 |
| 1873. Lleida. «Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos», de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL). Un dels primers llibres de divulgació històrica de la ciutat, i que hi causà una petita revolució, per tal de començar-la a despertar de l'anorreament borbònic espanyol. Encara en castellà, tot i que a poc a poc el que serà cronista oficial de Lleida anirà configurant-se com un dels prohoms de la tímida Renaixença lleidatana, i per mitjà del seu impuls anirà prenent cos la recatalanització de la vida cultural de les classes conservadores lleidatanes. Un procés local de renacionalització burgesa que avui ens caldria repetir als lleidatans. Entre els monuments civils, destaca el Palau de la Diputació, que encara era a la part alta de l'església de l'antic convent franciscà, d'on sorgí el nom de la plaça de Sant Francesc; la seu de l'antic Gobierno Civil espanyol al carrer Major, abans de l'ambaixada de la Rambla Ferran dels anys 1960s; i l'edifici de la Paeria, que «hoy se ha mejorado mucho... con las obras que se le han hecho y en especial con la elegante fachada de arquitectura greco-romana, que mira a la calle Blondel. Tiene buenos y espaciosos salones, decorados lujosamente y un capaz archivo denominado el racional, en el cual se halla mucha de la documentación de la corporación que aquí ha residido desde la reconquista...» |
 |
1873. Lleida. «Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez.
Establiments de beneficiència vuitcentistes a Lleida: l'Hospital de Santa Maria, la Casa de la Misericordia, l'Hospici i el Manicomi, a més de l'edifici de les «Hermanitas, destinado a recoger y cuidar a los ancianos pobres». Pel que fa a l'Hospital, diu la primera pedra: «Any M.CCCC.LIIII, a XIII de abril se començà la obra de aquest spital en lo qual posaren la primera pedra los honorables en Lluís de Montsuar, e Bnt. Gralla, ciutadans paers, e Misser Manuel de Montsuar, Degà, e Misser Garcia de Vallterra, canonges per lo capítol de la Seu de Lleida». Se'n destaca la font que s'hi aixecà al pati al 1820 «a espensas del Obispo Torres, famoso protector del establecimiento, quien se debe además que esté servido desde 1792 por las hermanas de la Caridad o de San Vicente de Paul, siendo este el primer establecimiento de esta clase que tomaran en España a su cargo, viniendo al objeto de Barbastro siete de ellas que acompañadas en procesión por el Obispo y las autoridades se instalaron en él». |
 |
| Anys 1900. Lleida, Hospital de Santa Maria. Imatge estereoscòpica del pati de l'antic Hospital, amb la font de 1820 del Bisbe Torres. |
 |
1873. Lleida. «Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez.
La Casa de la Misericordia era davant per davant de la porta principal de Sant Llorenç, a l'antic convent dels Frares Descalços del Carme. Amb la desamortització de 1835, l'edifici passà a aquestes funcions assistencials «a cargo de la provincia [Diputació] y el edificio no tiene nada que desear. Es capaz, higiénico y elegante por la aseado, tiene buena huerta y espaciosos patios, y puede competir con los mejores de su clase...» Llavors atenia 464 persones acollides, homes i dones gairebé per meitats. «Tiene escuela de instrucción primaria i de música, con una banda, formada por los alumnos, los cuales además de recibir estos elementos de cultura, se dedican a las artes y oficios o bién dentro del establecimiento o fuera de él en los talleres de la capital». La banda de música de la Casa de la Misericordia de Lleida fou, doncs, anterior a la municipal, i estava constituïda almenys 50 anys abans. L'Hospici era al carrer del Carme, fundat al 1787 gràcies en primer lloc als béns testamentaris de Gaspar de Portolà. «Es de estraordinaria capacidad y... el aseo preside todas sus partes». L'església feia de parroquial de Sant Joan, mentre duraven les obres de construcció de la nova església enderrocada al 1868. També tenia gairebé mig miler d'acollits. A les classes dirigents de l'època els anava molt rebé de tindre a la ciutat Hospici i Misericòrdia en cases, així tenien tranquil el cor i l'esperit. El Manicomi era a l'antic convent dels Caputxins, just a l'angle de l'antiga muralla del riu amb la que pujava cap a Boters, amb «grandes salas para la habitación de los pobres dementes, de los cuales hay 55 en la actualidad, 31 varones y 24 hembras». També la Diputació es feia càrrec del regiment de l'Hospici i del Manicomi lleidatans, mentre que l'Hospital de Santa Maria era de càrrec municipal. |
 | ||
1873. Lleida. «Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez.
L'autor destaca la tasca de l'asil de les «Hermanitas de los pobres, cuya institución tiene por objeto recoger y cuidar a los ancianos de ambos sexos que faltos de fuerzas se hallan imposibilitados para ganar el sustento con el trabajo». Òbviament, no hi havia pensions de jubilació. Eren en un edifici adjacent a l'església de Sant Antoni, i tenien uns seixanta avis recollits.
Pel que fa a l'ensenyament, que llavors només era instrucció, comenta en Pleyan que «fuera de los tiempos en que brillaba su famosa Universidad», tancada per dret de conquesta espanyol al 1707, «nunca Lérida ha contado como ahora con más centros de enseñanza. Tiene Instituto Provincial, Seminario Conciliar, Escuela Normal, cuatro escuelas públicas de niños, una superior, dos elementales, y otra de párvulos; diez colegios particulares, dos de los cuales son de 1ª y 2ª enseñanza, una Academia Mercantil, dos escuelas públicas de niñas, tres colegios particulares i seis conventos cuyas religiosas se dedican a la educación de niñas».
L'institut fou fundal al 1842 i s'establí al convent del Roser, el convent dels Dominics. «Tiene jardín botánico, gabinetes de Física, Historia Natural y Agricultura y es notable así mismo la clase de dibujo. Pero más que todo es la bien provista Biblioteca, cuyo número de volúmenes no baja de 8000, entre los cuales se cuenta una sección de incunables, y algunos raros manuscritos». Al mateix edifici, hi hagué l'Escola Normal de Mestres des del 1841.
|
 |
1873. Lleida. «Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez.
L'extinció de la Universitat i dels col·legis annexos pels ocupants espanyols, la ciutat quedà sense estudis religiosos i això porta el Bisbe a refer un seminari conciliar al 1722, a l'antic convent dels Jesuïtes, i amb uns 500 seminaristes de mitjana.
|
 |
1873. Lleida. «Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez.
Interessant però breu capítol dedicat als edificis destinats a diversions públiques: «los teatros, los bailes, los cafés y los paseos son las diversiones de la época». S'hi fa referència al pati de comèdies que hi hagué adjacent a l'Hospital de Santa Maria: «a él debían llevar los concurrentes su asiento... La entrada no llegaba a costar un sueldo». Abans d'aquest primer edifici, es veia només teatre «haciendo las delicias de nuestros padres en las calles y plazas y hasta en las iglesias». La formació cultural i literària de l'autor queda ben retratada en aquest paràgraf: únicament i obligadament de tradició espanyola, l'única que l'Estat espanyol permeté en les successives constitucions espanyoles del segle XIX, malgrat que la llengua, la cultura i la història dels alumnes de la terra no ho fos, d'espanyola.Fa referència a l'escàndol provocat per una companyia de carrer al segle XVIII que, de pas per Lleida, amb excomunions i tot, «motivadas por los bailes algo libres que hacían, reñidos con la profunda y severa moralidad de entonces». La manca d'un edifici teatral portava les obres més serioses (burgeses i benpensants, segons els cànons d'aleshores) a alguna sala de l'Hospital o «en el local llamado presidio de Boteros». |
 |
| 2012. Lleida, Antic Pati de les Comèdies. L'espai de la placeta entre l'antic Hospital de Santa Maria i l'edifici del Casal de la Joventut Republicana a Blondel (actual seu de l'IMAC, mentre no es retorni als hereus dels legítims propietaris als quals fou incautat l'any 1936) fou el corral o pati lleidatà de comèdies, entre els segles XVI i XVIII. Llavors l'edifici de l'Hospital no estava aïllat, i el pati devia donar a aquesta banda posterior, davant mateix del riu, lloc apartat de la vista del carrer Major. |
 |
1873. Lleida. «Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez.
Al 1842 s'habilità el primer teatre públic de part de la Paeria a l'antic convent dels Agustins, «pero falto de espacio, hubo de dársele la forma de herradura que conserva, tan defectuosa com el resto de la construcción». Se'n queixa de la reduïda capacitat, de «apenas 800 personas» que fa que no sigui rendible: «tiene tres pisos, buen escenario y es su alumbrado es por gas; pero a pesar de todo y de ser el único local para representaciones en invierno, el arte dramático se ha refugiado en los cafés».Afirma l'autor: «Mejor que el Teatro tiene Lérida otro sitio de diversión para el verano, en los espaciosos y bonitos Campos Elíseos, contiguos al Paseo de este nombre fuera del Puente, y en el espacio en que antes había parte del estenso arrabal llamado lo Cap Pont». Inaugurats al 31 de juliol de 1864 es convertiren en un dels llocs preferits dels lleidatans per anar-hi a passeig, al cafè o a muntar a cavall. A festejar-hi, en tots els sentits del verb. «El alumbrado es por gas, al igual que en el paseo contiguo, ofreciendo con esto y con la elegante y numerosa concurrencia que estos sitios públicos invade en las noches de las fiestas de verano y en las tardes de las de invierno un espectáculo digno de la más culta población española». |
 |
1873. Lleida. «Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez.
La importància de l'enllumenat per a la ciutat. «El gas data en Lérida del año 1862, viniendo a continuación del Telégrafo y Carril, que son los tres descubrimientos más portentosos del siglo». El dia 30 de juny, a la Plaça de Sant Joan, «al anochecer verificóse la solemne inauguración efectuándose la ceremonia de pegar fuego a los faroles el Alcalde D. Manuel Fuster...»
|
 |
1873. Lleida. «Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez.
Panegíric de cloenda en la característica i carregada prosa castellana del moment. |
 |
| 1891. Josep Pleyan i de Porta, «La Veu de Catalunya», núm. 26, de 5 de juliol (ARCA-MDC). |