 |
| 1871. El manicomi de Sant Boi. Gravat d'Antoni Castelucho, dins Sucinta historia de la ciencia mental y grupos sintomatológicos de las enfermedades del espíritu, del Dr. Pujadas, editat per Imprenta y Librería Religiosa a Barcelona, de l'hereu de l'impressor Pau Riera, al carrer del Robador 24 (BNE-BDH). Un esplèndid plànol de l'extraordinari complex d'atenció sanitària mental aixecat per l'impuls i dedicació del Dr. Pujadas. Després de 25 anys, el manicomi havia esdevingut un gran i modern establiment d'atenció medicopsiquiàtrica, amb tot de pavellons per als interns, envoltats de jardins i horts, al costat del canal de Sant Boi, que es travessava per un pontet que donava justament davant el cancell de l'entrada principal. La construcció del Canal de la Dreta del Llobregat per a usos agrícoles tingué lloc entre 1855 i 1860, al mateix temps que arrencaren les obres del sanatori. S'hi veu, des de l'entrada lateral, davant per davant del pont, tota l'extensió de pavellons i jardins. Encara no hi havia, però, l'edifici de l'entrada principal a l'altre costat de l'antiga església del convent. |
 |
1871. El manicomi de Sant Boi.
El gravat porta com a encapçalament:
«Instituto Manicómico de San Baudilio de Llobregat, de la provincia de Barcelona. Edificado según los diferentes sistemas de tratamiento físico-moral de la locura: sistema claustral, sistema mixto, de vida de familia y aire libre y colonial». O sigui, hi havia tres menes d'ingressats: els claustrals o tancats, els mig-mig i els que vivien en colònies familiars en contacte amb la natura.
|
 |
1871. El manicomi de Sant Boi.
El Canal de Sant Boi llavors era recent construït i els plataners de la banqueta recent plantats. Passava tot al llarg del costat de l'entrada del carrer de les cases afilerades per a famílies, que donava a la plaça on hi havia l'estàtua sobre un gran pedestal enfront de l'edifici neoclàssic, que era el d'oficines i residència del director.
|
 | ||||
1871. El manicomi de Sant Boi.
A la Secció Primera «para el tratamiento de vida de familia y aire libre», destaquen:
(1) Porta i entrada principal de l'institut, i pavellons o vil·les independents per tal que els malalts hi visquin amb ses famílies o cambrers.
(2) Menjador per als malalts distingits que no mengen als seus pavellons i sala de billar, que és l'edifici allargassat de l'altra banda de la plaça principal, enfront del Partenó.
(3) El Partenó, edifici on hi ha la sala de visites, oficines i habitacions del Sr. Director, amb la sala de banys per a ús dels malalts d'aquesta secció. Tenia al davant una gran escalinata i l'estàtua del Dr. Brière de Boismont, mentor del Dr. Pujadas, aixecada al centre de la plaça.
|
 |
1871. El manicomi de Sant Boi.
Detall del passeig del canal, davant de les cases dels residents familiars. Actualment, aquest carrer és dedicat per l'ajuntament de Sant Boi al Dr. Pujadas. Al darrere, els horts i jardins particulars d'aquesta primera secció, de règim més obert.
|
 |
1871. El manicomi de Sant Boi.
Darrere el complex, l'horta de Sant Boi, a la qual faltaven encara molts decennis per tal que s'edifiqués com actualment la coneixem. Llavors era verge i rural. A l'esquerra, al costat de la tanca exterior, destaca l'edifici (6) per a les malaltes mentals més profundes, probablement les que més crits i soroll feien, les desassossegades o trasbalsades, anomenades eufemísticament agitades. |
 |
1871. El manicomi de Sant Boi.
Dins del bosc, el gimnàs (9) envoltat d'arbres per totes bandes i on s'observen anelles i barres paral·leles, al costat del llac (10) d'Interlaken, o s'hi observen fins i tot barquetes per passejar. Crec que els noms es devien a llocs que el doctor havia visitat durant els seus anys de ruta europea.
|
 |
1871. El manicomi de Sant Boi.
A la dreta de dalt, els pavellons per a les senyores (7) i (8). Al davant, els jardins (12). La bandera rojigualda de la nostra obligada metròpoli colonial, al damunt de l'edifici principal. |
  |
| 1871. El manicomi de Sant Boi. S'aprecien amb més detall els pavellons de dones (7) i (8), i els xalets, cottages o vil·les d'interns (5) amb majordoms. D'alta classe social, doncs, envoltats de jardins per tots costats. |
 |
1871. El manicomi de Sant Boi.
Al darrere dels pavellons de les senyores pensionistes, un per a cada classe social (alta i baixa, és clar) la porta (11) d'entrada a la secció de senyores per al tractament claustral.
|
 |
| 1871. El manicomi de Sant Boi. |
 |
1871. El manicomi de Sant Boi.
El gran edifici (13) primitiu del complex, «con sus divisiones y patios del departamento de señoras». El pati o claustre (14) era anomenat de Pinel, un altre dels metges francesos que el Dr. Pujadas honorava, i al qual se li aixecà una estàtua cap als volts del 1905... aprofitant l'original del Dr. Brière de Boismont. L'antiga església del convent (15) feia les funcions de capella de l'institut, i tocava paret per paret amb l'edifici dels dormitoris (19) dels malalts de tercera classe, sales de billar i jocs (20), menjadors (21) i l'edifici circular dels banys (22), «dividido y destinado para ambos departamentos». Darrere mateix, l'edifici d'entrada al departament de senyores pensionistes (16).
|
 |
1871. El manicomi de Sant Boi.
Amb més detall, observem tota aquesta part del complex. Enllà, grans jardins i passejos (17), i al fons l'edifici dels malalts més profunds (18), que no molestessin amb els crits i udols desesperats dels embogits..
|
 |
| 1871. El manicomi de Sant Boi. L'antiga església renaixentista dels servites, a redós de la qual s'inicià el projecte, que al cap de 20 0 25 anys era ja desconegut per la seua grandària i abast. Els servites foren un orde mendicant amb la finalitat d'atendre els pobres per la seua devoció als Dolors de Maria. Durant la Guerra del Francès, el monestir fou saquejat i incendiat (1808), atès que a l'esplanada del Llobregat s'hi produïren diverses batalles. La comunitat es va refer, però l'any 1835, amb la desamortització dels béns eclesiàstics executada pel govern espanyol per pagar els deutes del seu Reino de España, els monjos foren obligats a deixar el convent, que fou confiscat i abandonat. |
 |
1871. El manicomi de Sant Boi.
Al costat de la capella, hi havia una biblioteca (23) i darrere de l'església, cases i vil·les independents (24) «para los enfermos distinguidos agitados». La quarta secció era la dels malalts encarregats de les tasques de producció agrícola i ramadera, amb les cases per als «enfermos colonos» (25) a l'esquerra, l'estança del «director de trabajos» (26) amb una torreta o campanaret al damunt, el magatzem de les eines agrícoles i cavallerisses (27) amb un pati interior, la granja (28) i els rentadors (29), a l'extrem dret.
|
 |
1871. El manicomi de Sant Boi.
Els malalts que eren reus de justícia, habitaven en l'edifici en forma octogonal a tocar del camí (30). Llavors no hi havia encara construïda l'església neogòtica que es faria a tocar del pavelló d'homes, que tampoc encara no hi era, també a l'altra banda del camí, davant per davant de l'església. Serà un destacat edifici neobarroc (el que veiem a la majoria de postals), amb façana d'estucs, grans balconades, porxada i florons per tot arreu, que serà envoltada per una tanca modernista amb motius bàquics.
|
 |
| 1871. El manicomi de Sant Boi. |
 |
| 1871. El manicomi de Sant Boi. Vistes de la plana i de l'horta del poblet de Sant Boi, on destaquen les masies esbarriades ací i allà dels masovers que conreaven la terra. |