20160501

[1397] El congost acolorit de Collegats

Anys 1960-1970. El Congost dels Collegats (el Pallars).
Els 5 quilòmetres del congost, obert per la Noguera Pallaresa entre les serres de Peracalç a ponent, i la del Boumort a llevant. La gran estretor del pas ha comportat que secularment es considerés la veritable porta del Pirineu, que separa els dos Pallars històrics. Després de la Pobla de Segur l'antic pas per dalt s'havia de fer pel monestir de Sant Pere de les Maleses, ja que a nivell de riu el pas a tocar del corrent ha sigut majorment impracticable fins a començament del segle XIX. A la sortida meridional, hi fou fundat el monestir de Gerri, origen de la vila de Gerri de la Sal.
Anys 1960-1970. El Congost dels Collegats (el Pallars).
La Noguera Pallaresa llisca entre les parets del congost, al costat de la vella carretera, llavors sense els túnels actuals. 
Anys 1960-1970. El Congost dels Collegats (el Pallars).
Un Gordini pintat de roig lluent aturat al costat dels pedrissos de pedra que feien de tanca de seguretat. Sempre he trobat que fan sensació d'època. No sé per què els actuals que hi posen no podrien ésser ben bé iguals. El ferm de la carretera era molt justet, i els clots feien rastellera. A casa, amb el nostre R-4 familiar també solcàvem (només diumenges i festes de guardar) les altes cingleres al costat de la Pallaresa. 
Anys 1960-1970. El Congost dels Collegats (el Pallars).
Preciosa vista elevada amb el refulgent verd primaveral posat al congost.
Anys 1960-1970. El Congost dels Collegats (el Pallars).
L'estret del congost que les aigües pirinenques aconseguiren de foradar. Amb tant corrent, no sé si és gaire bon lloc per a plantar-hi la canya. 
Anys 1960-1970. El Congost dels Collegats (el Pallars).
Una vista estiuenca (i desenfocada), amb un baix nivell d'aigua. Els pals del telèfon resseguien el serpenteig de la carretereta.
Anys 1960-1970. El Congost dels Collegats (el Pallars).
La típica perspectiva envers el nord, amb la carretera al peu del cingle i la Noguera al peu de la carretera. 
Anys 1960-1970. El Congost dels Collegats (el Pallars).
Les aigües fredes de la Vall d'Àneu i altres valls pirinenques afluents eren recollides a la Noguera Pallaresa, i amb la fúria i força sovint desmesurades foren capaces d'erosionar la pètria serra.
 Anys 1960-1970. El Congost dels Collegats (el Pallars).
L'antic pas de ferradura, bàsicament obert a final del XVIII i consolidat a començament del XIX pel peatge de la casa Briquer, devia fer gran sensació de grandesa natural, petitesa i solitud humanes.
Anys 1960-1970. El Congost dels Collegats (el Pallars).
Els ocres de la tardor als Collegats.
Anys 1960-1970. El Congost dels Collegats (el Pallars).
Els forts tombs que hi fa el riu demostren la duresa de la batalla entre les aigües i la roca.
Anys 1960-1970. El Congost dels Collegats (el Pallars).
Els antics pedrissos de seguretat de la carretera, resseguida pels pals dels primers telèfons.
Anys 1960-1970. El Congost dels Collegats (el Pallars).
L'Argenteria d'estiu.
Anys 1960-1970. El Congost dels Collegats (el Pallars).
La Roca de l'Argenteria ha estat la més cèlebre del congost, just al pas estret. 
Anys 1960-1970. El Congost dels Collegats (el Pallars).
Quan en dècades anteriors les temperatures baixaven sota zero, els caramells de gel l'omplien de dalt a baix, oferint un espectacle grandiós.
Anys 1960-1970. El Congost dels Collegats (el Pallars).
Amb la bonança, l'Argenteria tornava als tons verds de l'herbei i rogencs de la pedra. 
Anys 1960-1970. El Congost dels Collegats (el Pallars).
L'escalfament climàtic ha fet que darrerament sigui impossible d'observar el fenomen que li donà lloc, amb els caramells argentats penjant del salt d'aigua.
Anys 1960-1970. El Congost dels Collegats (el Pallars).
La barreja cromàtica estiuenca dins del Congost.
Anys 1960-1970. El Congost dels Collegats (el Pallars).
De pesca als peus de l'Argenteria. La roca mostra formes còncaves degudes a l'erosió del glaç. Se sol dir que Gaudí va inspirar-s'hi per a les formes de la Casa Milà, la Pedrera.
a