 |
| 1360-70. Retaule de Sant Esteve, Monestir de Santa Maria de Gualter, la Baronia de Rialb, la Noguera d'Urgell. Retaule gòtic de Jaume Serra, un dels grans pintors catalans del Tres-cents. El retaule de Sant Esteve és d'estil gòtic italianitzant, de gust a l'època, fet amb la tècnica del tremp sobre fusta. És presentat en tres taules, com un tríptic, i explica als fidels la biografia del sant amb vuit quadres, amb el sant en la posició central. El retaule no era situat a l'altar major, sinó en un de lateral. Les mides són de gairebé 2 x 2 metres. Abans de la guerra civil, fou traslladada ja al Museu d'Art de Catalunya, i això en fou la salvació, ja que hagués romàs destruït per l'explosió l'any 1938 del polvorí que s'instal·là al monestir (monestirs.cat). |
 |
| 1360-70. Retaule de Sant Esteve, Monestir de Santa Maria de Gualter (l'Urgell històric). El retaule es llegeix de dalt a baix i d'esquerra a dreta. La part central és dedicada al sant i a la crucifixió de Crist i el desconsol de la Mare de Déu als peus de la creu. Sant Esteve és considerat protomàrtir, o sia, el primer màrtir del cristianisme. Per això, la seua festivitat té lloc el dia després de la celebració del naixement de Jesús, i configuren el primer i el segon dia de Nadal. |
 |
| 1360-70. Retaule de Sant Esteve, Monestir de Santa Maria de Gualter (l'Urgell històric). El nom Esteve vé del grec Stephanos, que volia dir corona. Sembla que el personatge fou un jueu hel·lenitzat convertit al cristianisme. |
 |
| 1360-70. Retaule de Sant Esteve, Monestir de Santa Maria de Gualter, la Baronia de Rialb (l'Urgell històric), (monestirs.cat). L'única font per conèixer-ne vida i mort és el llibre dels Fets dels Apòstols al Nou Testament. Esteve va ser un dels set homes escollits pels apòstols poc temps després de la mort de Jesús amb la funció de diaca o ajudant, per gestionar els béns comuns i repartir almoines entre les vídues dins l'economia de l'església primitiva. També va predicar l'evangeli a la comunitat dels hebreus procedents de colònies hel·lenitzades a la sinagoga de Jerusalem. El missatge d'Esteve es prengué com una agressió a la Llei i se l'acusà de dir paraules blasfemes contra Moisès i contra Déu. Una població agitada com la de Jerusalem en aquell temps, provocà que els més excitats el portessin davant del Sanedrí i allà va fer un discurs imprudent carregat de fogositat, i considerat inadmissible per una assemblea encarregada de vetllar per la tradició i la Llei. |
 |
| 1360-70. Retaule de Sant Esteve, Monestir de Santa Maria de Gualter, la Baronia de Rialb (l'Urgell històric), (monestirs.cat). Ordenació del sant i discurs davant del Sanedrí a la sinagoga de Jerusalem. |
 |
| 1360-70. Retaule de Sant Esteve, Monestir de Santa Maria de Gualter, la Baronia de Rialb (l'Urgell històric). Al sentir-lo, els membres del Sanedrí estrenyien les dents i es corsecaven de ràbia contra Esteve (Fets 7, 54) i es van tapar les orelles i s'abraonaren tots alhora contra ell (Fets 7, 57). Un grup d'exaltats el portaren als afores de Jerusalem i l'apedregaren. Dins el context polític del moment, el Sanedrí no podia condemnar a ningú, ja que només era l'autoritat moral, perquè el poder polític i la força pública residia en els romans. Pau de Tars també hi era, segons que sembla vigilava la roba dels que el lapidaren (Viquipèdia). |
 |
| 1360-70. Retaule de Sant Esteve, Monestir de Santa Maria de Gualter, la Baronia de Rialb (l'Urgell històric). La crucifixió de Jesús que ocupa la posició central superior i presideix el retaule. |
 |
| 1360-70. Retaule de Sant Esteve,la Baronia de Rialb (l'Urgell històric). Detall de la Mare de Déu als peus de la creu i dels soldats romans pintats com a soldats medievals, com de costum a l'època. |
 |
| 1360-70. Retaule de Sant Esteve, Monestir de Santa Maria de Gualter, la Baronia de Rialb (l'Urgell històric). La lapidació o apedregament de Sant Esteve, que el portà al martiri i la mort. |
 |
| 1360-70. Retaule de Sant Esteve, la Baronia de Rialb (l'Urgell històric). Detalls de la lapidació del protomàrtir cristià. |
 |
| 1360-70. Retaule de Sant Esteve, Monestir de Santa Maria de Gualter, la Baronia de Rialb (l'Urgell històric). La història del pobre sant no s'acabà amb la seua mort, sinó que continuà amb la troballa del cos enterrat en temps de l'emperador romà Honori, als afores de Jerusalem. L'escena es recull als textos de la Llegenda àuria de Iacopo da Varazze corresponent al capítol intitulat El trobament del cos de sant Esteve, un cicle que recull antigues narracions sobre els miracles del protomàrtir i la prodigiosa peripècia de les seves relíquies. La fantasiosa història de la troballa de les seves restes descrivia que, un cop sant Esteve fou mort pels jueus, lapidat per blasfem amb l'aprovació del jove Saule de Tars, futur sant Pau, el seu cos no va ser enterrat i va quedar exposat a la depredació de les bèsties. |
1360-70. Retaule de Sant Esteve,
la Baronia de Rialb (l'Urgell històric).
Un cristià devot, Gamaliel, el va enterrar en una sepultura que posseïa i on més tard seria enterrat ell mateix i els seus fills Nicodem i Abbies, sense quedar cap rastre del lloc d'enterrament d'Esteve. Quatre-cents anys més tard, Gamaliel es va aparèixer a un prevere anomenat Llucià, que vivia prop de Jerusalem i li va explicar el lloc on podia trobar el cos de sant Esteve i com identificar-lo. Hi trobaria dos vasos d'or amb roses vermelles al costat del sant, dos vasos d'or amb roses blanques al costat de Gamaliel i Nicodem, i un vas d'argent al costat d'Abbies. Després de successives aparicions, Llucià es va dirigir al bisbe Joan de Jerusalem. Varen dirigir-se en comitiva fins al lloc de la sepultura, on varen trobar i identificar cadascun dels cossos. A partir de l'any 415 se li va erigir una tomba oficial a Jerusalem.
 |
| 1360-70. Retaule de Sant Esteve,la Baronia de Rialb (l'Urgell històric), (monestirs.cat). Les suposades relíquies de sant Esteve portades a Menorca el 418 originaren un fanatisme religiós encapçalat pel bisbe Sever que s'expressà en la persecució dels jueus de l'illa i la seva total conversió al cristianisme. És objecte de veneració tant en l'església catòlica com en l'ortodoxa. La seva representació iconogràfica és amb tres pedres i la palma del martiri (Viquipèdia). |