20160318

[1350] Esport déco

Anys 1920-1930. Art Déco a Barcelona. Ramon Baixeras.
Un auto tot rabent, amb el mocador de coll al vent, sobre una fantàstica perspectiva de Barcelona des del Tibidabo. La Diagonal hi és ben visible, i Montjuïc tot just colonitzat (el Palau Nacional s'observa a la dreta), amb les úniques torres de Colom i les tres xemeneies del Paral·lel. Pòster de Ramon Baixeras.

El moviment artístic que s'ha convingut a anomenar Art Déco va predominar en l'escena cultural europea dels feliços anys 20 del segle XX, i va allargar-se fins a l'esclat de la II Guerra Mundial, tot i que encara s'allargassà fins als anys 1950s en alguns països. Fou una art pròpiament decorativa en el món de l'arquitectura o el disseny, i una art visual, amb molta incidència en el món del cartellisme i del gravat.

Tingué el gran mèrit de desplaçar l'omnipresent toc modernista de les arts visuals catalanes des de feia vint anys, i anà del bracet amb les emergents tendències avantguardistes de la cultura catalana dels anys 20 i 30: racionalisme, maquinisme, velocitat, feminisme, aviació, electricitat, seriació, geometrització (en oposició a les corbes i sinuositats modernistes), perspectives radicals...
Anys 1920-1930. Art Déco a Barcelona. Ramon Baixeras.
A la descoberta del país feta pels excursionistes de la Renaixença i el Modernisme, s'hi afegirà la descoberta motoritzada i automobilística. Pòster de Ramon Baixeras.

Ramon Baixeras fou un dels cartellistes déco més destacats dels decenni, mort prematurament al 1934, i del qual trobem diverses produccions de cartellisme esportiu molt interessants, que mostren l'evolució i aprofundiment de les característiques de moviment.
Anys 1920-1930. Art Déco a Barcelona. Ramon Baixeras.
Anys 1920-1930. Art Déco a Barcelona.
Dos dels primerencs cartells de Ramon Baixeras: línies rectes, abandó dels recargolaments, simplicitat de traç i de color. Encara no hi ha sensació de moviment, però la reacció antimodernista hi és del tot present. Sembla clar que el primer cartell, de la Volta a Catalunya de turismes de 1917, fou inspiració per al del rally internacional de l'any de l'Exposició de 1929.
Anys 1920-1930. Art Déco a Barcelona. Francesc Ribot
Un altre dels més primerencs, del cartellista F. Ribot. amb tipografia encara arcaica, i amb clara combinació de màquina i velocitat, amb paisatge i natura. La síntesi ideal de J.V. Foix: 

Em plau, d’atzar, d’errar per les muralles
Del temps antic i, a l’acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca,
De remembrar, cellut, setge i batalles.

De matí em plau, amb fèrries tenalles
I claus de tub, cercar la peça llosca
A l’embragat, o al coixinet que embosca
L’eix, i engegar per l’asfalt sense falles.

I enfilar colls, seguir per valls ombroses,
Vèncer, rabent, els guals. Oh món novell!
Em plau, també, l’ombra suau d’un tell,

L’antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d’avui! Càndid rampell:
M’exalta el nou i m’enamora el vell.
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. Antoni Garcia.
El cartell de la II edició del Trofeu Armangué a les costes tarragonines, també amb una similar inspiració de modernitat solcant per entre els camins a tocar del mar i del cel. El cartellista Antoni Garcia fou també pilot i membre de l'automobilística Penya Rhin fundada al 1916 a Barcelona.
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. Antoni Garcia.
Cartells de les proves motociclistes de 1918 i 1919 del Reial Moto Club de Catalunya, amb els pilots acotxats en posició aerodinàmica amb les màquines a tot drap. El paisatge hi apareix ja molt simplificat i despullat. Consulteu, si us agrada el tema, l'excel·lent blog de cartellistes.blogspot.com.
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. Antoni Garcia.
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. Antoni Garcia.
Un parell de cartells del circuit de Vilafranca del Penedès  i del Trofeu Armangué d'Autocicles, l'un més paisatgístic amb la plana penedesenca ben reconeixible, l'altre del tot estilitzat en un canvi de rasant amb els vehicles en fèrria persecució.
 
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. Antoni Garcia.
La velocitat a les corbes de la Rabassada, difuminades i, de manera original, defugint les rectes i la geometria.
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. Josep Segrelles.
Dos edicions, en  francès i espanyol, cadascuna en color diferent, de la Primera Gran Setmana Internacional de curses de voitturettes (cotxes biplaces) i motos l'any 1923. Només s'hi feren curses tres anys, per l'escassa assistència de públic. El cartellista Josep Segrelles volia captar a la perfecció com  les màquines es feien sallar, fins al punt de dibuixar-les volant per damunt la terra o l'asfalt.
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. 
Un altre cartell de la inauguració de les curses internacionals de l'autòdrom de Sitges, treballat sobre la perspectiva espectacular de la peralta del circuit. Potser del mateix Segrelles.
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. Martí Bas.
La perspectiva s'ha tancat: ja no s'ensenya el paisatge, ni tal sol la màquina sencera. Només la velocitat pura a la cara del pilot, amb el casc i ulleres característics de l'època.
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. 
La imatge en negatiu fotogràfic. Desapareix el contorn i resta només l'home amb la màquina, la màquina amb l'home. 
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. Ricard Fàbregas.
Depuració completa del fons. Només el vehicle sobre un traçat del circuit.
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. Fritz Lewy.
Altres cartells esportius: el més conegut i reconegut de l'Olimpíada Popular republicana de Barcelona, en oposició a les feixistes de l'Alemanya hitleriana de 1936. El cartellista fou, precisament, un alemany establert a Catalunya entre 1933-38, Fritz Lewy. Seriació de figures, bandera al vent, colors primaris en representació de les races i combinats amb les samarretes llises, geometria i simplicitat del traç, figures humanes estilitzades.
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. Cristóbal Arteche.
L'altre famós cartell de l'Olimpíada Popular de Barcelona, de Cristóbal Arteche. Més figuratiu, ja que les representacions dels corredors no són tan (o gens) estilitzades, i la repetició de figures no és tan (o gens) seriada ni geomètrica. 
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. Pasqual Capuz.
El cartellista valencià establert a Barcelona creà un cartell digne d'una Olimpíada: el llançador de javelina en ple esforç en primer terme, amb l'Estadi de Montjuïc difuminat per sota de les cames. El rostre inexpressiu, clàssic, etern i l'atleta, tot múscul, tot energia, en fan un cartell indispensable del cartellisme català. 
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. F. Tormo.
Potència, agilitat, moviment, vol com si d'unes ballarines es tractés. Una autèntica preciositat de cartell, amb què el València F.C. anuncià els partits d'aquella temporada. 
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. Josep Segrelles.
Una noia, com si d'una musa es tractés, asseguda damunt l'escut del club i amb una pilota de futbol a la falda, fa voleiar una immensa bandera blaugrana amb la mà. La força del moviment de la bandera és immensa, tot i que el cartell de 25è aniversari de la fundació del Barça, en el seu conjunt, tingué unes certes reminiscències modernistes. Potser l'efemèride no permeté major agosarament.
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. Josep Segrelles.
Aquest altre cartell de 1923, amb el vol de les ballarines de la pilota, la potència del xoc dels cossos, el cel estilitzat, el camp simplificat, té tots els tocs de la modernor del moment. Segurament per causa de la impressió, el blaugrana no quedà prou ben aconseguit.
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. Gerard Carbonell.
La llum daurada recobreix d'aura els futbolistes blaugranes (i contraris), en pugna per una bimba davant els nassos del porter. Quina emoció! La força dels cossos  i la perspectiva de baix cap a dalt li acaben de donar un toc bellament modern, malgrat el figurativisme de l'escena. L'autor era un dels il·lustradors més joves de l'art déco català del moment, nascut tot just al tombant de segle.
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. Josep Renau.
La impressionant perspectiva dels trampolins, la fèrria energia de la nedadora, la silueta femenina gens amagada, el rostre clàssic etern, rectes i geometria, la llum invertida cap a dalt, cap al fosc blau cel estelat. Un clàssic del cartellisme déco del nostre país de l'artista valencià. 
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. 
Esport, feminisme, fuga rectilínia en aquest anunci dels Banys de Sant Sebastià de l'any 1925. El gran raig d'aigua, en funcions d'spa, dóna aires de moviment al conjunt.
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. 
L'aviació: quina altra cosa més moderna hi podia haver? La perspectiva imprevista és espectacular.
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. Martí Bas.
Dos ciclistes ho donen tot en arribant al coll, amb la plana al fons. Una perspectiva recurrent en el cartellisme esportiu del moment.