 |
1914. La Vall d'Aran, Butlletí del CEC, núm. 232.
L'antiga carretera de la vall, baixant cap a Betrén, amb aquells robustos pedrissos de predra al lateral.
|
 |
1914. La Vall d'Aran, Butlletí del CEC, núm. 232.
Breu descripció de Vielha, «un bon centre d'excursions... tot lo qual contribueix que aquesta població sigui visitada per molts excursionistes, i sobretot avui dia, que la carretera travessa quasi tota la Vall». Quasi. |
 |
1914. La Vall d'Aran, Butlletí del CEC, núm. 232.
Referència a Gausac, Casau i Sant Pé. Sortida ribera amunt de la Garona, direcció Salardú, per Betrén, «que posseeix una notable església parroquial». Escunyau, Casarill i Arties, i per sota el cingle Gessa, «arribàrem a l'extrem de la carretera, que es troba a pocs minuts de Salardú» A l'hostal de Ca l'Abadia, «a causa d'una recent desgràcia de família» no els poden hostatjar i buscar-hi allotjament alternatiu.
|
 |
1914. La Vall d'Aran, Butlletí del CEC, núm. 232.
La façana de l'església de Salardú, amb la portalada romànica.
|
 |
1914. La Vall d'Aran, Butlletí del CEC, núm. 232.
Visita de Salardú, «a la vora dreta de la Garona i prop de l'aiguabarreig... amb el riu Inyola. Compta amb més de 300 habitants, i a causa de sa enlairada situació ofereix un magnífic punt de vista de gran part de la Vall». Encara hi havia les restes de la porta de Pallars, de l'antiga muralla medieval. Partida cap als estanys de Colomers. |
 |
1914. La Vall d'Aran, Butlletí del CEC, núm. 232.
El pla dels Banys, a la ribera de l'Aiguamoix.
|
 |
1914. La Vall d'Aran, Butlletí del CEC, núm. 232.
Tredós, 170 habitants, que és «el primer de la vall entrant-hi per la Bonaigua». Les dos parts de la vila a banda i banda de la Garona comunicaven «per un pont de pedra anomenat de la Capela, i prop de la població hi ha l'aiguabarreig de l'Aiguamoix amb la Garona». Als Banys, primera parada, per visitar-ne l'edifici a l'esquerra del riu.
|
 |
1914. La Vall d'Aran, Butlletí del CEC, núm. 232.
L'edifici dels Banys de Tredós a l'esquerra del riu Aiguamoix. «Les aigües de les fonts que brollen dins el local són termals i, de composició, alcalines i sulfuroses sòdiques... En la planta baixa hi ha instal·lades, d'una manera ben primitiva, algunes cambres de bany, i en el primer pis s'hi troben les habitacions per als banyistes, les quals reuneixen poques condicions de confort», cosa que fa «que sigui molt poc concorregut aquest establiment de banys».
|
 |
1914. La Vall d'Aran, Butlletí del CEC, núm. 232.
Aquell estiu els Banys eren del tot buits. Travessat el riu per una palanca, o sigui, una passera de fustes, comencen a remuntar-lo per entremig de boscos frondosos. «Tot seguit trobàrem el sal d'Aigües Tortes, en el qual el riu s'estimba per entre grans roques». Però tot això, fins una mica més amunt, sempre a cavall de mules, «que haguérem de deixar... malgrat haver-nos assegurat al contractar-les que amb elles podríem arribar fins al primer estany».
|
 |
1914. La Vall d'Aran, Butlletí del CEC, núm. 232.
Vista del riu Aiguamoix. |
 |
1914. La Vall d'Aran, Butlletí del CEC, núm. 232.
Ara, ja a peu, s'adonen que «el camí era molt costerut i pedregós». L'autor descriu el meravellós paisatge, la cascada de la Montnayeta, el Clot de la Pala d'Asa, i fins a l'entrada del cercle lacustre de Colomeres. «Aquest cercle és el més important de la Vall d'Aran i un dels més grans i pintorescos del Pirineu».
|
 |
1914. La Vall d'Aran, Butlletí del CEC, núm. 232.
L'estany Major de Colomers.
|
 |
1914. La Vall d'Aran, Butlletí del CEC, núm. 232.
«En aquesta comarca, es troben esgraonats, entre grans i petits, una cinquantena d'estanys, els uns amb nom i altres sense, per tractar-se d'estanyols, o sigui, petits estanys». Tot el cercla lacustre «per espai de mig any queda convertit en un extens mantell de neu que cobreix per complet els estanys, donant lloc a un espectacle imponent de debò, sobretot contemplat des d'un lloc alterós».
|
 |
1914. La Vall d'Aran, Butlletí del CEC, núm. 232.
L'estany Bergils, del cercle de Colomers
|
 |
1914. La Vall d'Aran, Butlletí del CEC, núm. 232.
L'estany Major li féu gran impressió, tot restant «extasiat davant aquelles meravelles de la Naturalesa». D'allà a l'estany Bergils i a l'estany Redó i al Llarg, i al més gran, l'Ubago.
|
 |
1914. La Vall d'Aran, Butlletí del CEC, núm. 232.
Estanys Redó i Llarg de Colomers.
|
 |
1914. La Vall d'Aran, Butlletí del CEC, núm. 232.
Retorn cap a les cavalcadures. A l'entrada de Tredós, l'excursionista hi va «deixar la cavalcadura, puix el pobre animal feia ja molt estona que no podia amb les seves cames».
|
 |
1914. La Vall d'Aran, Butlletí del CEC, núm. 232.
L'estany Ubago de Colomers.
|
 |
1914. La Vall d'Aran, Butlletí del CEC, núm. 232.
La manca de facilitats de comunicació els fa desistir l'endemà d'una altra sortida als estanys de Rius i de Mar, «a causa de no haver-se rebut a temps l'encàrrec que nosaltres havíem deixat a l'hostaler de Salardú perquè el transmetés a son col·lega d'Arties». Coses de quan no hi havia ni mòbils ni telèfons!
|
 |
1914. La Vall d'Aran, Butlletí del CEC, núm. 232.
Detall de l'estany Cloto de Colomers.
|
 |
1914. La Vall d'Aran, Butlletí del CEC, núm. 232.
L'endemà emprenen ruta Vall avall. Passen als peus de l'antic castell de Castell-lleó, de la qual «avui dia res queda d'aquella fortificació, que havia sigut residència del governador general de la Vall d'Aran». Travessen la Garona pel pont del Pas del Llop, abans de Bossòst, la vila més poblada. «Lo més notable és l'església parroquial, que és un edifici del segle XII en sa primitiva construcció». Riu enllà, el congost de les Cledes, «en el qual lloc el riu s'obre pas enmig d'espadades roques».
|
 |
1914. La Vall d'Aran, Butlletí del CEC, núm. 232.
Les Bordes.
|
 |
1914. La Vall d'Aran, Butlletí del CEC, núm. 232.
Arriben a «la xamosa plana coberta de verdosos prats i conreus i rodejada de frondosos boscos» a tocar de Lès. «Abans d'entrar a la població es veu, a l'altra banda del riu, un gran edifici rodejat d'un petit parc, en el qual anys enrera estava instal·lat el Casino, on se jugava bastant més. A l'ésser tancades les sales de joc per disposició del Govern fou llavors venut a una comunitat religiosa francesa, la qual ha convertit l'edifici en establiment d'ensenyança. Hi ha també Banys termals d'aigua sulfurosa, amb instal·lació de dutxes i cambres de bany, les habitacions estan posades amb regular confort, essent aquest establiment el millor de la Vall, per lo qual a l'estiu se veu bastant concorregut».
|
 |
1914. La Vall d'Aran, Butlletí del CEC, núm. 232.
Pont de Rei, frontera amb l'Occitània d'administració francesa. |
 |
1914. La Vall d'Aran, Butlletí del CEC, núm. 232.
Del castell dels barons, «sols se conserva una torre quadrada anomenada de Pijoert i alguns enderrocs de paret». Arribats a Pontaut, l'aiguabarreig del Toran amb la Garona, «el paisatge anava fent-se més pintoresc tant per sa abundosa vegetació com per aquella sèrie d'espadats contraforts de les muntanyes de Canejan i de la Bacanera, per l'estreta bretxa dels quals la carretera va passant». Dos quilòmetres més, i ja són a Pont de Rei, «passat el qual se veu a la banda dreta la fita que indica el límit de frontera amb França».
|
 |
1914. La Vall d'Aran, Butlletí del CEC, núm. 232.
El retorn és fet en tren per Marignac, Banhères, Tolosa, Cervera i Barcelona.Francesc Xavier Parés i Bartra fou l'autor d'aquesta ressenya excursionista. |