 |
| Anys 1920-1930. Mollerussa, la Casa Forta. Vista de l'antiga i desapareguda casa fortificada de la vila. Fou tombada l'octubre de 1954 i es trobava, més o menys, al mig de la N-II davant de l'església nova. A més, i almenys des del segle XVIII, hi hagué també l'hostal, que les autoritats locals arrendaven, i que també féu de punt de posta i de refresc de cavalleries. Des d'antic, Mollerussa, que tenia l'església dedicada a Sant Jaume, havia esdevingut punt de pas de pelegrins, i situada en la ruta de Lleida a la capital, enmig de l'endimoniat clot sec i calorós de la plana urgellenca, havia de menester un hostal que oferís refugi al viatger, tant en les assolellades migdiades d'estiu, com entre les boires gebradores hivernals. Des del 1911, esdevingué la Casa de la Vila, tal com s'aprecia en la imatge, amb els taulers d'anuncis a l'exterior i la balconada de les grans celebracions, com la proclamació de la Generalitat republicana de 1931. |
 |
1845. Mollerussa (el Pla d'Urgell).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
A mitjan segle XIX, calien 5 hores de carro per anar de Mollerussa a Lleida, 18 a la seu episcopal solsonina, i 29 a Barcelona. Sobre el clima, què us direm? «Es bastante estremado así en verano como en invierno, y escaso de aguas».En aquells temps, abans de la construcció dels Canals d'Urgell, Mollerussa era un petit poblet perdut enmig del Clot del Dimoni urgellenc: «Se compone de 80 casas que forman 3 calles sin empedrar y una plaza». Això sí, tenia escola de primeres lletres per a nens, «concurrida por 18 o 20 niños, cuyo maestro percibe la dotación de 1.000 reales de los fondos del presupuesto municipal», però no en tenia de nenes. De l'església parroquial de Sant Jaume se'n destaca la capella de Sant Isidre, patró de la pagesia. I poca aigua: «hay... algunos pozos en casas particulares y una balsa en estado de abandono de cuyas aguas se sirven los vecinos para sus necesidades domésticas». «El terreno es de secano, pero muy feracísimo [productiu] en tiempo de lluvias. Pasa por una de las 3 calles del pueblo la carretera de Madrid a Barcelona...» La futura N-II, que després va costar sang i suor de traure. Aquesta situació feia que rebés el correu cada dia. La manca d'aigua feia que la ramaderia fos escassa (qui t'ha vist i qui et veu!) i la caça no gaire més abundant, només algunes cogullades i perdius. En l'apartat de producció manufacturada, un molí d'oli de dos premses i «un horno de cocer pan que utiliza casi todo el pueblo», és a dir, 380 habitants en seixanta-dos cases. Després, el creixement derivat de l'arribada de l'aigua, massa ràpid i excessiu sota el meu (segurament errat) punt de vista, rematat per la gran bombolla del ram de l'oci de final del segle XX. Ah, aquells gloriosos anys 80... |
 |
| Anys 1920-1930. Mollerussa, la Casa Forta. Detalls de l'antiga Casa de la Vila o Casa Forta mollerussenca. Tenia un petit campanaret de tres petites campanes damunt la façana principal, probablement per avisar amb diferents tocs d'aplecs de veïns o situacions d'emergència. |
 |
| Anys 1900-1910. Mollerussa, l'església de Sant Jaume. On ara hi ha l'ajuntament, hi hagué l'antiga església de Sant Jaume del segle XVII, d'estil gòtic ben tardà i barrejat amb elements neoclassicistes. Després de la darrera guerra, hom decidí de fer una església nova, davant de l'antiga, a l'altre costat de la carretera principal, llavors encara poc transitada. Com en tantes altres, l'interior havia estat cremat al 1936. Però de fet, es volia adreçar la N-II al seu pas per dins la vila, que entre la Casa Forta a l'esquerra i l'església vella a la dreta sembla que no anava gaire dreta. Les obres començaren l'any 1949 i l'església nova es consagrà l'any 1952, per bé que les parets de la vella església no acabaren de desaparèixer fins a finals dels anys 50. |
 |
| Anys 1900-1910. Mollerussa, l'església de Sant Jaume. Detalls de la façana principal, molt austera, i del simple campanar quadrat del segle XVIII. Sembla que els traginers tenen els carros aparcats davant la portalada: potser es tracta de la benedicció d'animals típica de Sant Antoni. |
 |
| Anys 1900-1910. Mollerussa, l'església de Sant Jaume. Magnífica vista de l'església, amb una gran gernació a la cantonada de l'església per al retrato, fet que en delata l'antiguitat per ço com la gent no hi estava acostumada, especialment joves i la canalla. Al fons, s'aprecia l'alta paret de la part ampliada del temple cap a final del segle XIX, i a l'esquerra de la nau l'antic petit cementiri. |
 |
| Anys 1900-1910. Mollerussa, l'església de Sant Jaume. Detalls de la simplicitat del temple, i de la teulada de la nau. En primer terme, una esplèndid terrat de la casa del davant, amb una exuberant i frescal parra emparrada a la paret. La imatge probablement fou presa des del balcó de la Casa Forta. |
 |
| Anys 1900-1910. Mollerussa, l'església de Sant Jaume. Façana principal i campanar de l'església. |
 |
| Anys 1940-1950. Mollerussa, l'església de Sant Jaume. La plaça posterior que restà de l'església durant els anys de la immediata postguerra, quan ja no hi havia culte, del 52 al 59, i una part del temple ja era desapareguda. A cada costat, un carrussel de cavallets, d'aquells característics de festa major, i parades i tómboles. |
 |
| Anys 1940-1950. Mollerussa, l'església de Sant Jaume. Qui sap si la foto fou presa un dia de Sant Josep! De ben segur a la concorreguda hora del vermut. |
 |
| Anys 1940-1950. Mollerussa, l'església de Sant Jaume. La cantonada de l'església vella ja abandonada, amb el rètol de la carretera indicant la direcció a Bellcaire. |
 |
| Anys 1940-1950. Mollerussa, l'església de Sant Jaume. Aquesta era la imatge que restà de l'església venint de Lleida en direcció a Barcelona, un cop alineada la carretera, per a la qual cosa calgué tombar part del temple. |
 |
| Anys 1920-1930. Mollerussa, l'església de Sant Jaume. L'altar major preconciliar, és clar, tancat amb reixa i de cara al sagrari i al sant del retaule (que no hi és). S'aprecia bé la filera de bancs de fusta i reclinatoris de bova o boga, probablement collida a l'estany. |
 |
| Anys 1920-1930. Mollerussa, l'església de Sant Jaume. A l'esquerra, adossada al pilar, la trona de predicació. |
 |
| Anys 1920-1930. Mollerussa, l'església de Sant Jaume. El retaule neobizantí del segle XIX a l'altar major, cremat al començament de la guerra. |
 |
| 1920-1930. Mollerussa, l'església de Sant Jaume. Foto: Josep Salvany i Blanch (1866-1929). L'interior de l'església, amb les voltes gòtiques en primer terme, i al fons la part ampliada del retaule de l'altar major, molt més alta de sostre. |
 |
| 1920-1930. Mollerussa, l'església de Sant Jaume. Foto: Josep Salvany i Blanch (1866-1929). La capella lateral d'entrada al temple, amb la pica d'aigua beneïda a l'esquerra de la imatge. Al fons, a la petita capelleta, la pica baptismal, i un altaret ple de reclinatoris desordenats, on es devien fer les misses de cada dia per a les beates de torn. |