 |
| 1840 ca. «Vue de Bossòst», era Val d'Aran. Autor: Pierre Grose (1816-1875), impr. Becquet, París. Preciosa vista acolorida de la Garona als peus de Bossòst cap a mitjan del segle XIX. «La vitalitat econòmica del municipi ha fet que la població de Bossòst hagi estat durant molts anys la primera de la Vall. Vers el 1292 hom assenyalà 70 focs (unes 275 persones) i 80 hospitia o cases. El 1555, any que el cens aranès és molt baix, es manté amb 60 focs i el 1613 en té 80. Al segle XVIII passà de 243 h. el 1716 a 777 h el 1787, i el 1860, any de màxima població a la Vall, tenia el primer lloc amb 1.174 h.» (enciclopèdia.cat). |
 |
| 1840 ca. «Vue de Bossòst», era Val d'Aran. Autor: Pierre Grose (1816-1875), impr. Becquet, París. Escrivia Madoz (1845): «le cruza en direcció de S. a N. el río Garona, que pasa muy cerca de la población, en cuyo punto tiene un buen puente de piedra con dos arcos, tan sólidos, que resisten admirablemente el ímpetu de las fuertes avenidas...» |
 |
| 1840 ca. «Vue de Bossòst», era Val d'Aran. Autor: Pierre Grose (1816-1875), impr. Becquet, París. EL gravat està animat amb la pròpia escena de la presa d'apunts del natural del propi autor, sota un para-sol i des de l'altra banda del riu. La descoberta de l'Aran per part d'excursionistes i balnearistes fransesos acabalats fou molt anterior a la que se'n féu des del propi país. |
 |
| 1840 ca. «Vue de Bossòst», era Val d'Aran. Autor: Pierre Grose (1816-1875), impr. Becquet, París. Les ermites de Bossòst descrites per Madoz (1845): «casi a igual distancia, se encuentran 5 capillas, formando círculo con la población, cuyos titulares són...»: Sant Roc, els Sants Fabià i Sebastià, la Marededéu de la Pietat, Sant Ciríac i Sant Crisòstom. |
 |
| 1840 ca. «Jeune femme de Bossòst», era Val d'Aran. Autor: Pierre Grose (1816-1875), impr. Becquet, París. Una noia aranesa, amb el farcell al cap. |
 |
| 1840 ca. «Vue de Bossòst», era Val d'Aran. Autor: Pierre Grose (1816-1875). El detall, tot i que molt granulat, ens permet apreciar la vestimenta, amb mocador al cap, xal i davantal. El farcell podia ben bé ser de roba, per anar a rentar-la al riu. |
 |
| 1840 ca. «Jeune femme de Bossòst», era Val d'Aran. Autor: Pierre Grose (1816-1875), impr. Becquet, París. Detall de la faldilla i de les espardenyes de calcer. |
 |
| 1840 ca. «Pâtres catalans, près la Maladetta», era Val d'Aran. Autor: Pierre Grose (1816-1875), impr. Becquet, París. Dos pastors als peus de les muntanyes araneses. |
 |
| 1840 ca. «Pâtres catalans, près la Maladetta», era Val d'Aran. Autor: Pierre Grose (1816-1875), impr. Becquet, París. Detall del Manelic amb samarra i barretina. L'altre personatge més aviat sembla l'amo de la terra baixa. |
 |
| 1840 ca. «Pâtres catalans, près la Maladetta», era Val d'Aran. Autor: Pierre Grose (1816-1875), impr. Becquet, París. El gos als peus del pastor, amb escopeta per foragitar el llop o l'ós. |
 |
| 1834. «Pâtres de la Vallée d'Aran», era Val d'Aran. Autor: Edouard Pingret (1788-1875), París. Pastors amb la samarra, els gaiatos i un cistell, guardant el bestiar enmig de les grans muntanyes. |
 |
| 1834. «Pâtres de la Vallée d'Aran», era Val d'Aran. Autor: Edouard Pingret (1788-1875), París. Espardenyes de betes de calcer i un rosegó de pa, o de formatge, per dinar. La barretina era indumentària obligada. |
 |
| 1834. «Aranais», era Val d'Aran. Autor: Edouard Pingret (1788-1875), París. Mosso i mossa tradicionals aranesos. |
 |
| 1834. «Pâtres de la Vallée d'Aran», era Val d'Aran. Autor: Edouard Pingret (1788-1875), París. Detalls de barretines i de vestimenta. |
 |
| 1834. «Pâtres de la Vallée d'Aran», era Val d'Aran. Autor: Edouard Pingret (1788-1875), París. La barretina és usada com un ret per protegir els cabells de la noia. La faixa era una altra de les peces innegociables. |
 |
1834. «Pâtres de la Vallée d'Aran», era Val d'Aran.
Banhèras de Luishon, per geografia i tradició, fou en els segles passats una autèntica capital de referència per a la Vall d'Aran. Autor: Edouard Pingret (1788-1875), París. |
 |
1834. «Pâtres de la Vallée d'Aran», era Val d'Aran.
Autor: Edouard Pingret (1788-1875), París.
Detalls de la indumentària dels pastors aranesos.
|
 |
1834. «Pâtres de la Vallée d'Aran», era Val d'Aran.
Autor: Edouard Pingret (1788-1875), París.
El calcer i els protectors dels garrons usats pels pastors.
|