20150123

[947] La façana de la vella Paeria

1924. La Paeria de Lleida.
Fot. Manuel Genovart i Boixet (1895-1980), (MDC-AFCEC).
L'antic edifici de la municipalitat lleidatana i la plaça encara sense reformar. Les obres del nou edifici es varen fer cap a les acaballes dels anys 1920.
1924. La Paeria de Lleida.
Fot. Manuel Genovart i Boixet (1895-1980).
Detall dels finestrals dels dos pisos existents.
1924. La Paeria de Lleida.
Fot. Manuel Genovart i Boixet (1895-1980).
La Plaça havia perdut la vorera existent fins feia pocs anys.
1919. La Paeria de Lleida.
Fot. Carles Fargas i Bonell (1883-1942), (MDC-AFCEC).
La raconada de la vella Plaça de la Paeria.
1919. La Paeria de Lleida.
Fot. Carles Fargas i Bonell (1883-1942).
Detall de la porta, aleshores arraconada a l'angle de la plaça.
1919. La Paeria de Lleida.
Fot. Carles Fargas i Bonell (1883-1942).
Detall dels finestrals.
1900 ca. La Paeria de Lleida.
Fot. Juli Solé i Santaló (1865-1914), (MDC-AFCEC).
El retaule de la Verge dels Paers, de Jaume Ferrer II (1451-1454), una pintura al tremp d'ou, relleus d'estuc i daurat amb pa d'or. El retaule gòtic és actualment a la sala noble on se celebren els matrimonis civils. Antigament, presidia la capella de la Paeria. S'hi presenta la Mare de Déu amb els arcàngels Gabriel i Miquel, al costat i flanquejada pels quatre paers, com a símbol de protecció de la ciutat. La Paeria el va encomanar a mitjan segle XV al pintor lleidatà, que es va inspirar en l'obra que Lluís Dalmau havia pintat per al Consell de Cent barceloní.

Jaume Ferrer II va col·locar la Mare de Déu al centre de la taula, de front i sobre un fons daurat celestial. El Jesuset el té a la falda, i tots dos serven un filacteri amb la llegenda: Benaurats els qui administren la justícia, en referència a la tasca dels paers o hòmens de pau de la ciutat lleidatana. L'arcàngel Miquel, patró de Lleida durant segles, és representat en un altre quadre en lluita contra el domini. A l'altra banda, Sant Jordi matant el drac sobre un blanc cavall.

1900 ca. La Paeria de Lleida.
Fot. Juli Solé i Santaló (1865-1914).
Detall del brancal.
1900 ca. La Paeria de Lleida.
Fot. Juli Solé i Santaló (1865-1914).
Detall de les escenes centrals, amb Sant Miquel i Sant Jordi de cara a la Verge, tot i que el Patró de Catalunya és representat generalment de costat cap a la dreta.
1900 ca. La Paeria de Lleida.
Fot. Juli Solé i Santaló (1865-1914).
Detall de la capçalera del retaule a la vella capella de la Paeria.
1909. La Paeria de Lleida.
Fot. Josep Massot i Palmés, (MDC-AFCEC).
La fotografia és impossible: està girada del revés a la base de dades.
1909. La Paeria de Lleida.
Fot. Josep Massot i Palmés, (MDC-AFCEC).
La fotografia del dret, amb l'angle de la plaça a la dreta. S'hi aprecien els dos fanals elèctrics que il·luminaven la plaça i l'antiga vorera.
1909. La Paeria de Lleida.
Fot. Josep Massot i Palmés.
Detall de l'animació de la plaça, amb el minyó al capdavant.
1909. La Paeria de Lleida.
Fot. Josep Massot i Palmés.
Detall de la vella façana romànica, amb la làpida que commemora la creació de la Taula de Canvi de Lleida al 1589. 
2010. La Paeria de Lleida.
Fot. Grup Arxivers Lleida.
Detall de la làpida de la Taula de Canvi de la ciutat.