20160114

[1279] Les vistes valencianes i catalanes de Doré

1870. Elx (el Baix Vinalopó, País Valencià).
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
El palmerar d'Elx, sempre admirat pels forasters.
1870. Elx (el Baix Vinalopó, País Valencià).
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
Detalls de les palmeres i dels llauradors, o potser més aviat gitanos amb la guitarra en mà, en una visió folklòrica típica dels visitants del segle XIX, i exagerada pel llapis romàntic i detallista del gran il·lustrador francès.
1870. Elx (el Baix Vinalopó, País Valencià).
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
Detalls dels llauradors valencians i aragonesos, segons el dibuixant.
1870. Alacant (el Baix Vinalopó, País Valencià).
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
La toponímia és tota castellanitzada, segons els patrons de l'època, i els nostres pobles considerats Spanish, segons establia administrativament l'estat polític dominant en aquell segle.
1870. Alacant (el Baix Vinalopó, País Valencià).
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
L'esplèndid gravat de la ciutat alacantina de Doré, amb el port ple de velers en primer terme, el poble al peu del Benacantil, i el fort de Santa Bàrbara presidint l'escena.
1870. Alacant (el Baix Vinalopó, País Valencià).
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
Detalls de la població, que s'entreveu darrere del tràfec comercial dels velers.
1870. Alacant. 
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
Detalls del castell de Santa Bàrbara, a més de 160 m. d'alçada, dominant la badia alacantina, des de la 'cara del moro', nom donat popularment al Benacantil per la similitud del perfil de la muntanya vist des del Postiguet.
1870. València.
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
El visitant anglès recorre al tòpic de la València del Cid. Això ens dóna exemple de la superficialitat del text, contràriament al gran interès dels dibuixos i gravats.
1870. València.
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
Detall del Micalet.
1870. València.
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
La vista des de dalt del Micalet «is very fine. It extends over the bright and picturesque city, with its innumerable towers and domes, the rich fertile vega, the Lake of Albufera, and the blue waters of the Mediterranian». A València, els autors canvien el vapor pel tren per pujar costa amunt: Sagunt, Tortosa, Tarragona.
1870. València.
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
La bellesa valenciana en el llapis de Doré.
1870. Tarragona.
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
La catedral tarragonina.
1870. Tarragona.
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
Detalls de to romàntic al costat de la catedral.
1870. Tarragona.
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
Tarragona, una ombra del seu passat imperial: «it reains only a shadow of its former greatness».
1870. Barcelona.
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
El port barceloní, just a la caiguda de la muralla de mar, amb el tràfec a la platja de la Barceloneta, amb la vista al fons de les dues esveltes torres medievals de la Catedral del Mar, Santa Maria.
1870. Barcelona.
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
Detalls del tràfec comercial del port, ben representat per figurants entre barques, carros i bótes. 
1870. Barcelona.
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
Les barques de pescadors o de càrrega per als velers ancorats i els carros que porten i s'emporten les bótes.
1870. Barcelona.
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
L'antic Palau Reial medieval, convertit en seu inquisitorial en els segles de l'Edat Moderna.
1870. Barcelona.
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
Detalls de l'antic palau reial dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.
1870. Lleida.
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
Per ferrocarril, els autors es dirigeixen cap a Lleida, «very finely situated... very strongly fortified». La Seu Vella «can only be visited with difficulty, and by the permission of the comandant of the district, it having been appropriated by the military authorities». Així vivia de sotmès tot el país. Ara bé, la visita de la Seu Vella, «it alone is worth the journey from England to see, being one of the finest and purest specimens of the Early Pointed Style». Es fa ressò de la 'grotesca' tradició que Herodies i sa filla, Salomé, s'ofegaren a les aigües del Segre, a causa del trencament del gel mentre ella hi dansava, fet que li causà el tall del coll, igual que allò que havia exigit per a Sant Joan. 
1870. Lleida.
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
Una vista de la ciutat lleidatana aigües avall del Segre, a la vora d'un molí no identificat
1870. Lleida.
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
La silueta de la ciutat retallada sobre el Montsec, amb Gardeny a l'esquerra, i la Seu Vella elevada damunt la plana lleidatana.
1870. Lleida.
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, amb dibuixos de Gustave Doré.
Detall del molí, amb una doble sínia dins l'aigua, i l'edifici on hi havia les pedres de moldre el gra. No pot tractar-se dels Molins de Cervià ni del del Pla de Vilanoveta (la Bordeta) perquè no eren pas al riu, sinó a la sèquia de Fontanet. De fet, no era freqüent de fer-los-hi, al costat del riu, perquè les avingudes se'ls emportaven. Probablement, doncs, es tracta d'una composició més idíl·lica que real.