 |
|
Vista setcentista de la històrica ciutat ducal dels Borja, ben emmurallada a la ribera del riu Serpis, ja en el tram final de la gran horta que rega.
|
 |
|
La ciutat tota arremolinada dins la muralla al voltant de la Col·legiata de Santa Maria (1) i la petita parròquia extramurs, a on s'accedia per la Porta del Raval (14) al peu del tossal del Mont Oliva (8).
|
 |
|
L'escut històric de la ciutat, amb una estela o cometa de sis puntes d'argent sobre un pany de mur argentat en camp d'atzur.
|
 |
|
La banda oriental de la ciutat, al costat del riu Serpis i de l'imponent pont medieval (16). Més enllà, la desapareguda ermita de les Ànimes (9). En aquesta part de la ciutat hi ha l'històric Palau Ducal (6), encara llustrós en aquell segle XVIII, en què s'hi construí la magnífica i versallesca galeria daurada.
|
 |
|
Detall del Palau Ducal amb la cúpula (6). Més enllà el convent gòtic de Santa Clara (3).
|
 |
|
A sota del palau, l'antic edifici del quarter general (12) borbònic, i detall del vell pont medieval de la ciutat.
|
 |
|
La part sud i occidental dels murs de la ciutat, des del raval extramurs, a l'inici del qual hi hagué un gran edifici amb la porta (15). A més de la Porta del Raval (14), en aquesta banda de la muralla s'obrien també els portals del carrer Major (11) i de la Vila Nova (10).
|
 |
|
Detall de l'antic raval extramurs i dels portals d'accés a la ciutat.
|
 |
|
A l'extrem més occidental de la vila, el destacat casalici de la Universitat de Gandia, fundada pel duc i sant Francesc de Borja al 1549, i regentada pels jesuïtes fins a l'expulsió decretada pels Borbons al 1767. En primer terme, el convent dels framenorets franciscans (4).
|
 |
|
La imponent seu gòtica de la Col·legiat de Santa Maria de Gandia (1), ampliada i enriquida durant segles per l'impuls bé dels Ducs, bé dels Borja. Ben a prop, l'església de Loreto (5).
|
 |
|
Els carrerons de la vila vella de Gandia, amb l'antic Hospital (7) en primer terme.
|
 |
|
Detall de la muralla siscentista, que tenia grans torres defensives, i un fossat que en protegia l'aproximació.
|
 |
|
Detall de la trama urbana d'arrels medievals.
|
 |
|
A mitja llegua de la Mediterrània, al costat del riu Alcoi (o Serpis), «en un delicioso llano... cercada de altos muros...», ciutat ducal i cap de la vall de Bairén, que comprenia tota l'horta de Gandia.
|
 |
|
Demografia: «la habitan mil doscientos y once vecinos», o sia, cap als 6.000 habitants. Sobre el Convent de Santa Clara, s'escriu: «fundado por D. Luis de Vich, consegero del rei D. Juan II de Aragón, por quien le tomó baxo su Real Protección. Fue su fundación el día 8 de mayo de 1462 por Madama Escarleta, Princesa de la Sangre Real de Francia...»
La parròquia del Raval era dedicada a Sant Josep. «Tiene esta ciudad siete Puertas, cinco calles principales, cinco plazas y varias callejuelas...» i no s'oblida de les tres sèquies «y un delicioso Paseo con una frondosa alameda». |
 |
|
Al Palau Ducal, «aun permanece el oratorio en que hacía los exercicios espirituales» Sant Francesc de Borja, que tenia una gran cisterna que proveïa tota la ciutat, «la qual no tiene fuente alguna».
S'hi fa referència a la institució de la Universitat de part del Sant al segle XVI, «que fue el primero que se graduó en ella». Fou fundada amb permís de Carles V i extingida al 1772, i solia tindre uns tres-cents estudiants cada curs. Al costat del mar, l'antic Grau, amb torre de defensa «y algunos almacenes para los género de embarco, como de desembarco; en ester parage es en donde entra al mar el rio Alcoi». |
 |
|
L'horta de Gandia, regada pel Serpis (Alcoi) i Vernisa (de Nassiu o Balançat) «es muy grande, toda cubierta de frutales... y es fertilísima en flores, hortaliza y fruta de toda especia en tanto grado que solo de pimientos se dice asciende su valor anual a diez y ocho mil pesos». Remata amb una etimologia, segons ell, popular: «en una palabra, es tan abundante su vega, que los arrabales la apellidaban Conca de Laçafor [la Safor], que és lo mismo que campo de hartura».
L'etimòleg Joan Coromines posa la cosa al seu lloc, i descriu com safor prové de l'àrab sagra (en plural), i vol dir 'les penyes'... És etimologia perfecta per la fora i evident pel significat i la topografia». Afegeix una de les seues personals reflexions sobre el nom de la comarca: «Desaprovo, com inútil i arbitrària, la pensada d'alguns de canviar el nom de la comarca de Gandia en La Safor. El nom general Horta de Gandia és l'únic orientador i estable. Geogràficament és just dir-ne Gandia però no Safor, que no és sinó la serra de l'extrem Sud i els seus vessants». |
 |
|
Una mica d'història i una referència final als agregats de Benipeixcar (76 veïns, prop de 400 hab.), del Reial de Gandia (118 veïns, prop de 600 hab.), avui municipi, i Benirredrà (111 veïns).
|