 |
1650 ca. Planta de la fortificació de Fraga (el Baix Cinca).
«Atlas del Marqués de Heliche», Leonardo di Ferrari.
El perímetre de la Fraga fortificada del segle XVII, amb al Cinca als peus de la vila. El plànol dibuixa el contorn emmurallat, però no l'entramat urbà, i mostra orientació sud, és a dir, la part meridional se situa a la part de dalt del mapa. En aquesta banda, hi havia el Cegonyer o plaça de Lleida, a on s'arribava pel carrer Major avall. Enllà del barranc, l'ermita de Santa Anna, amb un gran replà sembla que també protegit. Una molt bona descripció de la vila i la vida de la Fraga siscentista la podem llegir en dos volums a La vila de Fraga al segle XVII, de Fèlix Otero, 1994 (enllaç).
|
 |
1650 ca. Planta de la fortificació de Fraga (el Baix Cinca).
«Atlas del Marqués de Heliche», Leonardo di Ferrari.
Aquest atles fou encomanat pel marquès espanyol Gaspar de Haro y Guzman, d'una de les grans famílies nobiliàries de la cort de Felip IV de Castella. L'obra conté més de cent gravats amb plànols i vistes de castells i viles d'un imperi hispànic ja en decadència. L'obra no es publicà mai; la política de secretisme dels governs dels reis espanyols fou tan forta i constant que arribà a configurar un enorme mur de silenci i censura, que encara perduren: molts dels documents dels segles XVI i XVII encara romanen classificats com a secrets als arxius oficials espanyols, de manera que els pobrets territoris annexionats i colonitzats només podem conèixer el nostre passat a través del relat historiogràfic del nacionalisme espanyol. L'obra passà a mans d'un diplomàtic suec a la mort del mecenes, i acabà als arxius militars de la biblioteca reial d'aquell país, on ha romàs inèdita fins a començament del segle XXI. |
 |
1650 ca. Planta de la fortificació de Fraga (el Baix Cinca).
«Atlas del Marqués de Heliche», Leonardo di Ferrari.
El riu flueix de sota cap a dalt en el gravat. Hi veiem el portal del Pont, el principal accés a la vial, amb el traçat del llarg pont de fusta. A la part alta de la vila, que calia remuntar al peu del tossal per estrets i costeruts carrerons, hi havia, i hi ha encara, l'església de Sant Pere, a la reconvertida mesquita major. El plànol permet visualitzar les altes terrasses atossalades de les diferents cotes sobre les quals s'assentava la població.
|
 |
1650 ca. Planta de la fortificació de Fraga (el Baix Cinca).
«Atlas del Marqués de Heliche», Leonardo di Ferrari.
En aquesta banda de la ciutat, de part del riu, hi havia el portal de Seròs, que portava a aquesta vila veïna enfilant pel barranc de les Forques. A la part oposada de la muralla, el portal Alt i el portal Cequier.
|
 |
1650 ca. Planta de la fortificació de Fraga (el Baix Cinca).
«Atlas del Marqués de Heliche», Leonardo di Ferrari.
A la part oposada del riu, el portal Alt i el portal Cequier, que fou tapiat al 1461 per la municipalitat, per causa de la guerra civil contra Joan II. Els barrancs que envoltaven la vila per l'est li feien de fossat natural i de protecció defensiva. Al turonet, l'ermiteta de Sant Sebastià.
|
 |
1650 ca. Planta de la fortificació de Fraga (el Baix Cinca).
«Atlas del Marqués de Heliche», Leonardo di Ferrari.
A la part nord de la vila, de la banda del riu, hi hagué la moreria o barri sarraí, al voltant del carrer del Forn, al peu del dit Murallot, amb unes cent cinquanta cases. A la banda dl riu, hi havia el portal Arner, o arener, dit així perquè al peu del barranc a tocar del riu s'hi acumulaven grans arenys, i d'on sortia, riu amunt, al camí de Saidí. Al damunt, hi havia el call, la jueria o barri dels jueus, amb un centenar de cases, i el portal de Sant Miquel.
|
 |
1650 ca. Planta de la fortificació de Fraga (el Baix Cinca).
«Atlas del Marqués de Heliche», Leonardo di Ferrari.
Dalt de tot del tossal, l'antiga suda sarraïna, esdevinguda castell després de la conquesta catalana de 1149, liderada per Ramon Berenguer IV, amb l'ajut dels Montcada i dels templers. En aquests alts i dominants tossals, s'hi construïren nombroses línies defensives i fins i tot una gran baluard al voltant de les runes de l'església de Sant Miquel.
|