 |
1973. El Pont de Suert. Noguera Ribagorçana, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
«El Pont de Suert no ofereix, d'entrada, un pont, sinó una piscifactoria que és la de més capacitat de tot el Pirineu i una de les més grans d'Europa... El nom de Pont li ve de l'existent entre la població, a la riba esquerra, i el Barri d'Aragó a la dreta».
|
 |
1973. El Pont de Suert. Noguera Ribagorçana, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
«...El nucli antic de la població, corresponent a un poble de muntanya de cens reduït, roman intacte, entorn de la plaça, els porxos, els carrers ombrívols o amb arcs a manera de foradades que baixen vers l'antiga parroquial. El poble és un exemple típic d'emmirallament en el riu. Grans roques formen els fonaments de les cases del nucli antic. Vist des de la riba dreta, des de l'altra banda del pont o els carrers del Barri d'Aragó, el Pont de Suert és negrenc, alterós, ratat,... amb l'àbsida de l'església caient a pic damunt l'aigua».
|
 |
1973. Vilaller. Noguera Ribagorçana, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
«Afores de Vilaller. El pastor, llarga vara i cama àgil, al front del seu ramat, s'adreça, per una miniescenografia de pessebre, vers les vores de la Noguera Ribagorçana». I sobre la població: «Vilaller, ran de carretera, té un aire tot modern, amb urbanitzacions fins i tot de luxe, i de les antigues mines en resta poca cosa, a penes activitat. Però el poble antic té encara gran saboria».
|
 |
1973. Estany de Besiberri. Noguera Ribagorçana, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
«La paret muntanyosa que separa la Ribagorça Alta de la Vall d'Aran té, a llevant, un llom immens de pics i estanys que continuaran fins a la vall de la Pallaresa». I la ruta de la Noguera va arribant al seu cap: «Així, pujant i pujant, entre un paisatge ja desproveït d'arbres, entre pics de 2.500 a 2.900 metres, visibles però mantenint-nos nosaltres a 1.600, arribem al conjunt de cases que formava l'antic hospital de Viella, ara boca del túnel. És exactament ací on pot deixar-se de parlar de Ribagorçana estricta. perquè aquí per a formar el riu, han confluït tres torrents: el que baixa per la riba dreta del Pic de Mulleres (3.000 m), i els dos de l'esquerra, del llac Rodó i del llac de Rius. Així s'ha format la Noguera Ribagorçana; el túnel marca també el canvi de vessant».
|
 |
1973. L'Aneto, Noguera Ribagorçana, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
«Els grans rius de l'occident aboquen llurs aigües a l'Ebre, a partir de la Zona Axial. I quin pic més representatiu d'aquesta zona que l'Aneto? Heus-el des de l'aire».
|
 |
1973. Cardet, Noguera de Tor, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
«A la vall de la Noguera de Tor, Cardet ofereix el seu campanar de cadireta, i el porxo de l'església, tan humils. A l'altra banda, però, sobre l'abisme, l'àbsida esdevé altíssima».
|
 |
1973. Cardet, Noguera de Tor, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
«Cardet és pràcticament invisible. Encimbellat, no oferia fins ara oportunitat d'accés si no era a peu o amb animals de bast. Actualment, en redactar aquest volum hom obre una pista que, vorejant el roquisser on s'assenta el poble per migjorn, permetrà d'arribar-hi amb més comoditat». En la imatge podem veure l'Homenot de les Garrigues fent fum amb la pipa a la boca.
|
 |
1973. Cardet, Noguera de Tor, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
«Cardet és aviat vist. Però empenyem la reixa del cementiri que dóna accés a l'església. La part més interessant és la paret de l'àbsida, altíssima, de forma que la base és molt més ensota que el nivell del temple. El campanar és de cadireta, de dos pisos, i el porxo de l'entrada protegeix una portalada romànica. La dovella del centre té el crismó de cap per avall... Observareu que en aquestes ribes el romànic és llombard. L'àbsida de Carlet n'és un bell exemple, elegant, que cal admirar de prop».
|
 |
1973. Barruera, Noguera Ribagorçana, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
«Des de l'espadat de Carlet podem veure tota la vall de la Noguera de Tor. Llesp (l'embasament), el poble de Barruera, Boí encara més amunt».
|
 |
1973. Barruera, Noguera de Tor, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
«Barruera ofereix ja l'impacte turístic, en un seguit de xalets i d'apartaments de tipus d'estiueig al barri de la carretera... La Noguera de Tor està a punt de donar-nos entrada a les meravelles romàniques... arribem al paral·lel d'Erill-la-Vall, Taüll i Boí. Hom diu que estan en línia recta i, efectivament, des de Taüll semblaria que és així. Cap dels tres pobles no és arran de riu... Aquest riu de la Noguera de Tor ve de lluny, de les llegendàries altures».
|
 |
1973. Erill-la-Vall, Noguera de Tor, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
«Erill-la-Vall de bon matí. L'esveltesa dels campanars d'aquesta vall, els més famosos del seu gènere, quasi calcats d'una Itàlia que en fou mestra, són un dels atractius turístics més contundents».
|
 |
1973. Erill-la-Vall, Noguera de Tor, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
Detall de la plaça amb els vehicles del moment: un 2 cavalls (Citroën) i un 4 llaunes (Renault). Aquest darrer amb matrícula de Lleida 55 mil. El de casa nostra era un 65 mil i era de l'any 1970.
«Tota la Noguera de Tor està minada per les vores per canals o túnels que duen l'aigua d'una central a una altra... Tanta enginyeria, però, no us ha de fer oblidar la bellesa de superfície ni la delicades o la brusca magnitud del paisatge. Ni les activitats humanes. Entre les quals hi ha picar fusta, o sigui, tallar troncs d'arbre, operació feta estacionalment, amb més maquinària que no abans, però que continua tenint un aire de gesta antiga: homes i barraques bosc endins». |
 |
1973. Erill-la-Vall, Noguera de Tor, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
«A començament de segle [XX] fins i tot baixaven tramades o rais pel riu de Sant Nicolau i la Noguera de Tor, fins que van prohibir-ho. Eren quadrilles d'italians o portuguesos que vivien a temporades en coves i tallaven i quadrejaven els troncs d'avet i pi negre. Aquest transport fluvial ha desaparegut, com a tot arreu. Al llac Llebreta encara hi ha restes de l'entramada o restanca que feien per impulsar els troncs dels rais.
Acabada la guerra civil, hi hagué una altra activitat, inseparable de la muntanya: hi havia contraban de llana i tabac, naturalment originari d'Andorra i que entrava a la vall pel portarró d'Espot. Hi hagué també explotació minera: limonita, que provenia de Feneriu i de l'estany Roi... El mineral era transportat a bast fins a la Farga, que alguns diuen que era l'establiment d'aquesta mena més antic del Pirineu... La Farga no té a penes restes, però sí que n'ha estat conservat un (o el) martinet...» |