espluga Calba (les Garrigues). Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-BdC). Detall del castell, amb l'antiga petita espadanya amb campana i les finestres gòtiques de la façana. Les escales pujaven fins a la capella del castell. Un carro a la porta, i tot d'homes mudats, boina inclosa, i la padrina dalt del balcó. Tots ben preparats davant la novetat del retratista. |
 |
| 1919. L'Espluga Calba (les Garrigues). Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-BdC). L'antiga creu de terme de l'Espluga Calba, coneguda com la Creu Grossa. Llavors ja de ferro, probablement destruïda la de pedra en alguna carlinada del segle XIX. |
 |
| 1919. L'Espluga Calba (les Garrigues). Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-BdC). Vista del carrer Major, sense asfaltar, les parets de tàpia i pedra, amb les típiques portes que s'obrien cap enfora i els balconets amb les persianes per damunt la barana. Per damunt les cases, el castell hospitaler de la comanda de l'Espluga Calba. L'edifici de la dreta, Cal Sila, era el casalici de l'ajuntament. |