20150620

[1069] Barcelona des del mar, segle XVI

1563. BCN Siscentista.
Dibuix preparatori d'Anton van der Wyngaerde (Wijngaerde).
(wikimedia commons).
La façana de mar de la Barcelona siscentista, de cap a cap. A l'esquerra, l'arsenal a les antigues Drassanes, amb la Torre de les Puces a primera línia de muralla. Darrere seu, hi havia una esplanada a on donava l'antiga muralla, la de la Rambla. Els campanars sobresurten en l'horitzó de la ciutat, mentre que la platja és deserta als peus de la muralla de mar. Pocs anys després, fóra visitada pel Quixot de Cervantes: «Por caminos desusados, por atajos y sendas encubiertas, partieron Roque, don Quijote y Sancho con otros seis escuderos a Barcelona. Llegaron a su playa la víspera de San Juan en la noche (...) Tendieron don Quijote y Sancho la vista por todas partes: vieron el mar, hasta entonces dellos no visto; parecióles espaciosísimo y largo...»
A la platja barcelonina tindran lloc algunes de les aventures de l'hidalgo castellà a la capital catalana, entre els quals la de les galeres de pirates, la festa amb el cap parlant i el duel amb el Caballero de la Blanca Luna, en Sansón Carrasco, que finalment vencerà al de la Triste Figura, cosa que l'obligarà a retirar-se dels camins de la cavalleria i el portarà de retorn a casa, on Alonso Quijano morirà.
1563. BCN Siscentista.
Dibuix preparatori d'Anton van der Wyngaerde.
(wikimedia commons).

La part central de la muralla de mar, fins a la Porta de Mar, que era la que donava accés a la platja i a l'incipient moll. Les torres de Santa Maria del Mar destaquen per sobre de les teulades; a la muralla, la torre nova rodona era una talaia privilegiada sobre la ciutat i sobre l'horitzó del mar, i en aquesta part de la platja l'activitat dels pescadors és notòria.
1563. BCN Siscentista. 
Dibuix preparatori d'Anton van der Wyngaerde.
(wikimedia commons).

El darrer terç d'aquest esbós retrata la muralla de mar fins al bastió de llevant, on hi hagué el monestir de Santa Clara. Al mig del mur, el forat de desguàs del Rec Comtal. Extramurs, establiments dels diversos ordes religiosos poblaven el pla barceloní.
1563. BCN Siscentista.
Dibuix preparatori d'Anton van der Wyngaerde.
(wikimedia commons).

La vista sencera de l'esbós de l'artista flamenc, on no s'hi incloïen els campanars de segona línia, de més al centre ciutat. De manera que la impressió d'aquest sky-line és, doncs, incompleta.
1563. BCN Siscentista.
Dibuix preparatori d'Anton van der Wyngaerde.

La primera muralla medieval s'acabava, al fons, amb un parell de torres i una porta que donava a una enorme explanada buida, fins a la línia defensiva del mur de mar, amb la Torre de les Puces, una torre estratègica durant segles, però que amb el creixement de la ciutat des de la baixa Edat Mitjana anà perdent son paper militar. Era emplaçada bastant exactament on avui s'hi aixeca el monument de Colom.
A l'esquerra, els arcs de les antigues Drassanes reials barcelonines, que des del segle XIII foren la fàbrica de les galeres de la flota de la Corona d'Aragó, durant segles ama i senyora de la Mediterrània. 
1563. BCN Siscentista.
Dibuix preparatori d'Anton van der Wyngaerde.
Detalls de les Drassanes, la Torre de les Puces i de la plaça al capdavall de la muralla de la Rambla. En primer terme, el mar i la platja deserts.
1563. BCN Siscentista.
Dibuix preparatori d'Anton van der Wyngaerde.
La platja dels framenorets davant per davant de l'antic convent i església gòtica de Sant Francesc, de la qual en destaca el campanar en primer terme, rere l'absis que estava emplaçat de cul al mar, gairebé tocant el mur. Més a la dreta, el campanar de la Mercè.
1563. BCN Siscentista.
Dibuix preparatori d'Anton van der Wyngaerde.
El bastió del Vent, al centre del mur protector de la ciutat, entre el bastió dels framenors i el de la Torre Nova, a ponent i a llevant, respectivament. A partir d'ací, començava el tràfec de pescadors i comerciants a la platja. 
1563. BCN.
Dibuix preparatori d'Anton van der Wyngaerde.
El port incipient de la ciutat, on un petit moll servia per amarrar les barques, tot i que en molts casos les veiem damunt la sorra. Davant la Porta de Mar, un pou en primer terme, io algunes construccions que devien fer servei de magatzem. Rere la muralla, la Llotja medieval i la Casa del General i darrere la porta, l'Hala dels Draps o duana.
1563. BCN.
Dibuix preparatori d'Anton van der Wyngaerde.
L'església gòtica de Santa Maria del Mar, amb la torre de mar acabada i la de muntanya sense punxa al capdamunt. El Pla de Palau fou el centre del comerç marítim durant segles, i amb la construcció de la Porta de Mar i del moll, esdevindrà la porta d'entrada per mar de persones i mercaderies a la ciutat.
1563. BCN.
Dibuix preparatori d'Anton van der Wyngaerde.
La magna Torre Nova donava pas a un llar pany de muralla de mar, al darrere de la qual s'aixecava una llarga fila de porxos que donaven pas al barri de Ribera.
1563. BCN.
Dibuix preparatori d'Anton van der Wyngaerde.
De la Torre Nova cap a llevant, el barri de Ribera, l'antiga Vilanova de Mar. Els porxos devien ésser lloc adequat per a les transaccions comercials, com a lloc de trobada, càrrega i de recer. A la platja del seu davant, hi creixerà la futura Barceloneta, llavors només un sorral sense cap construcció encara. Al fons, els molins del Rec Comtal abans d'arribar a la muralla barcelonina.
1563. BCN.
Dibuix preparatori d'Anton van der Wyngaerde.
El dibuix fineix a l'angle de llevant de la muralla, que gira cap a Sant Antoni i Santa Clara, amb una incipient torre de Sant Joan. En aquesta zona hi hagué l'Hospital de Santa Maria. Fora murs, el primitiu i gran Convent dels Àngels, que els setges venidors enderrocaran.
1563. BCN.
Dibuix preparatori d'Anton van der Wyngaerde.
El convent de Santa Clara i les torres de protecció de la muralla al bastió llevantí. Als afores, detall de l'església del convent dels Àngels.