 |
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII al Pirineu lleidatà.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
La central de Molinos inicia la tercera part del documental de la visita que el Borbó (espanyol i dictador) féu a les instal·lacions hidroelèctriques pirinenques amb motiu de la creació de la Unió Elèctrica de Catalunya, l'empresa que agrupava l'antiga Canadenca i EEC, per crear el monopoli de la llum, sota la protecció de l'Estat (espanyol), que encara perdurarà i reviscolarà amb altres noms (FECSA, Endesa) fins avui en dia: un dels negocis més suculents i privilegiats de la casta dirigent.
|
  
  
|
 |
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII al Pirineu lleidatà.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Els cinc grups de 40.000 cv de potència total de la central de Cabdella, que funcionava amb les aigües de l'Estany Gento, que al seu torn rebia l'aigua d'una trentena de llacs represats i units mitjançant túnels a més de 2.000 m. d'alçada. Les canonades es col·locaren en pèssimes condicions meteorològiques, eren d'acer soldat, de 80 cm. de diàmetre i 32 mm de gruix. El desnivell del salt és de 840 m., el més alt del món fins després de la Gran Guerra.
|
 |
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII al Pirineu lleidatà.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Al costat de la canonada de pressió s'hi construí el funicular per ajudar en la construcció i transportar els materials amunt, que després es féu servir per a tasques de manteniment.
|
 |
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII al Pirineu lleidatà.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Dues vistes, des de baix i des de dalt, de la canonada de pressió i del funicular adjacent. El pendent mitjà és del 45%, però en alguns trams arriba al 80%. Al 1981 fou substituït pel telefèric, que s'obre a l'estiu per a esplai dels turistes.
|
 |
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII al Pirineu lleidatà.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Detall en què s'aprecia la inclinació de la canonada i del funicular, i els seients oberts que es feien anar per pujar-hi el personal.
|
 |
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII al Pirineu lleidatà.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
El seguici reial (generals i bisbe, quin perill!) no volgué perdre's aquesta atracció, digna d'un modern Port-Aventura. Els seients foren convenientment decorats amb les rojigualdes del nostre estimat Estat veí.
|
 |
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII al Pirineu lleidatà.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
El rei (espanyol) en plena ascensió del funicular, en contrast amb l'operari a primera fila amb el gaiato en mà.
|
 |
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII al Pirineu lleidatà.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
La cases dels operaris i enginyers a 2.000 m. Aquesta darrera, al costat del carrilet, encara s'hi pot veure, tota abandonada.
|
 |
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII al Pirineu lleidatà.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Als peus del Montsent de Pallars (i no pas del Montseny, com deia el cartell del documental), s'allargassava el carrilet de l'Estany Gento, en desús des de fa molt de temps i esdevingut ara via verda per a senderistes, que recorria la canonada que porta l'aigua al llarg d'uns cinc quilòmetres i tot just 6 m. de desnivell fins al capdamunt del salt de la cambra d'aigües de Cabdella. Les vagonetes s'estiraven per tracció animal.
|
 |
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII al Pirineu lleidatà.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Les obres s'iniciaren al 1911 i tres anys més tard ja s'hi produïa electricitat. La cursa frenètica de l'empresa EEC amb la Canadenca, que en aquells mateixos anys construïa la presa de Sant Antoni, féu que els treballs no s'aturessin durant l'hivern, que a l'alçada de 2.000 m. es feren sota temps gèlid i nevat.
|
 |
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII al Pirineu lleidatà.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Diu el cartell del documental: «S.M. el Rey al llegar al lago Estangento admira la abruptuosidad del paisaje».
|
 |
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII al Pirineu lleidatà.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Dos detalls de la jornada: el bisbe guanyant-se el sou oficiant la missa «en aquellas abruptas regiones», i la guàrdia civil (espanyola) vigilant el recorregut del carrilet. En la lletra dle documental s'explicava com en «el valle del Flamisell, conocido entre los habitantes de la región por Vall Fosca (valle Obscuro) hoy transformada en el valle de la luz y de la riqueza por las cuantiosas sumas invertidas...»
Res de més fals: la riquesa de la generació d'electricitat ha anat a parar durant més de cent anys ja, a les butxaques de l'elit dirigent espanyola: la borbònica, la republicana, la franquista i altre cop la borbònica, sempre sota el paraigua del domini tarifari elèctric que els governs de torn han exercit via BOE per preservar els seus beneficis. Una de les principals estructures d'estat de la nova República Catalana haurà d'ésser el retorn definitiu de la riquesa generada per l'aigua a la gent del territori, per a la salvaguarda d'una manera de viure que la construcció de les centrals féu trontollar, i per a la recuperació i manteniment del paisatge i entorn naturals, per ajudar a guarir aquestes tremendes, injustes ferides de la civilització sobre el Pirineu. Esperem i desitgem que els beneficis incomptables de la generació elèctrica no restin a les butxaques dels accionistes 'de sempre'. |
 |
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII al Pirineu lleidatà.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Les primeres xemeneies de la central de carbó de Sant Adrià del Besòs eren quatre. Aquesta central fou l'altra gran aposta d'ECC per a la producció d'electricitat. Durant la dècada dels setanta, Fecsa va remodelar tota la instal·lació i hi aixecà les tres arxifamoses fumeres que han definit el paisatge de la costa del Barcelonès Nord fins avui, tot i que ja deu fer mitja dotzena d'anys que són inactives. |