 |
| Segle XVII. Perpinyà (el Rosselló). Gravat de la ciutat catalana, probablement d'uns quants anys després del setge que sofrí durant la Guerra dels Segadors. Ocupada per les tropes espanyoles, fou assetjada des del 4 de novembre de 1641 per les tropes franceses de Lluís XIII, que acudien en auxili de la proclamada República Catalana de Pau Claris, president de la Generalitat. La ciutat es donà al 9 de setembre de l'any següent, rendida per la fam i les nombroses baixes. Llavors la ciutat era dominada per la gran ciutadella, reforçada al voltant de l'antic Palau dels reis de Mallorca. |
 |
| Segle XVII. Perpinyà (el Rosselló). El gravat ofereix una vista esplèndida de l'horitzó de la ciutat, amb els seus principals monuments gòtics destacats per sobre de la muralla. |
 |
| Segle XVII. Perpinyà (el Rosselló). D'esquerra a dreta: el bastió (E) de D. Felip (construït en temps de Felip II) davant del Castellet, a la porta de França; i els grans monuments gòtics: les torres de la catedral de Sant Joan (F), el convent dels dominics (G), la casa dels hospitalers de Sant Antoni, l'església de Sant Jaume (I) i l'església de Santa Maria la Reial (L). |
 |
| Segle XVII. Perpinyà (el Rosselló). El pont sobre el riu Tet, al costat del qual es retrata a ell mateix el dibuixant. |
 |
| Segle XVII. Perpinyà (el Rosselló). Detall del Castellet o Porta de França, i de les muralles de la ciutat. |
 |
| Segle XVII. Perpinyà (el Rosselló). L'església del Reial era regentada dels canonges regulars agustinians, i dita així perquè feia les funcions de capella reial. A sa dreta, el convent dels carmelites (M). El claustre en fou desmuntat i venut al 1838, i recompost en una casa noble de l'Aude. L'església que en restava es cremà l'any 1944 i ara només hi romanen alguns vestigis. |
 |
| Segle XVII. Perpinyà (el Rosselló). Detall de bastió i de la porta d'Elna. |
 |
| Segle XVII. Perpinyà (el Rosselló). Detall de la Ciutadella fortificada, amb l'antic palau envoltats d'altes torres defensives. |
 |
| Segle XVII. Perpinyà (el Rosselló). Detall de la muralla de la ciutat que finia als murs de la Ciutadella, perfectament protegida gràcies als sis baluards de què disposava, envoltats en aquells temps per un ampli fossat. |