20161029

[1553] L'antic fort de Sant Felip del Coll de Balaguer

1811. Fort de Sant Felip al Coll de Balaguer (el Baix Camp) (MdC-CEC).
Louis-Gabriel Suchet, duc d'Albufera, 1770-1826. Plànol de situació del Coll de Balaguer i les dos vistes, meridional i septentrional.
1811. Fort de Sant Felip al Coll de Balaguer (el Baix Camp) (MdC-CEC).
Plànol i alçats del fort del coll balaguerí, conquerits pel mariscal Suchet, duc d'Albufera, al 9 de gener de 1811, però «repris le 7 Juin 1813 et détruit le 10 par l'Armée Anglaise aux ordres du Liutenant Général Sir John Murray». 
1811. Fort de Sant Felip al Coll de Balaguer (el Baix Camp) (MdC-CEC).
Detall dels perfils alçats del castell. 
1811. Fort de Sant Felip al Coll de Balaguer (el Baix Camp) (MdC-CEC).
Detall del plànol de la fortalesa.
1811. Fort de Sant Felip al Coll de Balaguer (el Baix Camp) (MdC-CEC).
«Vue prise du côté de Tortose», amb el mar que banya la costa a tocar de l'antiga Via Augusta, just a punt de començar l'ascensió cap al coll, presidit pel castell, amb la Punta de la Rojala al costat de mar i el Molló Puntaire a l'interior.
1811. Fort de Sant Felip al Coll de Balaguer (el Baix Camp) (MdC-CEC).
Detall del magne camí setcentista, que millorava el pas per aquest estratègic punt. Actualment, tota aquesta banda del coll és ocupada per les centrals nuclears i tèrmica de Vandellòs. 
1811. Fort de Sant Felip al Coll de Balaguer (el Baix Camp) (MdC-CEC).
Les ziga-zagues de la carretera, amb una caseta de cos de guàrdia i el castell vigilant dalt del tossal.
1811. Fort de Sant Felip al Coll de Balaguer (el Baix Camp) (MdC-CEC).
Detall de l'emplaçament estratègic del fortí. Avui, per l'esquerra hi baixa l'autovia A7 i per la dreta, l'autopista AP7. Les vies de ferrocarril, la nova creua per sota la Rojala per un túnel, i la vella solca aquesta serreta pel vessant de la platja. 
1811. Fort de Sant Felip al Coll de Balaguer (el Baix Camp) (MdC-CEC).
«Vue prise du côté de Tarragona», amb l'escarpat Molló Puntaire a la dreta i la Punta de la Rojala a l'esquerra. Al fons, un apunt del mar. En aquesta banda del coll, hi sorgí al segle XIV l'Hospitalet, creat per l'infant Pere, per atendre els abnegats viatgers que desafiaven la duresa de les rampes i la xafogor del clima en aquestes latituds. 
1811. Fort de Sant Felip al Coll de Balaguer (el Baix Camp) (MdC-CEC).
Detalls de l'estratègic i idíl·lic emplaçament del castell. 
1811. Fort de Sant Felip al Coll de Balaguer (el Baix Camp) (MdC-CEC).
La vista del castell, de murs prou imponents. A mitja alçada de la serra interior, l'antiga ermita de Sant Roc, refeta en estil ultramodern als anys 60-70.  
1811. Fort de Sant Felip al Coll de Balaguer (el Baix Camp) (MdC-CEC).
Plànol de la Serra del Coll de Balaguer, amb les rieres que baixen fins al mar, i la Via Augusta que la travessa de nord a sud. A la dreta, la situació esquemàtica de la flota anglesa. 
1811. Fort de Sant Felip al Coll de Balaguer (el Baix Camp) (MdC-CEC).
Detall de la banda nord del coll, amb la riera de Caladoques, on el camí baixava a gualejar a tocar del mar i d'allà en pujava un per la platja fins a l'Hospitalet, com encara avui, amb algunes urbanitzacions de més, és clar. A la banda de sota de la riera i tot al llarg dels peus del tossal de la Rojala, l'actualment dita Platja del Torn, cèlebre pel seu càmping naturista. 
1811. Fort de Sant Felip al Coll de Balaguer (el Baix Camp) (MdC-CEC).
La «Tour de Horn» o Torre de la Banya, actualment un illot rocós. Llavors potser encara un istme estret quan hi havia la marea baixa. Hi hagué, doncs, una torre de guaita. 
1811. Fort de Sant Felip al Coll de Balaguer (el Baix Camp) (MdC-CEC).
La banda meridional del coll, amb l'antiga Via Augusta que baixava cap a Tortosa. Tocant a la riera que baixa del coll, avui s'hi aixeca la planta tèrmica i doble nuclear (l'antiga tancada). A tocar de l'altra riera, la del cap de terme, hi hagué l'antic llogaret de l'Almadrava, lloc de pesca de tonyines des de l'Edat Mitjana, i a l'altra banda, el llogaret de pescadors de Calafat, tots dos reconvertits en urbanitzacions turístiques.
1811. Fort de Sant Felip al Coll de Balaguer (el Baix Camp) (MdC-CEC).
La 'nova' carretera del Set-cents, reforçada amb murs de pedra i que remuntava el coll a força de ziga-zagues pel vessant meridional. Un caminoi resseguia la platja del Torn, entre la serra i el mar. Segles després, la via del tren resseguirà el mateix camí.
1811. Fort de Sant Felip al Coll de Balaguer (el Baix Camp) (MdC-CEC).
Detalls de la fortificació militar.
1809. Fort de Sant Felip al Coll de Balaguer (el Baix Camp).
La serra de Balaguer ha estat durant segles la frontera entre la vella Catalunya i la de l'Ebre a les comarques del sud. El difícil pas que el creuava fins a la construcció del camí setcentista, i que a més disposava d'un castell que el dominava, ha marcat la frontera lingüística dels dos gran blocs dialectals. Ja les legions romanes que pujaven i baixaven per la Via Augusta devien suar de valent en aquestes latituds, sobretot en les dures marxes estiuenques. 
1809. Fort de Sant Felip al Coll de Balaguer (el Baix Camp).
Detalls del castell i de sa localització sobre el terreny.
1809. Fort de Sant Felip al Coll de Balaguer (el Baix Camp).
Detalls de la planta i alçat del fortí.