20150215

[975] Les barcasses de la riuada de 1907

1907. Lleida, Pont Vell.
Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962), arxiu MDC-AFCEC.
Les fotografies que l'arxiu data al 1915 són certament anteriors: dels aiguats del Segre de 1907. En quedar-se sense poder passar per l'únic pont existent fa cent anys a la ciutat, els lleidatans feien cua per travessar amb la barcassa instal·lada a Blondel, més o menys a on ara hi ha la passarel·la.
1907. Lleida, Pont Vell.  
Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962).
Detalls de la barcassa de gom a gom. Al darrere, el vell pont de pedra medieval que encara conservava els quatre ulls del costat de Cappont, des que cap al 1860-70 una altra avinguda del Segre s'emportà els dos trams del costat de l'Arc del Pont. Sobresurten al fons els alts plataners dels Camps Elisis, mentre que a Cappont encara no hi havia gaires edificis. S'hi observa bé el baixador fet des de la banqueta de Blondel. 
1907. Lleida, Pont Vell.
Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962), arxiu MDC-AFCEC.
La banqueta de Blondel encara no estava urbanitzada amb el mur que s'hi faria pocs anys després. Al costat de l'areny de Cappont, s'hi veu l'embarcador. La barcassa sembla que només era una plataforma aguantada entre dos barcasses i guiada per una sirga que s'aprecia a la part superior.
1907. Lleida, Pont Vell. 
Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962).
Gardeny a l'hortizó, mentre que a Blondel destaca el gran mercat de ferro de Sant Lluís, que existí fins al 1917. L'edifici alt de Blondel era la Casa Maranyosa, llavors encara l'Acadèmia de Sant Lluís, que l'any següent es fusionaria amb la recent creada del Liceu Escolar, que s'hi instal·laria fins al seu bombardeig al 1937. A continuació, hi hagué les instal·lacions de la impremta Sol, que també quedà del tot inundada per la pujada del Segre.
1907. Lleida, Pont Vell.
Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962), arxiu MDC-AFCEC.
La banqueta de Ferran, just a tocar del Pont Vell, quedà del tot arrasada per la força de l'aigua. L'amplitud del Segre, fins a tocar dels Camps Elisis, devia d'ésser espaordidora. A la foto, s'hi va escriure: «memorable inundación».
1907. Lleida, Pont Vell. 
Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962).
Al fons, l'arbreda dels Camps Elisis i el vell pont del ferrocarril, desaparegut durant la guerra.
1907. Lleida, Pont Vell.
Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962), arxiu MDC-AFCEC.
Provisionalment, i fins a la construcció del pont modernista de 1911, el pont es reféu amb una estructura provisional. Probablement, la imatge és de l'any següent, un cop posat en servei aquest tram que permetia recobrar el trànsit de la ciutat.
1907. Lleida, Pont Vell. 
Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962).
Detall dels pilans provisionals i de la plataforma del pont, amb l'embigat de fusta que hi feia de barana. La plataforma que el pont s'endugué, era molt similar però de ferro, com s'aprecia en aquesta foto de sota:

Anys 1900. Lleida. Pont Vell. 
Estructura de ferro abans de la riuada de 1907.
1907. Lleida, Pont Vell.
Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962), arxiu MDC-AFCEC.
La tradicional i sempre espectacular vista de la ciutat des de l'areny de Cappont, amb la Seu Vella a mig aire del cel. 
1907. Lleida, Pont Vell. 
Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962).
Detall de la nova estructura del pont, en servei des del 1908 fins al 1911. La Seu Vella tenia els arcs tapiats, ja que aleshores era el castell, és a dir, la caserna de les tropes espanyoles d'ocupació. 
1907. Lleida, Pont Vell. 
Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962).
Detall dels personatges de la foto. Potser del mateix fotògraf? La banqueta del costat de la ciutat, va ésser refeta com a mur uns quants metres cap a ambdós costats
1907. Lleida, Pont Vell.
«Il·lustració Catalana», 3 de novembre.
L'aiguat del Segre encara en plena fúria, amb alguns atrevits lleidatans al cap del pont trencat que s'ho miraven. 
1907. Lleida, Pont Vell.
«Il·lustració Catalana», 3 de novembre.
L'alçada de l'aigua a la banda de Cappont. Al moment de la foto, sembla que ja havia baixat més d'un metre, però a les parets de les cases s'hi veu la marca d'a on va arribar, gairebé a dalt de tot de les portalades de les cases.
1907. Lleida, Pont Vell.
«Il·lustració Catalana», 3 de novembre.
La destrucció de la banqueta de l'Arc del Pont, que tenia uns metres de mur i arbres. Les imatges són signades per Thomas. Probablement, no foren fetes per Josep Thomas, sinó per algun fotògraf lleidatà que les vengué a la Casa Thomas per a la seua publicació a la premsa. Les imatges són del mateix dia de la riuada, amb l'aigua encara ben alta, i des de la banda de la ciutat. La riuada arribà a Lleida el 22 d'octubre. Llavors el Segre, ni cap altre dels afluents seus, no tenia encara cap pantà aigües amunt. És molt probable que les imatges fossin d'aquells dies 22 i 23.
1907. Lleida, Pont Vell.
«Il·lustració Catalana», 3 de novembre.
La Rambla de Ferran convertida en una llacuna. A les parets s'observa com l'aigua ja havia baixat un metre al moment de la foto.