 |
1660 ca. Solsona.
Gravat del Cavaller de Beaulieu (Europeana).
L'edició de Beaulieu del dibuix d'Adam Perelle ens mostra una panoràmica esplèndida de la ciutat del segle XVII, tota reclosa dins les muralles medievals, al costat del riu Negre (no pas del Cardona), sense pont, abans que el període florent de cap a final del XVIII transformés la vila i la deixés tal com avui la coneixem (en el seu nucli històric, s'entén). |
 |
1660 ca. Solsona.
Gravat del Cavaller de Beaulieu. Autor: Adam Perelle.
Tot i que els murs no arribessin a 16 m. d'alçària, com es diu en alguns tríptics turístics, el conjunt murallat de la ciutat era imponent, amb 21 torres i 9 portals d'accés al recinte, que tenia una característica forma triangular, amb el castell del Cap al vèrtex (a ponent), la Torregrossa al nord-est i el monestir al tercer vèrtex, al sud-est.
|
 |
1660 ca. Solsona.
Gravat del Cavaller de Beaulieu. Autor: Adam Perelle.
La vall del riu Negre, llavors sense pont. La mateixa vall feia de fossat defensiu de la ciutat. El pont serà construït al segle següent amb 12 arcades i a gran alçada per salvar la vall. El pont actual, de tres arcades, el substituirà després de la voladura del gran pont de pedra al gener de 1939, en la retirada de les tropes republicanes. |
 |
1660 ca. Solsona.
Gravat del Cavaller de Beaulieu. Autor: Adam Perelle.
La muralla de ponent, a la banda del Vall Calent, amb els principals monuments de l'època retallats sobre la ciutat, la catedral i el campanar d'Isanta o Torre de les Hores, del segle XV, que tenia les campanes per marcar les hores (fins avui) i tocar a sometent. Durant el Carnestoltes, modernament, s'hi fa la penjada del ruc, en remembrança humorística de la contalla que ha donar el sobrenom de mata-rucs als solsonins. Per tal com en aquest campanar hi creixien herbotes, a algú se li va acudir de fer servir un ruc que se les mengés. Com que no pujava per l'escala, decidiren de pujar-lo penjat pel coll. Mig escanyat per la soga, mentre pujava, afluixà la bufeta i ruixà la multitud present.
|
 |
1660 ca. Solsona.
Gravat del Cavaller de Beaulieu. Autor: Adam Perelle.
A la muralla oriental, s'hi construirà el Portal del Pont, que esdevindrà l'entrada principal de la ciutat. Les torres de la muralla medieval eren formidables de veritat. Durant la Guerra dels Segadors, Solsona es mantingué al costat català i francès, malgrat que el bisbe, que s'exilià, era partidari del rei castellà. «També hagué de marxar el duc de Cardona, i el seu títol fou concedit al mariscal de la Mothe, que ocupà el càrrec del 1642 al 1652, època en la qual Solsona restà sota domini francès per primera vegada. El 4 de juliol de 1655 Solsona fou presa per les tropes franceses, a les quals es lliurà gairebé sense resistència, davant la indignació de Felip IV. Aquesta vegada l’estada francesa fou curta i al desembre del mateix any Joan d’Àustria prengué la ciutat. El càstig reial, però, no fou gaire fort, ni per a Solsona ni per a Catalunya. Les conseqüències serien molt més greus durant la guerra de Successió, que marcà el començament del segle XVIII» (enciclopedia.cat).
|
 |
1660 ca. Solsona.
Gravat del Cavaller de Beaulieu. Autor: Adam Perelle.
Detall de l'animació del quadre, molt característica dels gravats d'ús militar europeus, on sembla que s'hi veu un parell de vellets (potser religiosos) amb mangala, i un de més jove reclinat, i tots tres de cara a la ciutat.
|
 |
1660 ca. Solsona.
Gravat del Cavaller de Beaulieu. Autor: Adam Perelle.
La catedral gòtica de Solsona es troba emplaçada al costat del vèrtex sud-est de la muralla, juntament amb el Palau Episcopal. Aquest emplaçament no es correspon amb la situació que mostra el gravat. Les deficiències de realisme de Beaulieu no són estranyes en altres gravats. El conjunt general és magnífic, tot i que alguns dels detalls pateixin d'exacta ubicació o siguin de representació genèrica, sense seguir al detall l'estructura d'edificis o campanars. Això es devia al fet que el dibuixant havia pres els apunts del natural, més o menys detallistes, i en procedir-se a la impressió als tallers parisencs, els operaris s'equivocaven o simplement simplificaven l'esbós original.
|
 |
1660 ca. Solsona.
Gravat del Cavaller de Beaulieu. Autor: Adam Perelle.
El camí d'arribada a la ciutat, enmig del pla meridional, ple de masos i hortes, i que es dirigia a l'antic portal del riu, protegit per una alta torre (aquesta potser sí de 15 m.) reforçada per un baluard, i que es convertiria en el Portal del Pont.
|
 |
1660 ca. Solsona.
Gravat del Cavaller de Beaulieu. Autor: Adam Perelle.
El llaç del gravat amb el nom de la ciutat, en francès.
|