 |
| 1700 ca. BCN a l'inici del Set-cents. Theodor, «Pläne nichtbayerischer Festungen» (Bayerische Staatsbibliothek). La Barcelona d'abans de la desfeta, sense la ciutadella d'ocupació borbònica espanyola encara per fer. La vista de la ciutat és ben espectacular, amb el port i el fanal al primer terme, la muralla de mar protegint la ciutat, les torres de la ciutat despuntant sobre l'horitzó, Montjuïc sempre de guàrdia i la mola de Montserrat ben visible des del mar. |
 |
1700 ca. BCN a l'inici del Set-cents.
Theodor, «Pläne nichtbayerischer Festungen» (Bayerische Staatsbibliothek).
Una incipient Barceloneta als magatzems de pescadors, a tocar del desguàs del Rec Comtal. La ciutat era presidida per les torres de la catedral i de Santa Maria del Mar, tancada dins de fortes muralles per terra i per mar, on s'hi ajeia la consistent muralla del segle XVI, del bastió de ponent fins a llevant, amb el gran port, assegurat pel característic moll rodó.
|
 |
| 1700 ca. BCN a l'inici del Set-cents. Theodor, «Pläne nichtbayerischer Festungen» (Bayerische Staatsbibliothek). El Baluard del Rei (E) o bastió de Ponent, amb les antigues drassanes dels nostres reis (F), llavors convertides en arsenal. Destaca a primera línia la Torre de les Puces (G), potser octogonal, que formava part del segon perímetre de muralles del segle XIV i que disposava d'una àmplia esplanada al seu darrere (aprox a la plaça de la Pau, on hi ha el monument de Colom actualment). Fora muralla, tota l'esplanada actual del Poble Sec, fins a la falda de Montjuïc. Dalt del cingle, l'ermita de sant Bertran i més enllà el monestir de Santa Madrona, la patrona medieval de la ciutat. |
 |
| 1700 ca. BCN a l'inici del Set-cents. Theodor, «Pläne nichtbayerischer Festungen» (Bayerische Staatsbibliothek). Detalls de la muralla de mar barcelonina, que tenia en primer terme el convent de Sant Francesc (U) amb el baluard o bastió del mateix nom, i altres baluards intermedis, el del Vent (Q) i el de la Porta de Mar o Plaça de les Armes (O). Una gran creu de terme presidia l'inici del moll a la sortida de la muralla de mar al port. El llarg moll corbat fins al fanal o llanterna (A) tenia algun petit magatzem i acabava en un reducte fortificat (W), on l'artilleria en protegia l'entrada. |
 |
| 1700 ca. BCN a l'inici del Set-cents. Theodor, «Pläne nichtbayerischer Festungen» (Bayerische Staatsbibliothek). La seu catedralícia (H), les torres de Santa Maria del Mar (I), el campanar dels Agustins (K) i el de Santa Clara (K) ratllant la línia d'horitzó barcelonina per damunt els teulats de les cases. |
 |
| 1700 ca. BCN a l'inici del Set-cents. Theodor, «Pläne nichtbayerischer Festungen» (Bayerische Staatsbibliothek). Detall de la Seu barcelonina. L'efecte d'esveltesa i alçada dels campanars medievals per damunt els terrats i teulats de la ciutat, igual que en la majoria de ciutats medievals i de l'època moderna, era veritablement colpidora. Avui, amb la proliferació d'edificis alts i gratacels, és una sensació perduda. |
 |
1700 ca. BCN a l'inici del Set-cents.
Theodor, «Pläne nichtbayerischer Festungen» (Bayerische Staatsbibliothek).
Detall de la Seu catedralícia barcelonina. A l'angle esquerra, s'aprecia la cúpula de la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.
|
 |
1700 ca. BCN a l'inici del Set-cents.
Theodor, «Pläne nichtbayerischer Festungen» (Bayerische Staatsbibliothek).
Detall de la Barceloneta incipient, potser amb un pou al costat, i la creu de terme d'entrada al moll.
|
 |
| 1700 ca. BCN a l'inici del Set-cents. Theodor, «Pläne nichtbayerischer Festungen» (Bayerische Staatsbibliothek). La sòlida i llarga muralla de mar barcelonina. Al centre, el ferm edifici del Palau virreial. |
  |
| 1700 ca. BCN a l'inici del Set-cents. Theodor, «Pläne nichtbayerischer Festungen» (Bayerische Staatsbibliothek). El bastió de Llevant (R) amb tota la filera de molins (S) al davant. La plaça del mercat del peix (M), amb la forca plantada com a admonició als temptats de caure fora de la llei. Davant de l'esplanada, el bastió de Migdia (P) i un petit barri de barraques (C) de pescadors sobre la platja, als orígens de la Barceloneta. Es desguàs del Rec Comtal, un cop eixit de la muralla, disposava encara d'un pont, probablement de fusta, a la platja. |
  |
1700 ca. BCN a l'inici del Set-cents.
Theodor, «Pläne nichtbayerischer Festungen» (Bayerische Staatsbibliothek).
La densa trama urbana de la ciutat, amb les torres de Santa Maria del Mar al barri de la Ribera.
|
 |
| 1700 ca. BCN a l'inici del Set-cents. Theodor, «Pläne nichtbayerischer Festungen» (Bayerische Staatsbibliothek).
Detall del barri de Ribera fins al bastió de Llevant, amb els molins fariners de vent. Amb la construcció de la ciutadella espanyola, destinada a la repressió de la ciutat, bona part del barri hagué de ser enderrocat.
|