 |
| 1871. Lleida. Seu Vella. Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. La Seu Vella no podia faltar en l'àlbum que els dos cunyats retratistes barcelonins van confegir per encàrrec de les autoritats lleidatanes (de la Diputació provincial), com a regal al nou rei Amadeu I, que aquell any visità la ciutat en la seua primera i darrera gira reial. Malgrat l'ocupació militar espanyola de l'antiga catedral (i de tot el país), la Seu Vella s'anava imposant com a monument extraordinari, digne d'estudi artístic i cura arquitectònica. Igual que el país, que amb l'impuls lent però sostingut de la Renaixença anava recobrant el tremp nacional després d'alguns segles de viure esmaperdut i derrotat. La Seu Vella havia estat retratada des de la ciutat des de la primera fotografia feta a Lleida deu anys abans. Però per primer cop se'n feia un reportatge gràfic tan de prop i que en ressaltava la magnificència artística, malgrat el deplorable ús al qual se l'havia condemnat per ordres de guerra. |
 |
| 1871. Lleida. Seu Vella. Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. Adossats a la vella catedral, la militarada hi tenia alguns edificis; l'estat exterior de la pedra era lamentable, lacerada per tot arreu per causa de les bombardes d'artilleria dels setges passats, els arcs i finestres totes tapiades, i l'interior del tot desfet per l'aquarterament de les tropes i amb dos pisos que migpartien les naus. |
 |
| 1871. Lleida. Seu Vella. Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. Detall del llastimós estat de la pedra de les parets. L'absis lateral de la banda de ciutat era l'únic que subsistia, ja que el de l'altre cantó havia desaparegut per una explosió durant el setge del Francès. |
 |
| 1871. Lleida. Seu Vella. Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. La Porta de les Núvies. Durant segles, batejos i bodes només podien celebrar-se a la Seu Vella. El Capítol catedralici s'assegurava així la supremacia de la catedral sobre tots els temples de la ciutat. La rosassa s'havia tapiat, amb una petita finestra per donar llum i airejar el pis de dalt, i s'havia obert un altra damunt mateix de la portalada. Les estàtues apareixen decapitades per causa de la punteria que hi feren els soldadets, cansats d'aguantar la mirada pètria de les figures santes vigilants. |
 |
| 1871. Lleida. Seu Vella. Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. L'artilleria de què disposava la ciutadella abaluardada de la Seu Vella. Per la gràcia fortuïta del destí, no s'arribà a enderrocar, tal i com proposaven alguns estrategs espanyols. Anava a escriure artilleria defensiva, però en realitat es tractava d'artilleria enemiga, destinada a la repressió per dissuasió de pagesos, menestrals, monges i capellans, que conformaven majorment la població de la ciutat en aquells segles XVIII i XIX. A la vora del canó, l'arcot amb les metxes i la pólvora. |
 | |
|
 |
| 1871. Lleida. Seu Vella. Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. La Porta dels Apòstols, d'accés al claustre, amb un soldadet fent-hi la guàrdia corresponent. Les estàtues dels Apòstols havien estat foragitades i la gran porta tapiada. Només s'hi deixà una porta d'accés i s'hi obriren unes finestres per airejar el pis superior que, a l'igual que en les naus del temple, s'havien partit les ales del claustre. El Crist entronitzat de la porta, sembla que rebé l'indult i no fou destruït ni enretirat. |
 |
| 1871. Lleida. Seu Vella. Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. Detall de les arquivoltes del magnífic arc gòtic de la portalada. Entre les petites finestres practicades, sembla que el Crist entronitzat rebé l'indult de l'autoritat militar i no fou ni destruït ni enretirat. |
 |
| 1871. Lleida. Seu Vella. Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. A l'angle inferior dret s'hi observa la signatura dels retratistes. L'ocupació espanyola havia aconseguit, amb la destrucció del barri universitari i l'abaluardament del recinte, que el turó s'assemblés més a una fortalesa militar, i que en fes totes les funcions, que no pas a l'acròpolis del poder civil i religiós que havia estat des del segle XIII. |
 |
| 1871. Lleida. Seu Vella. Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. Els diferents nivells de bastions i murs, les garites o torretes de sentinella, i la Suda, l'antic castell reial, ara reconvertit en polvorí, juntament amb la manca total de vegetació per motius de seguretat, li conferien un aspecte desolat i feréstec. Als vessants no s'hi veu ni una mata d'herba seca, cosa que fa pensar en un manteniment exhaustiu a base de xapo i aixada per part de la soldadesca. |
 |
| 1871. Lleida. Seu Vella. Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. Detall del pont de fusta llevadís de la Porta del Lleó, al recinte murallat més exterior, sense l'estàtua que li ha donat el nom, però amb el gran escut de la nova dinastia borbònica. Una garita i una torreta de guàrdia li afegeixen el toc inquietant o espaordidor amb què se la volia identificar. |
 |
| 1871. Lleida. Seu Vella. Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. Detall ampliat de l'antic castell reial o Suda lleidatana, damunt la Roca Sobirana, dominadora de la ciutat i la plana lleidatanes des dels temps dels ilergetes. Al 1812, durant la guerra del Francès, una explosió del polvorí en destruí una bona part; algunes de les voltes gòtiques foren desmuntades l'any 1928 per perill d'esfondrament. Obra en va, ja que una nova explosió durant la Guerra d'Espanya, al 1936, tornà a malmetre gairebé definitivament les dependències de l'edifici. |