 |
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336 (Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
Ramon demana als reis cristians la seua implicació en una santa croada, i principalment al Papa de Roma, cap de l'Església. Llull desitjava la conversió dels infidels, ell que havia nascut en una ciutat recent alliberada del captiveri com Mallorca. Però calia que la Cristiandat es reformés i encarés tota unida aquest projecte. La necessitat de recristianitzar els propis cristians el portà a l'escriptura d'incomptables llibres de tota mena: per a cavallers, per a la recta devoció, tractats filosòfics complets i altres d'abreujats, tractats medicinals, textos teològics,... en llatí i català, llengua que elevà definitivament en aquell tombant del segle XIII al XIV a llengua de cultura i literatura.
|
 |
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336 (Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
La vuitena estampa de la biografia lul·liana reflecteix l'advocació de Ramon davant del Papa i dels reis de la Cristiandat per convèncer-los que la unitat d'acció és l'única arma eficaç contra els infidels.
|
 |
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336 (Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
Ramon explica al Papa les seues idees de reforma i de croada, agenollat i amb el barret damunt el genoll, davant la Cúria, al peu del setial de Sant Pere, plena de bisbes i cardenals.
|
 |
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336 (Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
Detall del Papa i dels cardenals romans, de magnífica minuciositat en les vestimentes.
|
 |
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336 (Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
Esplèndida representació del Ramon suplicant davant la cúria romana.
|
 |
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336 (Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
Les dues meitats de l'estampa, que reflecteixen l'incansable tragí de Ramon entre els mandataris de l'època, sense gaires resultats.
|
 |
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336 (Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
Llull davant els reis més importants de la Cristiandat del seu temps. Només Jaume II de Mallorca li concedí el benefici de fundar una escola a Miramar per a la preparació d'una dotzena de missioners, que aprendrien l'àrab per poder parlar als infidels en la seua pròpia llengua.
|
 |
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336 (Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
Detalls de Ramon als peus dels magnats.
|
 |
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336 (Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
Els tres reis de França, Catalunya i Sicília.
|
 |
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336 (Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
Escuts heràldics de França, Catalunya (encara sense nombre fix de barres) i l'antic escut angeví de Sicília, anterior a l'ocupació catalana de 1282 de Pere II el Gran.
|