 |
| 1876. Lleida, incendi del teatre del Carrer Major. (La Ilustración Española y Americana, 8-11-1876). Incendi del teatre al matí del 22 d'octubre, i vista interior després del sinistre. «Croquis de nuestro corresponsal artístico Sr. Mestre». |
 | ||
| 1876. Lleida, incendi del teatre del Carrer Major. («La Ilustración Española y Americana», 8-11-1876). Gravat publicat a l'època sobre l'incendi del primer edifici teatral que tingué la nostra ciutat. El teatre s'habilità sobre l'antiga església del convent dels Agustins. Aquesta comunitat s'establí al segle XIV al convent i església de Santa Maria de l'Horta, al costat de la sèquia de Fontanet, una mica més enllà de la Pobla de Cappont, on hi romangué fins al 1643, en què per causa del setge de la Guerra dels Segadors, la comunitat es traslladà al centre de la ciutat, al carrer Major, davant per davant del carrer Cavallers. Amb l'exclaustració de 1835, l'edifici fou reconvertit de seguida en teatre, el primer gran edifici destinat a representacions teatrals, si descomptem els patis de comèdies que hi hagué un poc més avall, al costat de l'Hospital de Santa Maria als segles XVI i XVII. A Lleida, no passava ben bé com a Londres, que havien bandejat els teatres a l'altra banda del riu, però gairebé, ja que el lloc dels primers teatres, dels patis i del primer teatre a l'antiga església dels agustins, eren tot just a tocar del riu.
|
 |
| 1876. Lleida, incendi del teatre del Carrer Major. («La Ilustración Española y Americana», 8-11-1876). Detall de l'incendi del teatre per la banda de la banqueta. Alfons el pont encara tenia la caseta del bell mig, i és representat tot recte, perquè faltaven dos o tres ulls de l'antic pont de pedra tocant a l'Arc, i havien estat substituïts per una passera de fusta tota horitzontal. |
 |
| 1876. Lleida, incendi del teatre del Carrer Major. («La Ilustración Española y Americana», 8-11-1876). Les flames degueren ésser tan espectaculars com el gravat indica, atès que bona part de la caixa i del pati i llotges era fet tot de fusta. La ciutat ja disposava d'un incipient cos de bombers (amb casc i tot) que, com s'aprecia, intentaven lluitar contra el foc en presència d'alguns veïns amb barretina. |
 |
| 1876. Lleida, incendi del teatre del Carrer Major. («La Ilustración Española y Americana», 8-11-1876). Des del riu fins al carrer es formà una cadena humana que traslladava galletes d'aigua per mitjà d'unes escales repenjades sobre el mur. |
 |
| 1876. Lleida, incendi del teatre del Carrer Major. Revista «Vida Lleidatana», núm. 96, de 5 de maig de 1930. En aquesta altra imatge, segons un dibuix d'Artur Renyé, es veu l'incendi per la banda de la façana del carrer Major, just davant de la capella del Peu del Romer o de Sant Jaume, a la cantonada del carrer Cavallers, i com els bombers, mànega en mà, s'enfronten al foc. |
 |
| 1876. Lleida, incendi del teatre del Carrer Major. Revista «Vida Lleidatana», núm. 96, de 5 de maig de 1930. Dos detalls del gravat, probablement molt acostat a la realitat. Estic buscant alguna crònica dels fets a la premsa de l'època, que fóra ben interessant. Al 1882 es construí el primer teatre dels Camps Elisis, aquest cop sí a l'altra banda del riu, obra de l'arquitecte Celestí Capmany, que tingué una característica forma circular, igual que l'envelat d'estiu que s'hi aixecava des de feia alguns anys. Aquest edifici també es cremà: el 22 de gener de 1886. Durant aquells anys del tombant del segle XIX al XX, Lleida no disposà d'un teatre fix, sinó que tornà a la provisionalitat dels envelats d'estiu, fins que al 1902 es dreçà un teatre nou allà mateix als Camps Elisis, del mateix arquitecte, que l'any 1918 passà a propietat municipal, i que perdurà fins a la desfeta social i cultural i de tota mena causada per la fúria dictatorial espanyola del 1939. |
 |
1845. Lleida.
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
El teatre es construí en el solar de l'antic convent dels Agustins, adquirit per la Paeria, sota la direcció del mestre d'obres Pere Casals. «Puede contener hasta 700 personas. La forma de la platea es una figura de herradura prolongada, tan defectuosa como todo el resto de la construcción». La il·luminació de la sala provenia d'«un hermoso quinqué pendiente del centro de la bóveda».
La crítica al mal gust de la construcció és demolidora, malgrat les obres de millora que s'hi havien fet darrerament: «los corredores son estrechos e incómodos y no lo es menos la única escalera que existe para bajar de los tres pisos, que causaría muchas desgracias en una noche de incendio». Sort, doncs, que la nit quan s'incendià no hi havia funció. També hi hagué un cafè: «dependencia del teatro, compuesto de un salon... y otro más pequeño contiguoa él donde hay una mesa de billar». Cèntric com era el local, devia ésser un dels llocs d'oci més freqüentats de la classe alta de la Lleida del segle XIX. |
 |
| 1876. Lleida, incendi del teatre del Carrer Major. («La Ilustración Española y Americana», 8-11-1876). Corprenedora vista de després de l'incendi, amb tot l'interior calcinat del teatre de l'antiga església del convent dels Agustins del carrer Major. |
 |
| 1876. Lleida, incendi del teatre del Carrer Major. («La Ilustración Española y Americana», 8-11-1876). Detall de l'escenari en primer terme, amb les bigues caigudes. Darrere, la nau de l'antiga església, reconvertida en pati de butaques, i que potser també tingué alguna galeria de llotges, de fusta, que resultaren consumides. Al fons, la porta del carrer Major, i la part alta de la façana de l'antiga església que sobresurt per damunt les parets: tot el sostre, probablement de bigues de fusta, ha desaparegut del tot. |