 |
1784. Alacant. Gravat de Palomino.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII (BNE).
La vista de la ciutat des del mar, als peus del Benacantil i tota murallada és excepcional, amb tot son sky-line de torres i campanars.Afirma Joan Coromines, amb sa natural vehemència: «és arbitrari parlar d'un cat. Alicant... no ha existit altra cosa que Alacant en cap dialecte català, mai ni enlloc. Aquest Alicant no és més que una volandera pampalluga que ha causat... el paupèrrim ensenyament primari i secundari de l'Estat espanyol». Cal afegir-hi: i que segueix causant. |
 |
1784. Alacant. Gravat de Palomino.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII.
El majestuós Benacantil amb el Castell de Santa Bàrbara, conquerit per Jaume I al 1264. Dels alacantins i altres pobladors d'aquestes latituds, n'escrigué Ramon Muntaner en la seua Gran Crònica (1327): «són vers catalans e parlen del bell catalanesc del món». |
 |
1784. Alacant. Gravat de Palomino.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII.
Al nord, la platja del Postiguet, dita així per alguna petita portella que hi devia deixar baixar des de dins la ciutat emmurallada. És un diminutiu de postic (del llat. POSTICUM).
La torre gran de l'ajuntament, llavors del tot acabat de feia poc, destaca en l'horitzó de la vila.
|
 |
1784. Alacant. Gravat de Palomino.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII.
Detall del centre ciutat. |
 |
1784. Alacant. Gravat de Palomino.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII.
Detall de la muralla de mar, amb les dos portes d'accés al port: la vella, que sembla tapiada, i la nova. |
 |
1784. Alacant. Gravat de Palomino.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII.
Detall del moll i espigó amb una creu de terme. |
 |
1784. Alacant. Gravat de Palomino.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII.
Detall de la part meridional de la ciutat, amb la porta d'Elx. |
 |
1784. Alacant. Gravat de Palomino.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII.
Detall de les ermites. |
 |
1784. Alacant. Gravat de Palomino.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII.
Detalls de la part nord de la ciutat, entre l'església gòtica de Santa Maria (actualment basílica), la més antiga de la ciutat i construïda sobre l'antiga mesquita, i els Socors. |
 |
1784. Alacant. Gravat de Palomino.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII.
Detalls del Raval Roig. Llegim a la Viqupèdia: «Segons els estudis de Brauli Montoya, aquest barri és la part de la ciutat on el català ha conservat una major vigència, amb un 30% de catalanoparlants (dades de 1997), però això no sols ho sabem gràcies a la demolingüística sinó també a través de la consciència popular dels alacantins, que sempre ha considerat el barri mariner del Raval Roig i els barris obrers de les Carolines i el Pla com als més valencians d'Alacant.
En concret, segons Brauli Montoya, la primera datació d'introducció del castellà en l'educació dels fills ens fa retrocedir als anys 20 del segle XX. Tanmateix, a causa de la seua elevada demografia, aquest barri ha estat el darrer de la ciutat a abandonar el català, puix que hi segueixen donant-se casos primerencs de castellanització fins al decenni dels 70. Pel que fa al manteniment del català com a llengua viva al carrer, aquesta és l'única zona urbana d'Alacant on encara es pot sentir, això sí, en la gent més gran i, sobretot, els hòmens. Els estudis de Montoya revelen la pervivència del català com a llengua d'ampli ús social fins als anys 20 del segle XX inclosos, i com a llengua que encara se sentia amb força al carrer, fins a la dècada dels anys 30 del segle XX».
|