 |
1563. Lleida, Van den Wyngaerde.
Vista preciosa de la Lleida del Cinc-cents. En primer terme, el claustre i campanar romànic del convent dels trinitaris, que l'autor confon amb els mercedaris (La Mercè, diu la inscripció damunt la teulada, tocant al campanar). Tots dos ordes religiosos eren ordes mendicants que es dedicaven a la redempció dels captius i als socors dels més necessitats, en el cas dels trinitaris, amb especial devoció al misteri de la Santíssima Trinitat. |
 |
1563. Lleida, Van den Wyngaerde.
El Convent dels Trinitaris era davant per davant del dels Agustins, just a l'altra banda del pont de la sèquia de Torres, aprox. cap al final de l'Av. de les Garrigues actual, on hi ha la rotonda d'entrada a la ciutat.
|
 |
1906. Convent dels Trinitaris de Lleida
Las casas de religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX, G. Barrquer. Dibuix de Jaume Pahissa.
«Derribado hace tiempo el edificio de este convento, resulta imposible la inspección». L'edifici quedà ja seriosament afectat des del 1645 pels setges de la Guerra dels Segadors, i els frares es traslladaren a l'interior de les muralles de la ciutat. Amb els setges posteriors del segle XVIII i del XIX, només en restaren dempeus alguns murs, que s'acabaren d'enderrocar cap al 1873. El periple dins la ciutat n'és descrit per l'autor: en el moment de l'exclaustració de 1835 s'allotjaven en una casa del carrer de les adoberies o dels blanquers: «Esta casa daba a la nombrada caller de Curtidores i a la Bajada de la Trinidad».
El fundador de l'orde, Joan de Mata, fou un frare provençal. Escollí Lleida com a punt d'inici de les activitats de l'orde a Catalunya i Aragó. Al 1201, el cavaller Pere de Bellvís li cedí una torre a Avinganya, on s'aixecà el primer cenobi trinitari de la península, «y que se conoció siempre con el nombre de la Torre. El mismo año de la fundación del de Avinganya, vió Lérida tambien levantar el suyo, debido al propio Santo, en el hospital de peregrinos, de un caballero leridano llamado Pere Moliner... Hallábase situado al otro lado del Segre, junto al puente de la acequia de Torres...» |
 |
1906. Convent dels Trinitaris de Lleida
Las casas de religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX, G. Barrquer. Dibuix de Jaume Pahissa.
Aquesta darrera casa dels dos o tres monjos trinitaris que restaven a la ciutat fou enderrocada també al 1880 «por haberse abierto una travesía desde la calle Carmen a la Rambla de Fernando... De aquí que esta travesía o calle de la Pescadería tenga el nombre vulgar de Bajada de la Trinidad».
Al 1212, en el primitiu convent enllà de la plana de Cappont, «hospedóse... San Francisco de Asís, cuando con motivo de fundar el suyo pasó a Lérida. Recibióle en él San Juan de Mata, que entonces se hallaba aquí, permanenciendo juntos dos o tres meses», segons la llegenda aportada per l'historiador lleidatà Josep Pleyan i de Porta. Romanien cap al tombant del segle XIX al XX, dos talles de la Mare de Déu del Remei, l'antiga i la nova. |
 |
| 1644. Gravat de Lleida. Detall del Cappont lleidatà, amb la sèquia de Torres molt ben dibuixada amb el pont que la travessava. Al seu costat, el convent dels Agustins (I) i més avall el dels Trinitaris (H). Probablement la fidelitat dels edificis al seu aspecte no és gaire elevada, però sí l'emplaçament. |
 |
1645. Lleida.
Detall de la Seu Vella. Sébastien de Beaulieu.
El Cappont lleidatà amb els tres gran edificis que tenia extramurs: el Convent de Sant Agustí (dreta), els dels Trinitaris més en primer terme i amb un edifici annex que sembla ja una mica enrunat, i més tocant al riu, al centre de la imatge, l'hostal o posada que la ciutat tingué extramurs. |