 |
1913. Congost d'Erinyà (el Pallars).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Clixé de Ceferí Rocafort i Sansó (1872-1917). Vista de l'antic pont romànic a l'entrada del congost d'Erinyà, excavat pel Flamicell per donar sortida a la Vall Fosca, durant segles només comunicada per l'estret camí de bast o ferradura que transitava entre l'estretor de les parets.
|
 |
1845. Erinyà (el Pallars Jussà).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
Quan el temps es mesurava a velocitat de peó caminaire, Erinyà distava 20 hores de Lleida i 24 de Barcelona. Fins a la Seu, cap del bisbat, només 16. Situat a propet del Flamicell, «en una cuesta y a unos 3o pasos de un barranco... tiene 50 casas de un solo piso y mala construcción, distribuidas en varias calles pendientes y sin empedrar, entre ellas una callejuela cubierta, es estremadamente oscura». Hi habitaven unes 20 families, amb un total de 110 persones. El cementiri encara era dins la població en les dates del Diccionario. L'autor en destaca també «diferentes fuentes de agua de buena calidad, de la que se surten los vecinos para sus usos, habiendo junto a una de estas un lavadero público». La posada era a la masia del Tinet, «bastante regular» al camí de la Pobla de Segur al Pont de Suert i vall de Boí, o sigui, a peu del futur eix pirinenc de carreteres. Més avall diu: «es de herradura y malo». Del Flamicell, n'eren conegudes les grans malifetes: «causa muchos daños en sus violentas avenidas difíciles de remediar por su gran declive; pero durante la temporada de verano, casi se queda seco». Una sèquia a una banda i a l'altra del riu servia per portar aigua als prats. Per travessar-lo, a l'alçada del poble, hi hagué una palanca, «un pequeño puente de madera que no sirve más que para pasar el ganado a pacer a la otra parte; no se paga pontazgo». |
 |
1845. Erinyà (el Pallars Jussà).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
S'expliquen els fonaments econòmics de la vila. Com diu la dita, d'Erinyà, cireretes i pa, l'autor ressenya que «abundan principalmente las cerezas y ciruelas [prunes] que llevan a vender a los pueblos del contorno». O sigui, que la dita era fidedigna. Hi hagué també un molí fariner al costat del Flamicell i un altre d'oli al poble, mogut per l'aigua del torrent d'Erinyà. També «algun telar de lienzos caseros, cuyas primeras materias son del país donde se consume». La taverna era arrendada al municipi per 60 rals a l'any. |
 |
1913. Congost d'Erinyà (el Pallars).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Detalls del pont romànic, una mica més amunt d'Erinyà, just a la boca del congost. La profunditat del Flamicell en aquesta part i els laterals polits de les parets descobreixen la força de les aigües en els temps d'avingudes. El pont actual és de la postguerra, i diria que situat si fa no fa al mateix lloc. La vella carretereta del congost ja està en desús, substituïda pel túnel de la carretera general. Ara serveix de calmat i silenciós passeig pel costat de la ribera del Flamicell.
Tot i el nervi conegut del riu de la Vall Fosca, al costat del gran curs de la Noguera Pallaresa on va a raure, el Flamicell va ésser considerat i nomenat des d'antic ca a un flumincellum o riuet, diminutiu del llat. tardà a partir de FLUMEN>riu. Sobre les disputes etimològiques, conclou Xavier Terrado que «a fi de comptes, creiem amb Coromines que resta més versemblant l'etimologia llatina». Hi posa cullerada el mestre asseverant en una nota: «No més versemblant, sinó l'única sostenible». |
 |
1891. Congost d'Erinyà (el Pallars).
Foto: Lluís M. Vidal (1842-1922), (AFCEC-MDC).
Meravellosa imatge del Flamicell un cop ha sortit de les escanyades parets de l'estret. Pujant des de la Pobla de Segur, riu amunt, pel camí de ferradura que portava al Pont de Suert.
|
 |
1891. Congost d'Erinyà (el Pallars).
Foto: Lluís M. Vidal (1842-1922), (AFCEC-MDC).
Probablement la fotografia més antiga d'aquests encontorns. Des d'aquesta perspectiva, s'observa bé el tall net i estret que les aigües feren en el serrat.
|
 |
Anys 1900-1910. Congost d'Erinyà (el Pallars).
Postal amb una espectacular vista del pont del congost d'Erinyà, al qual la postal no dóna ni nom. S'hi aprecien perfectament com la carretera s'esmuny als peus de la roca, direcció Senterada, i el vell pont romànic que travessava el Flamicell. Magnífic!
|
 |
1933. Congost d'Erinyà (el Pallars).
Foto: Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943), (AFCEC-MDC).
Hi veiem al camí d'Erinyà alguns masos i la dona amb dos canalles, l'una al braç, l'altra arrapada a les faldilles, com una mica espantada del retratista.
|
 |
1933. Congost d'Erinyà (el Pallars).
Foto: Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943), (AFCEC-MDC).
A primer cop d'ull, hom està temptat de dir padrina: aquest és l'antic aspecte que oferien les dones, fins i tot joves, un cop casades i afillades. Amb el mocador al cap, faldilla llarga fins al peu i vestides de fosc (de negre rigorós tota la vida si era viuda), semblaven molt més velles que no pas l'edat que tenien de veritat.
|
 |
1933. Congost d'Erinyà (el Pallars).
Foto: Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943), (AFCEC-MDC).
La vall del Flamicell avall, i una gran masia, potser la d'en Peret.
|
 |
1933. Congost d'Erinyà (el Pallars).
Foto: Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943), (AFCEC-MDC).
Detalls de les masies. A mig aire de la serra s'hi divisa el poble d'Erinyà.
|