 |
1919-1920 ca. Piscines de la Joventut Republicana de Lleida.
Fotografia de Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962), arxiu MDC-AFCEC.
Les fotografies d'aquest fotògraf sobre temes lleidatans a l'arxiu AFCEC tenen data majorment errònia del 1915. La construcció de les piscines de la Joventut Republicana de Lleida es féu al 1918. Per tant, les fotografies esportives de Pinilla cal datar-les entre 1919 i 1923, potser entre poc després de la inauguració de les instal·lacions esportives republicanes fetes en cinc jornals a la partida del Joc de la Bola, i l'any que retornà a Barcelona.L'1 de gener de 1919 s'inaugurà el Camp d'Esports i al llarg d'aquell tota la resta d'instal·lacions: pistes de tennis, piscines, velòdrom, pista de patinatge. A l'igual que l'edifici del Casal Republicà de Blondel, es finançà íntegrament per l'aportació dels militants republicans lleidatans i un préstec del Banco Hipotecario de 55.000 pta. Sens dubte, una de les primeres i més gran actuacions privades a la ciutat lleidatana de fa cent anys i durant aquests cent anys, ja que la majoria d'instal·lacions esportives que es farien amb posterioritat i fins avui, han necessitat de calés públics, o bé de l'espoliació del Camp d'Esports feta pels franquistes lleidatans i mai retornada als legítims propietaris. |
 |
| 1919-1920 ca. Piscines de la Joventut Republicana de Lleida. Fotografia de Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962), arxiu MDC-AFCEC. Detall esplèndid del saltador. La biografia d'aquest pioner barceloní, però de fotografia de tema lleidatà, resta encara per escriure. Segons llegim de Ramon Barnadas, «aquest autor va treballar de comptable per a les emergents indústries hidroelèctriques durant la construcció dels embassaments de Cabdella, la Pobla de Segur, Tremp i Camarasa, obres que només va fotografiar en blanc i negre. Després de viure en campaments de l’'empresa fins al 1923, torna a Barcelona a les oficines de La Canadenca». |
 |
1919-1920 ca. Piscines de la Joventut Republicana de Lleida.
Fotografia de Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962), arxiu MDC-AFCEC.
Detall dels models de vestit de bany masculins de l'època.
Les piscines de la Joventut Republicana, a l'igual que la resta d'instal·lacions del Camp d'Esports, suposaren l'entrada de la ciutat de Lleida al segle XX esportiu. L'impacte que tingueren fou tan gran que, malgrat la dictadura primoriverista de la dècada del 1920, la seua influència perdurà i enllaçà amb els renovats ideals de la societat lleidatana i catalana de la República. Pensem que les piscines de les Basses d'Alpicat foren una promoció pública franquista de l'Alcalde Pons al 1958. Cap altra entitat privada lleidatana ha invertit en l'esport i benestar dels lleidatans allò que aquells prohoms catalanistes i republicans van aportar a la Ciutat d'ideals que volíem bastir, parafrasejant el vers de Màrius Tòrres, que al 1938 el braç potent de les fúries franquistes espanyoles aterrà.
|
 |
1919-1920 ca. Piscines de la Joventut Republicana de Lleida.
Fotografia de Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962), arxiu MDC-AFCEC.
Detall de trampolí de fusta.
La Joventut Republicana de Lleida fou regida per grans figures polítiques, intel·lectuals i professionals de la Lleida de començament del segle XX, que veieren en el catalanisme republicà l'únic camí de futur i plenitud per al nostre país: Humbert Torres, Alfred Perenya, Josep Estadella i Arnó, i tants altres prohoms forjadors de la Lleida moderna.
|
 |
1918. Piscines de la Joventut Republicana de Lleida.
La construcció de la piscina, amb els operaris treballant-hi, les escales, els carretons... Pot figurar-s'hi la fondària de la bassa.
|
.jpg) |
1918. Piscines de la Joventut Republicana de Lleida.
Al llarg de la piscina, s'hi construïren les casetes o vestidors.
|
 |
1921. Piscines de la Joventut Republicana de Lleida.
Revista «Lleida», núm. 2, 15 d'octubre (UdL-Càtedra Màrius Torres).
La primera piscina per a lleure i per a ús esportiu de la ciutat. D'ençà de llavors, els lleidatans ja no haurien d'aprendre a nadar al Segre, al Noguerola o a les sèquies de l'horta de la ciutat.
|
 |
| 1918. Piscines de la Joventut Republicana de Lleida. Revista «Lleida», núm. 2, 15 d'octubre (UdL-Càtedra Màrius Torres). «Al parlar de Sports a Lleida, no podem per menys que girar la vista envers la grandiosa, mai prou alabada Joventut Republicana que, al projectar i portar a cap la construcció del Camp d'Esports, ha fet l'obra més complerta que coneixem en bé de la cultura física i l'sport...» Afegix l'autor de l'article, sota pseudònim de Man: «cal parlar avui... de l'èxit assolit per la construcció de la piscina de Joventut... la constitució de la secció de Natació que, gràcies a l'esforç d'un dels seus components, ha col·locat el nom de Lleida molt alt, en Salvador Laguia». |
 |
| 1918. Piscines de la Joventut Republicana de Lleida. Revista «Lleida», núm. 2, 15 d'octubre (UdL-Càtedra Màrius Torres). Detall dels banyistes. |
 |
| 1918. Piscines de la Joventut Republicana de Lleida. Revista «Lleida», núm. 2, 15 d'octubre (UdL-Càtedra Màrius Torres). «Els salts d'en Charles i en Chasserot no desmereixen res dels d'en Vila i en Fernández; en Jusmet, en Curià i en Ricart, aquests dos novells recent ingressats, no faran cap mal paper... Els entusiastes que comana el Dr. Pujadas tenen doncs una tasca a fer, molt important i seriosa...» Per tant, no és forassenyat pensar que els saltadors de les fotografies de Pinilla siguin en Charles o en Chasserot, de la secció de natació de la Joventut Republicana. |
 |
| 1924. Piscines de la Joventut Republicana de Lleida. El primer Campionat de Catalunya a les piscines lleidatanes, «Piscina del Centre d'Esports de Lleida». Els nadadors retratats són campions dels clubs barcelonins. A la foto principal, però, s'hi observa magníficament el trampolí de fusta que hi hagué a l'altra banda de la capçalera de la piscina. Per la posició de la Suda i la Seu Vella, la piscina els era paral·lela, és a dir, anava orientada d'est a oest. |
 |
| 1920 ca. Piscines de la Joventut Republicana de Lleida. Fantàstica perspectiva de la piscina del Camp d'Esports, amb el trampolí en primer terme i la monumental capçalera al fons. |
 | ||||||
| 1920 ca. Piscines de la Joventut Republicana de Lleida. Postal en què s'aprecia el recinte de la piscina.
|
 |
1919-1920 ca. Piscines de la Joventut Republicana de Lleida.
Fotografia de Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962), arxiu MDC-AFCEC.
L'escena de la fotografia no es correspon amb la data que dóna l'arxiu, però tampoc amb el lloc. No es tracta pas del riu Segre, sinó del trampolí de la piscina de la Joventut. Per tant, les indicacions manuscrites no són obra de l'autor. Al fons, el campanar de la Seu, però no pas vist des del davant, sinó des del darrere, des de la partida del Joc de la Bola, on les instal·lacions esportives del jovent republicà lleidatà ocupaven 5 jornals. |
 |
1919-1920 ca. Piscines de la Joventut Republicana de Lleida.
Fotografia de Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962), arxiu MDC-AFCEC.
Potser algun d'aquests saltador són en Charles i en Chasserot, citats en les notes de premsa de l'època. M'hi jugaria un pèsol. |
 |
1919-1920 ca. Piscines de la Joventut Republicana de Lleida.
Fotografia de Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962), arxiu MDC-AFCEC.
L'escena recorda la piscina de salts de la Barcelona olímpica, però traslladada a les nostres latituds: el trampolí de salts, amb els nadadors a punt d'acció, amb el magnífic marc del turó de la Seu Vella al darrere. |
 |
1919-1920 ca. Piscines de la Joventut Republicana de Lleida.
Fotografia de Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962), arxiu MDC-AFCEC.
Detall dels nadadors lleidatans de la Joventut. |
 |
| 1922. Piscines de la Joventut Republicana de Lleida. Revista «Vida Lleidatana», núm. 91, 1930 (UdL-Càtedra Màrius Torres). La capçalera de la piscina ocupada per les personalitats polítiques i culturals de la Lleida de començament de la dècada de 1920, amb l'Alfred Perenya al capdavant, en un acte d'homenatge al CADCI. |
 |
1920 ca. Piscines de la Joventut Republicana de Lleida.
Fotografia de Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962), arxiu MDC-AFCEC.
La nota manuscrita diu «estanque», però és ben clar que es tracta de la capçalera de la piscina republicana. Potser es tracta del mateix acte que veiem a la foto anterior, o potser del dia de la inauguració de la piscina, al 1919. |
 |
1920 ca. Piscines de la Joventut Republicana de Lleida.
Fotografia de Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962), arxiu MDC-AFCEC.
Detall de les personalitats assistents a l'acte. A la capçalera de la piscina, amb els esgraons que permetien baixar-hi, i amb l'estàtua que la presidia, de tema clàssic, però que encara no podem identificar. |
 |
1920 ca. Piscines de la Joventut Republicana de Lleida.
Vista de la preciosa piscina, en postal acolorida de Roisin.
|
 |
1920 ca. Piscines de la Joventut Republicana de Lleida.
L'efecte mirall de l'aigua plana a la piscina.
|
.jpg) |
1920 ca. Piscines de la Joventut Republicana de Lleida.
|