20150131

[959] El burg universitari de la Lleida medieval

Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Plànol dels edificis de l'Estudi General medieval, a l'esplanada del Pla dels Gramàtics, a mitja alçada de la Seu Vella.
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
La construcció dels edificis de les quatre càtedres de l'Estudi General fou ordenada per privilegi d'Alfons III el Liberal al segle XIV a la parròquia de Sant Martí. Aquest rei és enterrat a la Seu Vella lleidatana. «L'Estudi Major, seu de les facultats de Cànons i Lleis, l'any 1429 era un vell casalot que tenia la façana principal en un carrer que ... anava a la Plaça de l'Almudí  ... vers l'església de Sant Martí...»
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
«L'Estudi Major a la primera meitat del segle XV era un edifici romànico-gòtic, com la veïna caserna de la Panera, l'antic Almudí, una de les poques construccions de caràcter civil que ens han pervingut de l'Edat Mitjana». Hi hagué dues portes, una per a cada facultat, una de gòtica i una altra de més primitiva, romànica.
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
L'antiga capella de sant Iu passà a formar part de la planta trapezoïdal de l'Estudi Major.
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
La façana de l'edifici, d'una sola planta, que donava al Pla dels Gramàtics era a tocar d'un antic mur, «vestigis d'una antiquíssima muralla de la ciutat», que «els estudiants aprofitaven per a jugar-hi a pilota, i que subsistí fins al segle XVII».
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
L'edifici de les Escoles de Gramàtica era situat al darrere de l'Estudi Major, «instal·lades a les Saboneries de la Ciutat, edifici de què ja parlen els Capbreus de 1382...» i on es compartia la tasca docent amb la fabricació de sabó. La Casa del Rector hi era a tocar, a l'altra banda del carrer. «Una de les façanes ... afrontava amb el portal de la Suda, accés obligat per a pujar a la ciutat alta, residència de la Clerecia de la Seu i també d'algunes institucions universitàries: el Col·legi de Domènec Pons [Col·legi de Santa Maria o de l'Assumpta], i la Cancelleria de l'Estudi. Posteriorment, també, dels Col·legis de Poblet, dels Benets Claustrals, de la Cartoixa i de la Concepció, tots tres instituïts al segle XVI».
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
A l'esquerra, el plànol de les Escoles de Gramàtica, que donaren nom al pla que hi havia al costat. Hi hagué les càtedres de Medicina, Lògica, Filosofia i Teologia, i Gramàtica, que ja eren de la parròquia de Sant Llorenç.
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
El baluard divuitesc de la Llengua de Serp es construí sobre el barri de cases que hi hagué «damunt el turó allargassat que els homes del segle XVIII batejaren amb el nom de Llengua de Serp, però que al segle XV era anomenat simplement la Roqueta. Pel davant passava el carrer de Montcada, que es dirigia al Palau del Bisbe, i pel darrera, el Carrer d'Òdena, sobre la costa de Sant Andreu». La Universitat lleidatana, doncs, es repartia al vessant sud del turó, on confluïen els confins de les tres parròquies de la zona alta lleidatana del moment: Sant Andreu, Sant Martí i Sant Llorenç. Allà hi havia «els Límits de l'Estudi, territori que, segons privilegi reial de 1327, aixoplugà no només les aules escolars, ans encara les cases i els domicilis del personal universitari, on gaudien a pler d'immunitats i privilegis».
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.«El Burg universitari comprenia tota la part alta de la Ciutat. La línia divisòria partia del Portal de Boters i seguint pel carrer del mateix nom ... no parant fins a trobar el Portal de Sant Andreu. D'ací seguia el Carrer d'Òdena, després per sota del Palau del Bisbe (el Balcó de Pilat) i tombant els murs del Castell de la Suda , anava fins als murs de Sant Martí a trobar l'expressat Portal de Boters». Es descriu la dura vida al barri durant el setge de Joan II a la ciutat al 1464.
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Detall de la Casa del Rector, a la parròquia de Sant Andreu, a sota dels edificis escolars i tocant al Portal que donava accés a la Costa de Sant Andreu.
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
«A la darreria de juny començà a bellugar-se la gent exigint la rendició. Entre aquests naturalment no hi podien faltar els estudiants, que en gran part eren forasters, als quals hom no podia exigir un patriotisme que amb prou feines sentien tants lleidatans de nissaga burgesa». Gairebé un retrat de la Lleida contemporània, com si els segles no passessin.
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
El curiós cas del físic Berenguer Gibert, «el qual no s'estava de fer prediccions astrològiques que a les orelles dels enteniments més ortodoxos sonaven a heretgia», i que motivà la intervenció de Pere IV, el Conestable de Portugal, el rei dels catalans en aquella guerra contra el Trastàmara.
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Detall de l'emplaçament de l'Estudi Major.
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
La fi de la guerra civil havia deixat l'Estudi General sota mínims i la Paeria sense recursos: «Les escoles, després de la caiguda de Lleida, romanien enrunades: les teulades, amb forats i goteres arreu; algunes aules es ressentien dels impactes de l'artilleria, i d'altres tenien descarnats els fonaments i els pilars que sostenien els sostres; el mobiliari havia desaparegut; les aules restaven sense bancs, sense càtedres i gairebé sense portes ni finestrons...»
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
La difícil represa de l'Estudi General, i de la ciutat de Lleida, a la fi del segle XV.
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Detall del Pla dels Gramàtics medieval.
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
«Calia a totes passades buscar una solució, sinó volien veure la ruïna definitiva de l'Estudi, amb l'emigració d'estudiants a d'altres centres docents, cosa que encara seria més de doldre pel desprestigi que comportaria a la Ciutat».
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Obres i impostos.
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Detall de les Escoles de Gramàtica.
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Per sortir del pas, la facultat de Teologia fou encabida a l'edifici de les Escoles de Gramàtica, «on des del 1427  es tornava a fabricar sabó». Un problema de difícil solució, ja que les saboneries no pertanyien a la Paeria ni a l'Estudi General, sinó a l'Hospital de Santa Maria: «De les rendes i els guanys que proporcionava la fàbrica de sabó, en gaudien els pobres, els malalts i els pelegrins acollits a l'Hospital». I en aquell moment, els paers «creien més útil per a la Ciutat de posseir un grandiós hospital, que no pas un edifici digne i capaç per a estudi del renom del de Lleida».
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
«Contra el tòpic secular que ha volgut vincular la Universitat de Lleida amb la parròquia de Sant Martí, hi ha la comprovació documental que en aquesta zona, amb prou feines hi trobem escolars residents... la parròquia era gairebé exclusivament habitada per pagesos... Això mateix podem afirmar de Sant Llorenç, ambdues parròquies secularment agrícoles. El nucli principal de la residència estudiantil era la parròquia de Sant Andreu, sobretot el carrer i la plaça del mateix nom, i a més la plaça de la Suda i el Bonaire». 
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Detall de les Escoles de Gramàtica, a l'esquerra, i de l'Estudi Major, a la dreta.
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Les reparacions dels albergs, residències i altres dependències dins els límits del burg universitari foren encara més dificultoses que les de les facultats.
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Els tractes per a la reparació de la Cancelleria, a la zona més castigada per l'artilleria assetjant de Joan II en la guerra civil.