 |
| 1763-1766. Església de Sant Miquel Arcàngel d'Alcoletge. Isidre Puig i Sanchis, D'arquitectura i mestres de cases a la Lleida del segle XVIII: els Batiste, «Urtx», 17 (2004) (enllaç). La planta absolutament rectangular de l'església parroquial d'Alcoletge, aixecada pels mestres de cases Miquel Batiste, pare i fill. Les escales actuals pugen des del carrer fins al nivell de la porta; però durant tota la postguerra, i probablement des de la construcció de l'edifici, les escales pujaven per tots dos laterals fins a un replà a nivell de l'entrada. Les fotos que en tinc de la primera comunió així ho deixen retratat. |
 |
1763-1766. Església de Sant Miquel Arcàngel d'Alcoletge.
Isidre Puig i Sanchis, D'arquitectura i mestres de cases a la Lleida del segle XVIII: els Batiste,
«Urtx», 17 (2004) (enllaç).
El Baró de Maials, governador de Lleida, de la qual Alcoletge en fou poble de contribució durant tot l'Antic Règim, atorgà llicència de construcció del nou temple al 5 de maig de 1763, atès que la vila «aprofitant l'empenta econòmica del segle XVIII... també es va sumar al procés de renovació dels temples parroquials de la comarca». L'antiga església consta que es trobava en estat «deplorable» i «el Comú, amb bon criteri i observant que el cost de la reparació era elevat» va decantar-se per aixecar-ne una de bell nou. Sembla que la diferència de cost entre una i altra obra arribava a les 4.000 lliures de més que es calculava que valia fer-la d'obra nova.
L'antiga església, gairebé amb total seguretat, devia de trobar-se al costat del vell cementiri de la població, perquè un altre dels motius per enrunar-la fou «la incomoditat de dit poble així per la distància i mala situació en què està dita església del mateix poble...» A més, amb el creixement demogràfic d'aquelles divuitesques dècades s'hi afegia que «com per ser tan reduïda... no presta capacitat a tots els feligresos». Probablement, podria haver-se tractat d'una esglesiola de faiçó romànica.
|
 |
1763-1766. Església de Sant Miquel Arcàngel d'Alcoletge.
Isidre Puig i Sanchis, D'arquitectura i mestres de cases a la Lleida del segle XVIII: els Batiste,
«Urtx», 17 (2004).
Del consell o manament del Bisbe, D. Manuel Macías Pedrejón, de construir un nou temple es passà a treballar en els maldecaps del pagament de l'obra. Per a tal objectiu, al 1762, i com corresponia a un territori ocupat pels espanyols després de la Nova Planta, calgué demanar al Real Supremo Consejo de Castilla que autoritzés el Comú a aplicar el dret de vintè sobre els fruits de la vila per sufragar-ne les despeses durant 21 anys, quatre de construcció.
El nou emplaçament triat fou a la continuació del Carrer Major, just a tocar de l'antiga porta que devia tancar la vila closa, el Portal de Lleida. El plec de condicions tècniques, o taba, detalla les característiques de l'obra: els fonaments, els materials, l'estil dels arcs... Per exemple, s'hi explicitava que «a sota del primer tram del temple se situaria el cor, sobre un arc de volta de cordell». O el campanar, que «tindria una alçada d'uns 26 m., amb quatre finestres per a les campanes».
|
 |
1763-1766. Església de Sant Miquel Arcàngel d'Alcoletge.
Isidre Puig i Sanchis, D'arquitectura i mestres de cases a la Lleida del segle XVIII: els Batiste,
«Urtx», 17 (2004).
Un sabater de Lleida, Antoni Grau, es féu càrrec de l'obra com a promotor. Sens dubte, un menestral enriquit que feia de prestador, i que rebria els drets del vintè i s'encarregaria de buscar un parell de fiadors més de l'obra, un pagès de Fondarella, Marià Reñé, i el mateix mestre d'obre Miquel Batiste, pare. Les obres començaren, doncs, aquell any a càrrec d'ells tres.
Els mestres d'obra Miquel Batiste, pare i fill, s'encarregarien de la fàbrica. Al cap d'un any i mig, al desembre de 1764, el temple estava en gran part construït, i es prengué el compromís que al setembre de 1765 l'obra havia d'estar acabada i rematada, incloent-hi a les «conches de la mitja taronja de dita iglésia los quatre Evangelistes de mig cos, de guix bo, amb sos adornos de talla», a càrrec dels constructors.
Al setembre de 1766, l'obra era acabada, però un peritatge hi visurà (examinar o reconèixer visualment) certes imperfeccions que «immediatament va subsanar els referits constructors». El 4 de novembre de 1766, finalment, quatre tècnics, dos de part del Governador i corregidor de Lleida, i dos de part de l'ajuntament, «van acordar que el temple quedava conclòs ... constatant que els Batiste l'havien fet més llarg i ample del que ressenyava la contracta i, fins i tot, la portada tenia més arquitectura o millores d'aquelles que estaven obligats».
|
 |
1763-1766. Església de Sant Miquel Arcàngel d'Alcoletge.
Isidre Puig i Sanchis, D'arquitectura i mestres de cases a la Lleida del segle XVIII: els Batiste,
«Urtx», 17 (2004).
El dia 8 de novembre de 1766, la comissió municipal rebia a casa d'un notari lleidatà la clau de l'església, davant de l'escrivent i testimonis. Ara només calia consagrar-la i acabar-la de pagar durant 18 anys encara. Sort que el poble era ric: aquell segle XVIII s'havia construït «la Secleta», un ramal derivat a l'esquerra de la Sèquia de Fontanet, al salt dels Estelladors, al començament del terme. Amb aquesta obra es va posar en reg gairebé tota l'horta d'Alcoletge fins al terme de Lleida, i va esdevindre una de les claus de la prosperitat del poble durant els segles posteriors, mentre l'agricultura fou la primera dedicació de la majoria de les cases, més o menys fins a les acaballes del segle XX. I la campana, és clar: «A finals d'any, el Comú d'Alcoletge va comprar una campana de coure de 13 o 14 quintals de pes al mestre campaner Adjutori Mestres, de Calaf, Bisbat de Vic, pel preu total de 820 lliures». Això sí, «de major sonido i grandària que la que tenen les que són al campanar de l'església antiga, a fi que amb major comoditat los parroquians i veïns... des de ses cases i haciendes, oigan tocar als Divinos oficis celebradors en dita nova església i poder assistir-hi i en especial a la missa de precepte». |
 |
1763-1766. Església de Sant Miquel Arcàngel d'Alcoletge.
Isidre Puig i Sanchis, D'arquitectura i mestres de cases a la Lleida del segle XVIII: els Batiste,
«Urtx», 17 (2004).
El temple té una planta absolutament rectangular i clàssica amb alguns ornament a la portalada principal. |
 |
1763-1766. Església de Sant Miquel Arcàngel d'Alcoletge.
Isidre Puig i Sanchis, D'arquitectura i mestres de cases a la Lleida del segle XVIII: els Batiste,
«Urtx», 17 (2004).
El pagament de l'obra per mitjà del vintè de la collita sembla que no agradava a tothom, com sempre passa en aquests casos. Al 1767, un recurs del síndic procurador de la vila al Real Consejo de Castilla de la nostra estimada metròpoli, obligava a revalorar l'adequació de la quantitat exigida en aquest impost. |
 |
1763-1766. Església de Sant Miquel Arcàngel d'Alcoletge.
Isidre Puig i Sanchis, D'arquitectura i mestres de cases a la Lleida del segle XVIII: els Batiste,
«Urtx», 17 (2004).
Malgrat tot, sembla que la taxa romangué inalterada i els vilatans continuaren abonant religiosament, mai tan ben dit, aquest vintè de la collita de cada any. Al 1771, en nom del Comú, un procurador presentà davant aquell Real Consejo castellà una demanda en què, d'una banda, es confirma el pagament del vintè de part dels veïns i, de l'altra, es demana que el Capítol catedralici inverteixi en el temple amb una part dels delmes que recollien a la població, i això per tal com l'església «está indecente sin adornos, ropas sagradas, altares para el debido culto en los oficios y funciones de ella a que no pueden concurrir los vecinos por estar aun sobrecargados con la imposición de dicho veinteno». |
 |
1763-1766. Església de Sant Miquel Arcàngel d'Alcoletge.
Isidre Puig i Sanchis, D'arquitectura i mestres de cases a la Lleida del segle XVIII: els Batiste,
«Urtx», 17 (2004).
Les notícies recollides en els anys posteriors i fins ben entrat el segle XVIII posen al descobert la penúria d'ornaments i robes sagramentals de l'església alcoletgenca. Sembla que una de les accions de dotació ornamental per a la nova església que es féu des del Capítol catedralici de Lleida fou la cessió de la taula gòtica de Sant Jaume, de tremp sobre fusta, del celebrat pintor Jaume Ferrer II. La Seu Vella havia estat ocupada pels espanyols des del 1707, la catedral dessacralitzada i tots els ornaments, talles i retaules retirats. La catedral nova començà a aixecar-se cap al 1761. Així doncs, la cessió de la peça acomplia dos propòsits: agençar l'església nova d'un dels pobles de contribució de la capital amb una obra d'art que no se sabia on col·locar, ja que a Sant Llorenç, que feia les funcions de catedral, ja no hi cabia res més. La peça actualment és exhibida al Museu Diocesà i probablement ja hi fou transferida abans de la guerra, fet que la salvà de la crema del 1936, anys en què esdevingué magatzem d'aufals i el campanar observatori militar, amb un canó i dos metralladores republicanes al capdamunt per tal d'emprenyar el trànsit de camions de l'exèrcit feixista a la carretera de Balaguer. El poble fou desallotjat durant els mesos que el front s'estabilitzà al Segre. Tots els de Cal Micaló, padrins, pares i filles (la meua tia Carmeta, la pubilla; la meua mare Maria, la segona, i la meua tieta Rosina, la petita), van desplaçar-se amb la tartana carregada de tot allò més essencial que van poder, fins a Vilanova de Bellpuig, a casa d'una parentela llunyana, que els deixà un cobert per refugiar-s'hi. Van arribar-hi cap al vespre, i aquella primera nit la van passar al ras en una era propera al poble. L'endemà al matí, en desvetllar-se, tota la canalla del poble els observava en la seua pobra condició. Allà van estar-s'hi fins al final de la guerra, els grans hi van buscar feina i les nenes van anar-hi a estudi i tot. La reconstrucció s'inicià a partir de 1945. L'informe redactat, en el castellà obligatori de la dictadura espanyola, pel nou mossèn José Satorres, és molt descriptiu de l'estat en què es trobava el temple després dels quatre obusos que l'aviació espanyola feixista hi avià. |
 | ||
|
 |
Anys 2000. Església de Sant Miquel Arcàngel d'Alcoletge.
Vista de la portalada amb la imatge de Sant Miquel al damunt.
|