20161023

[1549] La costa catalanovalenciana de Piri Reis, segle XVI

1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Piri Reis (1470 ca - 1553) compongué el recull de portolans anomenat «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació) cap al 932 AH del calendari otomà i el dedicà al seu «magnificient» soldà Solimà I. Amb cinquanta anys fets, es tractava d'una obra de maduresa, que recollia la dedicació de tota una vida dedicada a la geografia i la cartografia, amb més de 240 portolans d'exquisida. gràcil i bella execució, amb tot de fins detalls del perímetre de la Mediterrània, i de ses badies, caps, penínsules, deltes, serralades i ciutats.

Ahmed Muhiddin Piri fou, a més, almirall de la flota otomana en aquell tombant de segle de la descoberta colombina. Modernament, la fama li arribà al 1929, quan al Palau de Topkaki d'Istanbul fou descobert un bocí de mapamundi que mostra les terres del Nou Món, només vint anys després de la descoberta, al 1513. Com a militar, visqué les grans vicissituds bèl·liques de la Mediterrània i del Golf Pèrsic del seu temps, en constant lluita contra els vaixells de la Cristiandat, portuguesos sobretot. A les seus belleses, cap als 90 anys, va oposar-se al valí otomà de Bàssora per la qual cosa fou decapitat sense cap altra contemplació.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
La costa catalana i valenciana des del Cap de Creus fins a l'Albufera i la badia de Dénia, molt exagerada, amb el gran estuari del Delta de l'Ebre molt ben dibuixat. Les dos roses dels vents acolorides, amb indicació del nord geogràfic, i la característica execució de la costa a base d'entrants semicirculars encadenats, sempre de línia roja i groga, amb els corrents fluvials en blau, les grans ciutats costaneres ben emplaçades, conformen una preciositat de làmina, molt diferent a l'execució dels portolans europeus d'aquell temps.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
La costa catalana: a dalt, el Cap de Creus i la badia de Roses, que són prou identificables, i al sud, distingim a la perfecció el Delta ebrenc i la peninsuleta de Peníscola amb l'illa Grossa de l'arxipèlag dels Columbrets, molt important per a la navegació costanera durant segles. Al mig, les dues grans ciutats portuàries catalanes, Barcelona i Tarragona.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
El mapa girat al nord geogràfic se'ns fa més reconeixible.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
La costa valenciana: el gran golf de dalt a baix, fins a l'albufera i el Cap de la Nau. La capital, emplaçada a la dreta del Túria, terra endins, de manera del tot exacta.  
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
El mapa més alineat al nord geogràfic, de Tortosa a València.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Hem girat el mapa per contemplar de manera frontal la costa catalana de cap a cap. De dreta baixant per avall, la badia de Roses amb la ciutat dibuixada, la badia i vila de Palamós i les de Sant Feliu o potser Blanes, fins arribar a Barcelona, on sembla veure-s'hi el sortint del moll. Al sud de la ciutat, la inconfusible torre abanderada del Castell de Montjuïc. La ciutat de Tarragona hi és molt clarament situada a primera línia de mar, amb el Cap de Salou al sud i tota la badia, seguida de l'allargassada badia de Sant Jordi fins al Delta.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
El Delta de l'Ebre a començament del segle XVI, quan començava la formació de les banyes, la del Fangar al nord, i la dels Alfacs al sud.

La ciutat de Tortosa, ben emplaçada just a l'inici del delta, i una línia de costat a costat de riu, com si del pont tortosí es tractés. El mapa de la costa representa bona part de rius i grans torrents: pujant cap a Tarragona, potser una riera de la Serra de Llaberia o de l'Argentera; més amunt de la ciutat, potser la riera de la Bisbal i després, el Foix; en canvi, arribant ja a Barcelona, el Llobregat, a tocar de Montjuïc, no hi surt pas ben retratat.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
El preciós acoloriment del Delta de l'Ebre. La precisió dels mapes de Piri Reis fa suposar que, si bé no del tot exactes en el detall, la disposició general dels grans arenys i dels braços del riu sí que devia d'ésser molt aproximada a la realitat. L'autor, com a almirall, tenia a la seua disposició tot l'arxiu de mapes de l'imperi turc, i sovint feia servir diverses fonts cartogràfiques per fer dibuixar els seus. 
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
L'istme de Peníscola amb la ciutat al damunt de la penya. L'exageració de les proporcions de la petita península demostra la seua importància estratègica. La disposició de les platges, més allargada al nord, més tancada al sud, hi queden molt ben reflectides. En un blau molt potent, la Columbreta grossa, amb l'ornament d'una galera, en què apreciem els pals i la filerada de rems.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
La ciutat de Tortosa, amb el pont desplaçat, i els braços del Delta. De fet, la vila antiga és a la marge esquerra de l'Ebre, i no pas davall. 
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
La ciutat de Tarragona, amb la punxa del Cap de Salou ben visible a sota, i les llargues platges de la Costa Daurada per tots cantons. 
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).

La capital catalana, Barcelona, i el castell de Montjuïc amb l'antic i tradicional sistema de senyals de navegació. Sembla que el moll de port hi és dibuixat, curiosament tot rectilini i en angle recte quan les línies corbes predominen i s'adeien amb la forma primigènia del moll barceloní. En canvi, és estrany que el Llobregat no hi aparegui com un gran riu, que a més acabava en un delta important, llavors ja en formació avançada. Al nord de Barcelona, el Besòs també hi és pintat, però tampoc no fa honor a la seua grandària fluvial en aquells temps.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Les viles del nord del país fins al Cap de Creus. Probablement, de nord a sud: Cotlliure o Banyuls, Roses a l'acabament del cap, Castelló, Pals, Palamós al peu de l'istme, i Sant Feliu o Blanes. Esperem que algun benvolgut lector-a amb coneixements d'àrab clàssic ens en faci arribar la lectura. 
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Amb una orientació més acostumada, el mapa es fa més llegible.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
La costa del Golf de València. Al centre, el riu Millars probablement. El Grau de València al costat del Túria, en canvi, molt ben vist, tot i que a l'altre costat. És a dir, el riu desembocava al sud del port. L'entrada a l'Albufera, i l'allargassat golf de Cullera a Dénia, molt tancat en el mapa, i amb dos columnes marines ornamentals, potser a l'entrada del port de Dénia en temps del regne taifa i que l'autor va copiar d'algun antic mapa, o simplement les hi va dibuixar per fer bonic, atenent a l'anomenada de l'antic emirat de Dànniya. Més avall, Alacant, passat el Penyal d'Ifac. Amb teulada rogenca, una petita vila, potser Xàbia. 
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
La capital valenciana, al costat dret del Túria hi és ben emplaçada; en canvi, a l'Albufera, s'hi inclou una ciutat emmurallada, com si fos dins d'un segon llac anterior a l'Albufera pròpiament dita, i un gran riu que proveeix l'aigua. Dos detalls fabulats. L'emplaçament de Dénia, al centre d'aquesta badia excessivament closa, tampoc no li resultà del tot verista.