20160214

[1316] Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, 850 anys

2016. Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (la Noguera d'Urgell).
L'any 1166 es fundà aquests monestir sota l'empara del Comtat d'Urgell. Per celebrar-lo com cal, entre altres actes, se n'ha iniciat la restauració del preciós claustre romànic. Cada dia 3 de febrer, els veïns de Vilanova de la Sal pugen en aplec fins a l'ermita on morí Joan d'Organyà, primer prior del monestir, a venerar-hi lo Sant Cap, tal com feien els seus avantpassats des dels temps medievals.
1900 ca. Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (la Noguera d'Urgell).
Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914), (MDC-AFCEC).

El magnífic claustre romànic amb arcs de doble columna.
1900 ca. Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (la Noguera d'Urgell).
Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914), (MDC-AFCEC).

El magnífic claustre romànic amb arcs de doble columna. En arribant al sostre, els arcs del sostre comencen a ogivar-se.
1900 ca. Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (la Noguera d'Urgell).
Foto: Frederic Bordas i Altarriba, (MDC-AFCEC).



1900 ca. Monestir de Santa Maria de  Bellpuig de les Avellanes (la Noguera d'Urgell).
Foto: Frederic Bordas i Altarriba, (MDC-AFCEC).
La treballada creu de terme gòtica del monestir, amb l'escut dels Urgell. L'autor de la fotografia podria ben bé haver-se autoretratat. Frederic Bordas fou arqueòleg, aficionat a la fotografia i a l'excursionisme, un patró molt estès entre els intel·lectuals de la Renaixença. Al 1876 ja constava com a soci de l'Associació Catalanista d'Escursions Científiques, predecessora del CEC.
1900 ca. Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (la Noguera d'Urgell).
Foto: Antoni Bartomeus i Casanovas (1856-1935), (MDC-AFCEC).
El claustre romànic amb el banc de fusta que hi hagué. Probablament, també un dels dos personatges fos el mateix fotògraf.
1900 ca. Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (la Noguera d'Urgell).
Foto: Antoni Bartomeus i Casanovas (1856-1935), (MDC-AFCEC).
1900 ca. Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (la Noguera d'Urgell).
Foto: Antoni Bartomeus i Casanovas (1856-1935), (MDC-AFCEC).
La font de la Mallola i el rellotge de sol del monestir.
1900 ca. Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (la Noguera d'Urgell).
Foto: Antoni Bartomeus i Casanovas (1856-1935), (MDC-AFCEC).
Panoràmica del monestir, en què destaquen les galeries porxades del vell edifici monacal.
1900 ca. Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (la Noguera d'Urgell).
Foto: Antoni Bartomeus i Casanovas (1856-1935), (MDC-AFCEC).
Placa gravada en una columna del monestir, que no es llegeix.
1900 ca. Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (la Noguera d'Urgell).
Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914), (MDC-AFCEC).
1900 ca. Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (la Noguera d'Urgell).
Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914), (MDC-AFCEC).
La portalada gòtica del monestir.
1900 ca. Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (la Noguera d'Urgell).
Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914), (MDC-AFCEC).
1900 ca. Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (la Noguera d'Urgell).
Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914), (MDC-AFCEC).Sepulcre d'Ermengol X d'Urgell al seu emplaçament original, abans que fos venut i traslladat al 1906 al Metropolitan Museum of Art de Nova York, on encara és. Sobre el sepulcre, veiem l'estàtua jacent, amb malla i cota d'armes, i les mans creuades sobre l'empunyadura de l'espasa. El comte emprengué l'ampliació del monestir l'any 1303, que segurament li acabà de donar l'aspecte gòtic que ara coneixem.
1900 ca. Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (la Noguera d'Urgell).
Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914), (MDC-AFCEC).
Sepulcre d'Ermengol VII, Comte d'Urgell.
1900 ca. Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (la Noguera d'Urgell).
Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914), (MDC-AFCEC).
El comte urgellenc Ermengol VII visqué de la meitat ençà del segle XII, quan les conquestes a ponent, tant de Balaguer (1105) com de Lleida (1149) ja s'havien esdevingut. Per això, decidí de guerrejar bona part de la seua vida per a l'expansió dels seus feus al Regne de Lleó, que havia heretat de la seua àvia. Casat amb Dolça de Foix (1157), fundà el cenobi de Bellpuig de les Avellanes (1166), on fou enterrat. Al segle XIV, li fou agençat un bell monument funerari, que actualment és exposat a la seu de l'art medieval del Metropolitan Museum of Art novaiorquès.
1900 ca. Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (la Noguera d'Urgell).
Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914), (MDC-AFCEC).
El monument funerari doble d'Àlvar I d'Urgell. Les fotografies tenen el gran valor històric de retratar els sepulcres dels Urgell abans del seu viatge transoceànic.
1900 ca. Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (la Noguera d'Urgell).
Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914), (MDC-AFCEC).
Àlvar I d'Urgell, fou fill del primer comte intrús Ponç I, de la família dels Cabrera, s'hagué de fer càrrec del comtat a la mort prematura de son germà Ermengol IX (1243). Es casà amb Cecília de Foix (1256), de manera que finiren així les tradicionals disputes territorials entre aquests dos comtats. Tots dos, marit i muller, foren sebollits al monestir, en un esplèndid monument funerari doble. Els tres pals del comtat de Foix llueixen al peu del sepulcre de la comtessa.