[1030] Serra de Turp

2015. Serra de Turp (l'Alt Urgell).
Aquesta ferrenya serra s'aixeca a la frontera entre l'Alt Urgell i el Solsonès, a l'esquerra del Segre, ben visible des de la carretera quan pugem cap a la Seu, llavors a la nostra dreta, entre Oliana i el Coll de Nargó. És l'objectiu d'aquest primaveral diumenge d'abril del GEST belianenc. Com la majoria d'altres serres prepirinenques és configurada per ondulacions suaus de la part septentrional, que cauen a plom pels cingles abruptes i agrests de la part meridional, i sol oferir al caminaire un excel·lent mirador amb portentoses vistes del Pirineu. Almenys això és el que esperem a primera hora.

2015. Serra de Turp (l'Alt Urgell).
Tot i que la serra no és massa llarga, uns sis quilòmetres, el pas pel sotabosc en bona part del careneig de la serra, fa que el trànsit sigui un pèl lent i dificultós, i encara més si hi ha plogut durant la nit i la pedra la trobem relliscosa. 

2015. Serra de Turp (l'Alt Urgell).
Sant Joan de les Anoves, petita joia romànica. 
Segons el nostre etimòleg de capçalera, Anoves vindria de les UNEDONOSAS, que significaria arboçoses, arboçars, malgrat que actualment no hi siguin gaire abundants: «però justament és un fet toponomàstic observat, que els fitònims queden més aviat estereotipats allà on la planta ja és rara, o allà on tot just comença a trobar-se´n'hi exemplars i no abans».

2015. Serra de Turp (l'Alt Urgell).
Agafem alçada sobre les Anoves, sota una agradable escalforeta primaveral, a la solana de la serra.

2015. Serra de Turp (l'Alt Urgell).
L'ermita deu de trobar-se cap als 950 m. i ens cal remuntar a la cerca del grau o coll que ens deixi a punt per carenejar cap al Cogulló (1621 m).

2015. Serra de Turp (l'Alt Urgell).

El grau d'ascens i el coll de descens, amb el Cogulló cap al final de la serra, el punt més alt malgrat la perspectiva no ho faci evident. Les fotografies marcades amb indicacions del web de muntanyaviva.cat són sempre esplèndides.

2015. Serra de Turp (l'Alt Urgell).
Ja a dalt la serra, agafem direcció est i comencem el puja-i-baixa per la carena. La boira comença a rondar-nos. Si s'espesseeix ens farà la guitza quan serem al Cogulló.

2015. Serra de Turp (l'Alt Urgell).
La banda meridional de les Anoves, per on hem ascendit, a vista d'ocell.

2015. Serra de Turp (l'Alt Urgell).

Ara amunt, ara avall, per la carena rocosa o bé pel bosc de la llomada. En alguns trams el sender es perd enmig l'herbassar, i la marxa es dificulta. 

2015. Serra de Turp (l'Alt Urgell).

Ai, ai, ai, que arriba la boira. Per un moment, encara podem ullar la vall del Segre, entre Organyà i Coll de Nargó.

2015. Serra de Turp (l'Alt Urgell).

La bromada s'ensenyoreix de les vistes a poc a poc, i ens deixa literalment en blanc.

2015. Serra de Turp (l'Alt Urgell).

Cap a dalt, cel blau; cap als costat, la broma blanca.

2015. Serra de Turp (l'Alt Urgell).

El GEST de Belianes posant al Cogulló del Turp (1621 m), però sense reposar gaire, que s'ha girat frescassa. Un cogulló és un cim molt punxegut, entre altres sentits, derivat del ll. CUCULLIO, punta de caputxa. Derivat de COCULLA, o cogulla, que és l'hàbit del frare amb caputxa. D'on deriven també cucurull, cucurulla, que al pla més aviat anomenem paperina.

Diu una ruta del Wikiloc: 
Vèrtex geodèsic. Magnífica talaia amb bona panoràmica sobre el Pre-Pirineu, però també dels Pirineus. A ponent Coll de Nargó, la vall de Sallent, la collada de Bòixols i les serres de Carrànima i Carreu. A mestral Organyà, les Serres de Boumort, Prada i darrere, a l’horitzó, el cordal de cims que tanquen el circ sobre la Vall Fosca. Més enllà albirem el perfil suau de la Torreta de l’Orri. Vers el nord, difícil de destriar entre la munió de cims propers als tres mil, intuïm el Massís de la Pica d’Estats. Vers gregal i al fons de la vall destriem els nuclis de Perles, Alinyà i l’Alzina. A sobre el Cadí no ens permet albirar més enllà. Passa el mateix vers sol ixent, on darrere el Tossal de Cambrils, el massís del Port del Comte ens retalla l’horitzó. Després del Puig Sobirà, seguint en aquesta panoràmica en el sentit de les busques del rellotge, destaca a la llunyania el Montseny i encara Sant Llorenç i Montserrat, ja vers xaloc. Per migdia marxa la vall del Segre, on hi lluu el pantà de Rialb. Vers garbí, ja més proper, el d’Oliana, les moles del Corb i de Sant Honorat i, sobretot, l’Aubenç. Darrere el Montsec de Rúbies i el d’Ares.

De tot això, avui, ens n'hem hagut de conformar amb la vista i el tacte del vèrtex geodèsic. Però no tan sols de vistes viu el caminaire...

2015. Serra de Turp (l'Alt Urgell).

Mentre dinen (i beuen) els nostres afamats caminaires, una mica més d'etimologia corominenca sobre el Turp: «ardit i punxegut tossal, damunt el Segre, a la seva esquerra,... al qual vaig pujar el 1932... després de travessar un llarg i sec rodal, conegut com a partida del Turp. Ja prop del cim de la rosta pujada ens poguérem aturar a abeurar-nos, assedegats, a una gran font: la font del Turp. Del cim la gent en di lo morro de Turp. Prova, dons, que turp pròpiament és el nom de la grossa partida per avall de la font: del basc ITURRI-BE, 'dessota de la font'... » Si el nom de la serra s'identificà amb el de la partida de la font, és que realment la font n'era un punt important, i fora d'ella, l'aigua més escassa. He pensat com a hipòtesi que potser fos el cas del Turbó, on també hi ha algunes deus, però com que la mola de muntanya s'ho mereix, allà és clar hi van posar l'augmentatiu.

2015. Serra de Turp (l'Alt Urgell).

Del Coll de la Travessa comencem el descens cap a la terra baixa. Passarem per la font de la Pinyassa.

2015. Serra de Turp (l'Alt Urgell).

Un cop a baix, l'observació i  identificació dels topants recorreguts.

2015. Serra de Turp (l'Alt Urgell).

La xarrera no ha faltat, de principi a fi. Per tal que alguns-es parlin sens descans, a d'altres ens plau escoltar sens parar.

2015. Serra de Turp (l'Alt Urgell).

Punt de partida de Sant Joan de les Anoves. 

2015. Serra de Turp (l'Alt Urgell).

Un garró de porc fer per espantar les bruixes, i un antic motllo per a una petita enclusa fet sobre una gran roca. 

2015. Serra de Turp (l'Alt Urgell).

El coneixement dels llogarencs... i dels anys.
PS. Un trist incident de caminaire anomenat entrepussada ha provocat la defunció de la supercàmera de fotos oficial. Com que fins ací no n'havíeu notat la diferència, la conclusió pot ser demolidora per al fotògraf. En pau descansi, la càmera, s'entén.

[995] Espax, del rosa flor al groc palot