 |
| 1883. Monestir de Santa Maria de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). Mariano de Pano, El real monasterio de Sigena, su historia y descripción (BNE). Esplèndida imatge vuitcentista del monestir m és occidental del Bisbat de Lleida (fins a finals del segle XX). Un dels monestirs femenins més importants a la Corona d'Aragó de l'orde militar de Sant Joan de Jerusalem, a Vilanova de Sixena, just a la marge esquerre del riu Alcanadre, afluent del Cinca. Fundat per Sança de Castella, muller d'Alfons I el Cast de Catalunya-Aragó, fill de Ramon Berenguer IV, el conqueridor d'aquestes terres cap a mitjan segle XII. L'any 1188 s'hi establí la comunitat de santjoanistes que l'ha regentat fins avui. El monestir es fundà sobre uns antics aiguamolls on la llegenda indicava l'aparició d'una imatge de la Marededéu (enciclopèdia.cat). |
 |
| 1883. Monestir de Santa Maria de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). Mariano de Pano, El real monasterio de Sigena... Com que la Verge «no vol estar en la sglésia de Xixena, que sie portada al tossal més prop do sta la capella de Santa Anna; si de allí se'n torne, duguen-la los de Sena a la capella de senyor Sant Blai gloriós que sta en sa terra; si allí no vol star, prengued-la los del lloc de Urgellet e en son terme e dellà de l'aigua, poseu-la, e munteu en la capella de Ma dona Santa Maria, per ço's veigue de lluent e se pusque fer pregàries; però bé creem que és miracle e que vol star en Xixena en lo pantano, pus allí si és posada». |
 |
| 1883. Monestir de Santa Maria de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). Mariano de Pano, El real monasterio de Sigena... Detalls del monestir, important per la seua relació amb la monarquia catalana, de la qual fou panteó. S'hi sebolliren la reina Sança, el seu fill el rei Pere I el Catòlic, i altres tres fills: Ramon Berenguer, Dolça i Elionor. |
 |
| 1883. Monestir de Santa Maria de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). Mariano de Pano, El real monasterio de Sigena, su historia y descripción (BNE). La impressionant portalada romànica de 14 arquivoltes i l'espadanya romànica, amb la creu de terme en primer pla. Les arquivoltes són molt arrodonides i es recolzen en 28 columnes cilíndriques, amb la senzillesa més absoluta, sense cap mena de decoració, datada cap al 1282 en època de Pere II el Gran. |
 |
| 1883. Monestir de Santa Maria de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). Mariano de Pano, El real monasterio de Sigena... Detalls de l'esplèndid edifici romànic. |
 |
| 1883. Ermita de Sant Pere de la Roia, Pomar de Cinca. Mariano de Pano, El real monasterio de Sigena, su historia y descripción (BNE). L'ermita de Sant Pere de la Roia, al poble de Pomar de Cinca, ben a prop del monestir, avui enrunada. |
 |
| 1883. Monestir de Santa Maria de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). Mariano de Pano, El real monasterio de Sigena, su historia y descripción (BNE). Els absis de l'església del monestir. |
 |
| 1883. Monestir de Santa Maria de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). Mariano de Pano, El real monasterio de Sigena, su historia y descripción (BNE). La planta del monestir, amb el claustre com a element central, al voltant del qual s'arreceren el temple i la resta de dependències monàstiques. |
 |
| 1883. Monestir de Santa Maria de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). Mariano de Pano, El real monasterio de Sigena... Distribució del claustre, amb els dormitoris i la infermeria en l'ala exterior, els magatzem a l'ala esquerra, la cuina i refectori a l'ala de sota, amb el cor i el temple adossats. Al frontal nord del transsepte, el Panteó de Pere I de Catalunya-Aragó. |
 |
| 1883. Monestir de Santa Maria de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). Mariano de Pano, El real monasterio de Sigena, su historia y descripción (BNE). Címbal o campana que servia que cridar la comunitat al refectori. La monja rebostera tenia permís per absentar-se de l'ofici i comprovar les tasques a la cuina. Quan la mare priora la trobava en sa posició al cantó del címbal, significava que tot era aparellat per a la col·lació, i procedia a fer-la sonar amb algun martellet o batall que la rebostera li guardava. |
 |
| 1883. Monestir de Santa Maria de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). Mariano de Pano, El real monasterio de Sigena, su historia y descripción (BNE). Cadira prioral, que fou feta construir al segle XIV per la priora Blanca d'Aragó, filla del rei Jaume II. A la part frontal hi havia els blasons del monestir, les quatre barres i les flors de lis. El moble pot contemplar-se al Museu de Lleida (monestirs.cat) |
 |
1883. Monestir de Santa Maria de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999).
Cadira prioral al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal.
|
 |
| 1883. Monestir de Santa Maria de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). Mariano de Pano, El real monasterio de Sigena, su historia y descripción (BNE). La Sala Capitular fou decorada en temps de Blanca d'Aragó, filla de Jaume II. O potser fins i tot abans. Bona part d'aquestes pintures foren malmeses durant la Guerra d'Espanya, quan la columna de paramilitars anarquistes de Durruti féu estada en el monestir, camí de la reconquesta de Saragossa, amb més de 2500 milicians. En la darrera visita que vàrem fer al monestir (2013) s'assenyalava els catalanes com a responsables de la destrossa. La Generalitat de Catalunya va portar a terme la salvaguarda d'aquest patrimoni amb el trasllat de les restes murals al MNAC, quan la comunitat es traslladà a Butsènit de Lleida poc després de l'inici de la contesa l'any 1936. |
 |
| 1883. Monestir de Santa Maria de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). Mariano de Pano, El real monasterio de Sigena, su historia y descripción (BNE). Detall del Naixement del Salvador de les pintures de la Sala Capitular, amb Sant Josep guaitant l'escena del bany del Nen, amb un criat que aboca l'aigua calenta a la tina, mentre una criada toca l'aigua per comprovar-ne la temperatura. Al costat, la Verge estirada, reposant, amb el bou i la mula expectants darrere l'escena. Curiosa interpretació del naixement a l'establia, amb criats al servei. La raó de classe de les nobles religioses del convent, no hagués pogut comprendre altra disposició social. |
 |
| 1883. Monestir de Santa Maria de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). Mariano de Pano, El real monasterio de Sigena, su historia y descripción (BNE). Descripció de les pintures de la Sala Capitular. Al 2013, l'Orde de Sant Joan de Jerusalem cedí al govern aragonès la tutela de les pintures de l'anònim Mestre de Sixena i, immediatament, foren reclamades per via judicial a la Generalitat de Catalunya, en un altres dels centenars, milers, milions, d'exemples de l'estima que l'Espanya de les autonomies ens té, a excepció, és clar, dels nostres impostos. |
 |
| MNAC. Pintures de la Sala Capitular del Monestir reial de Sixena. |
 |
| 1883. Monestir de Santa Maria de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). Mariano de Pano, El real monasterio de Sigena, su historia y descripción (BNE). L'hàbit vuitcentista de les religioses santjoanistes. |
 |
| 1883. Monestir de Santa Maria de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). Mariano de Pano, El real monasterio de Sigena, su historia y descripción (BNE). El panteó reial de Pere I el Catòlic, sa mare Sança i altres dos germanes, emplaçat en una capella oberta a la testera o frontal del braç nord del transsepte. Consta que el germà del rei, Ramon Berenguer, també hi tingué sepultura, tot i que no se n'han trobat les restes. La creu dels Hospitalers de Sant Joan presidia l'estança. |
 |
| 1883. Monestir de Santa Maria de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). Mariano de Pano, El real monasterio de Sigena... Detall del Panteó reial. Els avatars de les restes reials han estat considerables, ja que durant l'assalt del monestir per part dels anarquistes al 1936, les tombes foren profanades i els ossos esbarriats. La mòmia de la reina Sança, diuen, serví de parella de ball a un dels exaltats per tal de mofar-se'n per diversió. |
 |
| Monestir de Santa Maria de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). Estat actual del Panteó reial. Pere I el Catòlic morí a la batalla de Muret (1212) mentre defensava el país català, aragonès i occità de les tropes gavatxes de Simó de Montfort durant la croada albigesa. Fou la fi de l'expansió ultrapirinenca i l'inici de l'expansió cap al sud: Jaume I, encara un nen de pocs anys, fou internat a Montsó, ben a prop del monestir de Sixena on era enterrat son pare, i allà els monjos templers el formarien en la lluita contra els infidels. |