 |
| 1890. El Pont del Diable, Congost dels Tresponts (l'Alt Urgell). Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922), (MDC-AFCEC). |
 |
| 1890. El Pont del Diable, Congost dels Tresponts (l'Alt Urgell). Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922), (MDC-AFCEC). La palanca de fusta que durant un temps substituí el pont de pedra caigut, amb el retratista retratat a la voreta. Foto datada al vuit d'agost d'aquell any i, per tant, amb les aigües del Segre ben baixes. |
 |
| 1890. Congost dels Tresponts (l'Alt Urgell). Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922), (MDC-AFCEC). L'entrada meridional a l'indret del riu de Cabó de l'estreta gola del Segre urgellenc, conegut també en llatí com a Interpontes en els temps medievals, o sigui, congost entre ponts. |
 |
| 1890. Congost dels Tresponts (l'Alt Urgell). Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922), (MDC-AFCEC). S'aprecien les feixes de vinya al voltant del mas, i el riu plàcid abans d'encarar les pregones estretors del congost. |
 |
| 1900-10 ca. El Pont del Diable, Congost dels Tresponts (l'Alt Urgell). Foto: Antoni Bartomeus i Casanovas (1856-1935), (MDC-AFCEC). L'impressionant estretesa del congost al punt del vell pont del Diable. |
 |
| 1900-10 ca. Congost dels Tresponts (l'Alt Urgell). Foto: Antoni Bartomeus i Casanovas (1856-1935), (MDC-AFCEC). L'entrada septentrional del congost, amb els murs serpentejants que recalçaven la carretera. |
 |
| 1900 ca. El Pont del Diable, Congost dels Tresponts (l'Alt Urgell). Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914), (MDC-AFCEC). La carretera al costat del Pont del Diable. |
 |
| 1900 ca. El Pont del Diable, Congost dels Tresponts (l'Alt Urgell). Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914), (MDC-AFCEC). Els desmunts de terra semblen indicar que la imatge es prengué poc després de l'eixamplament del camí, en la darreria del segle XIX. La carretera nova arribà a la Seu d'Urgell l'any 1906. |
 |
| 1913. El Pont del Diable, Congost dels Tresponts (l'Alt Urgell). Foto: Cèsar August Torras (1852-1923), (MDC-AFCEC). La nova carretera, no asfaltada i amb les trilles del carro sobre el fang, però protegida per aquells característics mollons rectangulars de ciment. |
 |
| 1927 ca. El Pont del Diable, Congost dels Tresponts (l'Alt Urgell). Foto: Carles Fargas i Bonell (1883-1942), (MDC-BdC). L'automòbil, matrícula B-31004, en plena travessa del congost. La imatge, salvant els models, és prou idèntica al pas de la carretera actual, a l'espera de la construcció del túnel, que allunyi definitivament el trànsit del congost. Ara sí que s'aprecien les torres elèctriques i els pals de la línia telefònica. |
 |
| 1913. El Pont del Diable, Congost dels Tresponts (l'Alt Urgell). Foto: Cèsar August Torras (1852-1923), (MDC-AFCEC). Detalls de la nova carretera en un dels punts més estrets del congost. |
 |
| 1913. Els Pontarrons, Congost dels Tresponts (l'Alt Urgell). Foto: Cèsar August Torras (1852-1923), (MDC-AFCEC). A l'entrada septentrional del congost, els gairebé mil·lenaris pontarrons del segle XI reben el viatger. La carretera nova, però, s'obrí per la marge esquerra del Segre, i així pogueren ésser ben retratats des de l'altra banda. |
 |
| 1913. Els Pontarrons, Congost dels Tresponts (l'Alt Urgell). Foto: Cèsar August Torras (1852-1923), (MDC-AFCEC). Una altra vista dels vells Pontarrons. |
 |
| 1913. Congost dels Tresponts (l'Alt Urgell). Foto: Cèsar August Torras (1852-1923), (MDC-AFCEC). Els retombs serpentejant de la nova carretera. Encara s'hi observen munts de runa de la construcció, però no hi ha encara les torres elèctriques que pujaran la llum del pantà de Sant Antoni al Pirineu. |
 |
| 1913. Congost dels Tresponts (l'Alt Urgell). Foto: Cèsar August Torras (1852-1923), (MDC-AFCEC). La mateixa vista, ara aigües amunt. Les trilles dels carros són marcades al fang del recent estrenat nou camí. |
 |
| 1913. Congost dels Tresponts (l'Alt Urgell). Foto: Cèsar August Torras (1852-1923), (MDC-AFCEC). S'0bserven bé els desmunts de terra del nou camí. El pal sembla del fil telegràfic, però no n'aprecio cap més. Potser només servia de guia per als treballs, o potser és que els estaven col·locant. |
 |
| 1927 ca. Congost dels Tresponts (l'Alt Urgell). Foto: Carles Fargas i Bonell (1883-1942), (MDC-BdC). La zona més estreta del congost als voltants del Pont del Diable. El cotxe del fotògraf és aparcat a la voreta de la carretera. |
 |
| 1913. El Pont de la Torre, Congost dels Tresponts (l'Alt Urgell). Foto: Cèsar August Torras (1852-1923), (MDC-AFCEC). El primer pont de pedra que travessa el Segre i que es troba riu avall des de l'entrada septentrional és el pont de la Torre. Se'n digué així per la torre fortificada que hi hagué al costat, una mica més elevada sobre el camí, i que tenia funcions militars. Al costat del pont, encara no hi havia la torreta que s'hi construí, probablement cap als anys 1920 per vigilar el cabal del riu. |
 |
| 1923. El Pont de la Torre, Congost dels Tresponts (l'Alt Urgell). Foto: Josep Salvany i Blanch (1866-1929), (MDC-BdC). El pont nou de la Torre, pocs metres aigües avall del medieval, fet per a la nova carretera. |
 |
| 1923. El Pont de la Torre, Congost dels Tresponts (l'Alt Urgell). Foto: Josep Salvany i Blanch (1866-1929), (MDC-BdC). L'antic pont medieval, desaparegut, al lloc per on passa l'actual carretera en diagonal. |
 |
| 1923. El Pont de la Torre, Congost dels Tresponts (l'Alt Urgell). Foto: Josep Salvany i Blanch (1866-1929), (MDC-BdC). Detall del vell pont medieval i del mur de contenció de la nova carretera a la marge esquerra del riu, fins al pont nou, metres avall. |
 |
| 1895. El Pont de la Torre, Congost dels Tresponts (l'Alt Urgell). Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922), (MDC-AFCEC). Vista del pont medieval, potser ja des del nou pont de la carretera que es construí pocs metres més avall. La foto és datada del quatre de maig, i s'hi noten les aigües del desgel. |
 |
| 1927 ca. Congost dels Tresponts (l'Alt Urgell). Foto: Carles Fargas i Bonell (1883-1942), (MDC-BdC). La imatge és catalogada com a sortida meridional del congost amb els contraforts de la serra de l'Aubenç al fons, però es tracta del Grau d'Oliana, més avall dels Espluvins (ho corregeix l'amic Jordi Solé i Juval). |
 |
| 1929. Congost dels Tresponts (l'Alt Urgell). Foto: Joan Artigues i Carbonell (1894-1953), (ANC). Vista del petit meandre del riu a la zona de l'antic Monestir de Sant Andreu de Tresponts. Sembla que el monestir era situat on hi ha una indústria d'explotació d'àrids. Però per a la gent del lloc, les restes del monestir són les del mas que hi ha i que veiem a la imatge, dit Mas del Monestir. Des de l'entrada septentrional del congost, després de l'estret dels Pontarrons, els monjos en controlaren l'accés i en cuidaren el pas des del segle IX al segle XVI, quan la comunitat abandonà el lloc i el monestir caigué enrunat, tot i que l'església continuà fent de parròquia fins al 1904; especialment, en tingueren cura a partir de la construcció dels Pontarrons al segle XI, que milloraren de manera considerable el pas que antigament es devia fer ran de llera, però que sovint devia d'ésser inundada per les aigües sicorines. |
 |
| 1929. Congost dels Tresponts (l'Alt Urgell). Foto: Joan Artigues i Carbonell (1894-1953), (ANC). El Pont del Diable migpartit sobre el Segre, en la imatge típica. No es tracta del Pont d'Espia tal com diu la informació de la fotografia a l'Arxiu Nacional. Potser serà sempre un misteri saber per què van aixecar un pont damunt de l'altre. No és difícil de pensar que després d'una riuada que s'emportà el pont original, els monjos decidiren de refer-lo amb més alçada. A la fi, però, segles després, les aigües també se l'endurien. I és que l'encaixonament del riu en aquest punt fa autèntica feredat, i amb una avinguda abundosa l'alçada devia augmentar potser més d'una dotzena de metres i tot. Tot i la claredat del topònim popular, que remet a l'existència de tres ponts, dos de pedra i potser un de fusta, algunes referències etimològiques no descarten que el nom fos una derivació popular del nom llatí d'INTERPONTES. Indicaria el congost situat entre els dos ponts dels extrems, el de la Torre al nord i el del Diable al sud. Probablement aquesta és l'etimologia més plausible. Després, la veu popular interpretà la veu llatina culta com a tres, potser associant que els Pontarrons també fan un pas de ponts, o potser perquè realment hi hagué un tercer pont de fusta en els temps florents del Monestir de Sant Andreu, que desaparegué en decaure el cenobi ja als segles XV-XVI. |