20150115

[938] Setge i presa de Lleida pel mariscal Suchet

1810. Setge i presa de Lleida, Guerra del Francès,
Monuments des victoires et conquêtes des Français... de 1792 à 1815,
de C. Panckouke, París, 1822.
Gravat amb vista general del setge de Lleida per part de les tropes gavatxes del general Suchet, del 16 d'abril al 13 de maig de 1810. 
1810. Setge i presa de Lleida, Guerra del Francès,
Monuments des victoires et conquêtes des Français... de 1792 à 1815, 
de C. Panckouke, París, 1822 (Gallica).
«Els francesos van preparar de manera minuciosa l’atac ja que aconseguit el domini de les ciutats de Barcelona (1808) i Saragossa (1809) els faltava aquest punt per tal de consolidar la seva força i el control al nord-est peninsular. Una vegada Suchet va tornar de Saragossa, després de la fallida expedició sobre València seguint les ordres del rei Josep, el general Lluís Gabriel Suchet rep les ordres imperials (ordres del 19 i 21 de febrer del 1810) de conquerir Lleida, Mequinensa i Tortosa, per aïllar el Principat de Catalunya de la resta d'Espanya. Al mateix temps, Macdonald, que ha substituït al mariscal Augereau en el comandament del 7è Cos o Exèrcit de Catalunya (decret del 8 de febrer del 1810, separació del Principat del regne d’Espanya, formació de l’exèrcit de Catalunya i creació del govern de Catalunya), rep l’ordre de protegir les operacions de Suchet sense deixar d’atendre la guarnició de Barcelona i protegir les comunicacions amb França» (La Guerra del Francès a Lleida, 1808-1814, Antoni Sànchez i Carcelén).
1810. Setge i presa de Lleida, Guerra del Francès,
Monuments des victoires et conquêtes des Français... de 1792 à 1815, 
de C. Panckouke, París, 1822.
«Les tropes i grups armats patriotes que volien obstaculitzar l’avanç de l’exèrcit francès eren derrotats a la ratlla d’Aragó com Joan Baget, fet presoner l’octubre de 1809. Des del febrer de 1810 els francesos dominaven el Segrià i el seu exèrcit vivia a expenses del país. L’aspecte de Lleida, el mes de març de 1810, refereix Rafael Gras, era el d’un campament. Per tot arreu es trobaven civils armats que alternaven amb les forces de l’exèrcit en les guàrdies dels forts i baluards. Grups d’infants, amb escopetes de canya imitaven els adults i dedicaven “el fruit de les seves rapinyes” a l’adquisició de cartutxos amb els quals carregaven les seves armes, que no eren tan inofensives ja que es produïren diversos accidents que portaren la Junta de govern a dictar un ban que prohibia fer trets amb armes de foc i la venda de cartutxos, sota fortes multes. Mentre un gran nombre de camperols acudien a refugiar-se a la capital del corregiment» (La Guerra del Francès a Lleida, 1808-1814, Antoni Sànchez i Carcelén).
1810. Setge i presa de Lleida, Guerra del Francès,
Monuments des victoires et conquêtes des Français... de 1792 à 1815, 
de C. Panckouke, París, 1822.
Vista de la Seu Vella, en dibuix estilitzat i traç senzill, amb el Palau del Bisbe en primer terme, tapant la Porta dels Fillols. La catedral i tot el turó havies estat convertits en caserna i fortificats, amb la destrucció del barri universitari i del Canyeret, per mor de l'ocupació militar espanyola borbònica des de 1707.
1810. Setge i presa de Lleida, Guerra del Francès,
Monuments des victoires et conquêtes des Français... de 1792 à 1815, 
de C. Panckouke, París, 1822.
Detall del Segre i del Pont Vell de la ciutat. ALes aigües del Segre a l'esquerra de la posició dels assetjants, les quals discorren vers el Pont Vell, únic de la ciutat durant segles, que tenia al Cappont un gran edifici de guàrdia i control. El pont tenia més ulls que els quatre dibuixats, crec que sis. Al fons, al turó posterior, s'hi aprecia un tros de la fortificació de Gardeny.
1810. Setge i presa de Lleida, Guerra del Francès,
Monuments des victoires et conquêtes des Français... de 1792 à 1815, 
de C. Panckouke, París, 1822.
Les tropes franceses del rei Josep I Bonaparte es parapeten i s'atrinxeren a la marge dreta del Segre, davant del baluard de la Magdalena, lloc per on a la fi van perpetrar l'assalt, ja que és la part de la muralla lleidatana diametralment oposada al reforç defensiu que el turó de Gardeny oferia a la ciutat per l'altre costat. 
1810. Setge i presa de Lleida, Guerra del Francès,
Monuments des victoires et conquêtes des Français... de 1792 à 1815, 
de C. Panckouke, París, 1822.
«Els primers dies d’abril de 1810 l'exèrcit francès del general Suchet amb uns 14.000
homes, entre infanteria i cavalleria, es va situar davant la ciutat i va completar el setge... El mateix 14 sortia en un cotxe el bisbe Torres, segons Rafael Gras. El major gruix de tropes franceses van emplaçar-se a l’horta del Secà de Sant Pere (un barri de la ciutat que actualment es trova situat al nord-est) a on van implantar la seva caserna militar, concretament a la Torre de don Juan Rey. Era el lloc adient per convertir aquest territori en el seu campament general ja que des d’aquest indret s’apreciava el baluard de Santa Maria Magdalena, el lloc on finalment van atacar. Es coneix aquest indret com el tercer turó (després del de la Seu Vella i del de Gardeny) i estratègicament era ideal per iniciar l’atac i veure els moviments i l’organització defensiva de la ciutat. Les altres tropes les va situar les brigades Habert, Buget i Vergés a la riba dreta del riu Segre, per vigilar els camins de Corbins, Monsó i Fraga; el general Harispe, amb tres batallons, a la riba esquerra, per vigilar el cap de pont; i al general Musnier, sobra la mateixa riba, a l’altura d'Alcoletge, amb sis batallons i la major part de la cavalleria per observar els camins de Barcelona i Tarragona. Per comunicar les seves tropes instal·la un pont sobre el riu, aigües avall de la ciutat, protegit per obres de defensa» (La Guerra del Francès a Lleida, 1808-1814, Antoni Sànchez i Carcelén).
1810. Setge i presa de Lleida, Guerra del Francès,
Monuments des victoires et conquêtes des Français... de 1792 à 1815, 
de C. Panckouke, París, 1822.
Magnífica vista del teatre d'operacions des de l'anomenat tercer turó de la ciutat al Secà de Sant Pere, amb la ciutat emmurallada als peus de la fortificació de la Seu Vella, i la silueta de l'església gòtica de Santa Maria Magdalena, amb l'esvelta agulla, en primer terme. La falda del turó emergeix potent i inabastable, desproveïda ja de les cases enderrocades del Canyeret. Des de la Magdalena cap a dalt, el dibuixant retrata bé diferents nivells de feixes del terreny. És on hi hagué fins a mitjan del segle XX un caminet d'accés a la Seu.
1810. Setge i presa de Lleida, Guerra del Francès,
Monuments des victoires et conquêtes des Français... de 1792 à 1815, 
de C. Panckouke, París, 1822.
Detall de la muralla de Ferran i del baluard de la Magdalena. El Noguerola discorria als peus dels murs i feia les funcions de fossat. La bretxa entre el Carme i la Magdalena permet l'entrada de les tropes gavatxes a l'assalt de la ciutat pel mateix terraplè creat per la runa de la muralla a banda i banda del baluard, on s'amunteguen les tropes per pujar-hi. Els defensors procuren aturar-los des de dalt, però el seu esforç és insuficient.
1810. Setge i presa de Lleida, Guerra del Francès,
Monuments des victoires et conquêtes des Français... de 1792 à 1815, 
de C. Panckouke, París, 1822.
Detall de Gardeny dalt del turó al fons, i la parròquia de Sant Andreu elevada sobre la ciutat. Davant el Segre, l'antiga muralla de la banqueta del pont fins a Ferran. La part de dalt de Ferran era llavors el límit murallat de la ciutat.
1810. Setge i presa de Lleida, Guerra del Francès,
Monuments des victoires et conquêtes des Français... de 1792 à 1815, 
de C. Panckouke, París, 1822.
Detall del baluard del Carme i de la trama de la ciutat, dibuixa de manera simplificada però atapeïda.
1810. Setge i presa de Lleida, Guerra del Francès,
Monuments des victoires et conquêtes des Français... de 1792 à 1815, 
de C. Panckouke, París, 1822.
Detall de l'assalt al baluard del Carme i la muralla de Magdalena:
«El 10 de maig els francesos van tornar a atacar molt durament sobretot al baluard del Carme. Donant pas a una visió catastròfica caracteritzada per l’existència de molts morts, ferits o edificis derruïts. Una part de la població de Lleida va pregonar ajuda a Déu a les esglésies per tal de vèncer les tropes invasores mentre que altres s’amagaven en la part més fosca dels seus habitatges. La derrota era inevitable per la superioritat numèrica, tàctica, logística i armamentística de l’exèrcit napoleònic, el qual va penetrar dins la zona baixa de la ciutat gràcies als forats oberts a l’interior de les muralles afectades pel brutal atac. Així doncs, les operacions d’atac franceses es clogueren amb l’escomesa final del dia 13 de maig de 1810 per la part de Magdalena, amb abandons i traïcions de la guàrdia que defensava aquest punt i errors militars que facilitaren l’acció gal·la, juntament amb la defecció del regiment suís de Frexler» (La Guerra del Francès a Lleida, 1808-1814, Antoni Sànchez i Carcelén).










1810. Setge i presa de Lleida, Guerra del Francès,
Monuments des victoires et conquêtes des Français... de 1792 à 1815, 
de C. Panckouke, París, 1822.
«El setge havia durat un mes escàs, del 16 d’abril al 13 de maig de 1810. Els francesos quan van entrar pels carrers de la ciutat es van enfrontar amb l’oposició dels lleidatans, va ser una lluita cos a cos, llar per llar. El resultat fou molt negatiu ja que molts van ser assassinats davant dels seus mateixos habitatges ja que els francesos no van respectar a ningú (ni tan sols a les monges dels convents). Els carrers estaven plens de cadàvers i sang. Aleshores el poble lleidatà va retrocedir fins a concentrar-se al castell principal (La Seu Vella) mentre que l’elit política que formava la Junta s’havia refugiat al’església de Sant Llorenç acompanyats també de molta població civil, sobretot vells, dones i nens. Malgrat que a les negociacions entre els dos bàndols s’havia acordat i pactat a l’article setè de la rendició el respecte dels béns dels lleidatans, els invasors van saquejar-ho tot durant tres dies. Els francesos van fer-se amb diversos objectes d’incalculable valor en les esglésies, sobretot van afectar als béns de la catedral (joies i relíquies) alhora que també van emportar-se la roba de la gent, sobretot de la que gaudia de més possibilitats financeres, així com els seus mobles i les totes les monedes existents a la ciutat. A més a més van protagonitzar tot tipus de maltractaments contra la població civil» (La Guerra del Francès a Lleida, 1808-1814, Antoni Sànchez i Carcelén).
1810. Setge i presa de Lleida, Guerra del Francès,
Monuments des victoires et conquêtes des Français... de 1792 à 1815, 
de C. Panckouke, París, 1822.
«Aleshores les tropes franceses van decidir organitzar-se per tal d’assetjar el castell tot i que el General francès Suchet va voler exhaurir la via diplomàtica al enviar una nota al General García Conde amenaçant-lo que si no sortien del castell tots els habitants de la ciutat serien degollats, per tant va decidir que la millor decisió era entregar la fortalesa veient que no tenia suficients efectius per revertir la situació ja que molts eren paisans sense munició i no vindrien reforços de fora. El 14, el general Garcia Conde, cap de les tropes, des d’inicis del 1810, va capitular. Bona part dels historiadors lleidatans no han deixat de valorar molt negativament el paper d’aquest militar i les seves responsabilitats en la caiguda de laciutat.52Així doncs, al migdia del 14 de maig, García Conde dona l’ordre d’hissar la bandera blanca en el Castell en senyal de rendició. Per la seva formalització, Suchet designa algeneral Valée per la referent al castell i al coronel Haxo al fort de Gardeny. 
Junt amb els delegats espanyols acordaren que les guarnicions de les dos fortificacions desfilarien amb els honors de la guerra; que les persones no combatents així com les seves propietats, serien respectades i quedava garantit l’exercici de la religió catòlica. A les quatre de la tarda, les tropes espanyoles surten per les bretxes, en formació i lliuren les armes, marxant presoners cap a França 7.748 homes entre oficials i tropa. El nombre de baixes durantel setge fou d’uns 1.200 homes, 475 restaren ferits als hospitals. Quedaren en mans franceses: un centenar de canons en estat de servei, un milió de cartutxos, cent mil quintars de pólvora, deu mil fusells, deu banderes i gran quantitat de queviures i impedimenta. Així com s'alliberaren trenta-tres oficials, presoners, de l’exèrcit de Catalunya. La possessió de Lleida, donava a Suchet el domini de la línia del Segre, que cobria lafrontera amb Aragó i obria pas als alts valls de Catalunya. També a l’explotació dels recursos agraris del fèrtil pla d’Urgell»  (La Guerra del Francès a Lleida, 1808-1814, Antoni Sànchez i Carcelén).
1810. Setge i presa de Lleida, Guerra del Francès,
Monuments des victoires et conquêtes des Français... de 1792 à 1815, 
de C. Panckouke, París, 1822.
Detalls de la preciosa església gòtica de la Magdalena.
El barri es formà ja a l’època de la dominació musulmana, al camí de Corbins, al voltant d’un mercadal que arrencava de la porta Ferrissa. La parròquia de Santa Magdalena, esmentada ja el 1163, fou un notable edifici gòtic, bastit al s XIII, que subsistí fins el 1812 (s’esfondrà amb motiu de l’explosió del polvorí de la Suda); aleshores fou traslladada a l’església del Carme, i modernament hom ha bastit la nova església de Santa Magdalena. Fou un important nucli artesà al voltant del carrer del Carme i del carrer de Magdalena (enciclopèdia.cat).
a