Anys 1900-1920. Balaguer. Aquesta n'és la vista correcta, que ens deixa veure la façana antiga del Sant Crist, abans del 1915. |
Anys 1900-1920. Balaguer. Detalls del Sant Crist i del Carrer del Pont, amb l'enorme areny que deixava veure el Segre en èpoques d'estiatge, sota els magnífics arcs medievals del pont. |
Lluc Escolà Arimany (Sarrià, 17-11-1857 - Saragossa, 4-6-1930) es dedicà a la fotografia, establert a Saragossa (al C/ Independencia, 26) des de cap al 1880, on féu de professor a l'Escuela de Artes y Oficios en què ensenyà fotografia i reproduccions fotoquímiques, algunes emulsions de les quals foren desenvolupades amb l'ajut de S. Ramón y Cajal. Amb l'arribada cap al canvi de segle de les targes postals il·lustrades, tingué taller propi d'impressió per fototípia, en competició directa amb altres grans impressors de Barcelona o de la capital espanyola.
Anys 1900-1920. Balaguer. El Sant Crist amb la nova façana. |
Anys 1900-1920. Balaguer. Una altra postal de Claverol amb el cambril del Sant Crist, rere la reixa amb l'altar preconciliar de cara a la imatge. |
Anys 1900-1920. Balaguer. Detall del Sant Crist al cambril. |
Anys 1900-1920. Balaguer. Una meravellosa vista de Claverol, ara del Convent de Sant Domènec, presa des de la marge dreta a tocar del vell pont medieval, amb el Segre prou crescut. |
Anys 1900-1920. Balaguer. L'antiga façana del Sant Crist, amb el petit passeig arbrat que tenia al davant. |
Anys 1900-1920. Balaguer. Després del 1915, des del carrer del Pont, la nova façana relluïa per damunt de la ciutat. |
Anys 1900-1920. Balaguer. Detall de les arcades del vell carrer del Pont balaguerí. |
Anys 1900-1920. Balaguer. Des de la vora del riu, a la marge esquerra, al camí de Lleida, presa arran d'aigua la imatge arquetípica de la ciutat. |
Anys 1900-1920. Balaguer. Detall del pont, dels plataners del camí, de la padrina que va amb el cove a arreplegar l'hortalíssia de l'hort. |
Anys 1900-1920. Balaguer. Santuari del Sant Crist. |
Segle XVII. Balaguer. «Goigs del Sant Crucifici de la molt leal Ciutat de Balaguer» (Sol-Torres, UdL). Full dels gojos del Sant Crist de Balaguer, editats a Lleida per Jaume Magallon al 1689, prova que la devoció a la imatge s'havia ja escampat per tota la plana urgellenca. La quarta estrofa resumeix la trobada llegendària del Crist a les vores del Segre, un dels elements cabdals i necessaris per a la magnificació de la devoció: A la banda de l'Almatà, a on lo riu més se decanta, esta Imatge se aturà en una roqueta santa. L'especialitat miraculosa del Sant Crist, a banda dels favors personals derivats de les pregàries dels fidels, en una plana pagesa i de secà com l'urgellenca (fins a la construcció del canal), derivà cap a la petició d'aigua de pluja: Faltant aigua per la Plana vénen moltes Professons, i amb clemència sobirana rep les santes devocions. Notem el lleidatanisme, professons, i la consciència de pertànyer a la Plana, avui diluïda per una limitadora comarcalització moderna. I la tornada, que ens invitava ja a la visita de Balaguer (preferiblement dissabtes de Mercadal o en la diada del 9 de novembre). Quin gran anunci! De segur que hi degué haver algun consorci que en planificà la promoció: TORNADA Pecadors, deixem lo vici puix tenim tal Medianer, i a l'Altíssim Crucifici visitem-lo en Balaguer. |