 |
Segle XV. Reproducció de la zona universitària de Lleida al 1429,
El plànol mostra en línia discontínua els límits de la muralla borbònica, construïdes sobre l'enrunament i enderroc ordenat pel rei espanyol Felip V de l'antic barri universitari i residencial del turó de la Seu Vella després de l'ocupació de Lleida al 1707. de Ricard Calvet i Serra (IEI). Continuo buscant una biografia del senyor Ricard Calvet i Serra, que visqué entre el segle XIX i XX, i que ens deixà diversos estudis sobre la Lleida medieval. En canvi, veig que se li ha atorgat l'honor d'un carrer, situat al polígon industrial entre el cementiri i els Mangraners; en concret, un d'aquells carrers transversals plens de naus industrials entre el camí vell i la carretera que pugen al barri. |
 |
Segle XV. Reproducció de la zona universitària de Lleida al 1429,
de Ricard Calvet i Serra.
El Carrer de la Seu pujava fins davant la Porta dels Apòstols del claustre, amb una escalinata al davant. Més o menys, al mateix lloc que l'actual pujada que passa per la Porta del Lleó.
|
 |
Segle XV. Reproducció de la zona universitària de Lleida al 1429,
de Ricard Calvet i Serra.
La línia de punts marca el baluard de la Llengua de Serp. Antigament, però, la continuïtat de la trama urbana del barri universitari i residencial era completa, fins a l'antiga església de Sant Andreu, just al peu del dit baluard, i cap a sota el costerut Canyeret, que comunicava aquesta zona alta del turó amb la resta de la ciutat.
|
 |
Segle XV. Reproducció de la zona universitària de Lleida al 1429,
de Ricard Calvet i Serra.
L'antic palau dels Montcada, una de les famílies més influents de la noblesa lleidatana medieval, propietària d'extensos latifundis, entre altres, al Baix Segre, Mequinensa i Fraga.
|
 |
Segle XV. Reproducció de la zona universitària de Lleida al 1429,
de Ricard Calvet i Serra.
L'antiga església gòtica de Sant Andreu, a sota del qual s'estenia el call o jueria lleidatana. Així es descriu la parròquia a la GREC:
La parròquia de Sant Andreu s’estenia sota el baluard de la Llengua de Serp, des del portal de Sant Andreu, per la costa de Sant Andreu. El límit de ponent de la parròquia era el carrer de Cavallers. A tramuntana, el límit amb la parròquia de Sant Martí era el torrent que, pel portell de Bonaire, passava pel carrer de Joglars i seguia per les Escoles de Lleis. El carrer Major en formava el límit meridional. A la parròquia hi habitaven sobretot llauradors, menestrals i jornalers, com a les parròquies veïnes de Sant Llorenç i de Sant Martí.
L’antic edifici parroquial fou destruït durant la guerra de Successió per causa d’una gran explosió (1707) que danyà també moltes cases de la parròquia. La nova església parroquial de Sant Andreu, barroca, fou consagrada pel bisbe Galindo el 1754; és situada al cap del carrer de Cavallers.
Dins la parròquia de Sant Andreu, sota l’antic temple, hi havia el barri de la Cuirassa o call jueu. Els jueus vivien als carrers de la Juderia, de la costa del Jan i a la Plaça Reial (avui del Seminari Vell, perquè hi hagué el col·legi universitari de la Companyia de Jesús entre el 1603 i el 1767). El call, pel carrer esglaonat de la costa del Jan, baixava fins al carrer Major. Emmurallat, havia estat bastit damunt unes adoberies d’època romana i era situat a llevant del carrer de Cavallers. Tenia dos accessos: el Portal Rodó al capdamunt i el que hi havia a l’extrem del carrer del Voltor (avui de Sant Cristòfol), cobert en la seva confluència amb el Romeu. El nom del barri jueu deriva de la Cuirassa, antiga fortalesa àrab que hi havia, potser d’origen romà.
|
 |
Segle XV. Reproducció de la zona universitària de Lleida al 1429,
de Ricard Calvet i Serra.
La Cancelleria de la Universitat lleidatana, al carrer del mateix nom, era pròpiament com el Rectorat de l'antiga universitat, amb l'escrivania que en gestionava i despatxava els afers quotidians.
|
 |
Segle XV. Reproducció de la zona universitària de Lleida al 1429,
de Ricard Calvet i Serra.
La residència del rector, a la Plaça de l'Estudi, amb l'antiga església de Sant Ïu.
|
 |
Segle XV. Reproducció de la zona universitària de Lleida al 1429,
de Ricard Calvet i Serra.
Els encontorns de l'edifici universitari, L'Estudi Major, seu de les facultats de Cànons o Dret Canònic, i Lleis i que disposava de claustre, era al Carrer de la Universitat, actual carrer Sant Martí. Probablement era un edifici similar al de la Panera, l'antic Almodí. Les Escoles de Gramàtica, Filosofia i Lògica, eren a tocar, adjacents al carrer Tallada per una banda i al Pla dels Gramàtics de l'altra, amb la saboneria o fàbrica de sabó en un racó, que no pertanyia ni a l'Estudi General ni a la Paeria, sinó a l'Hospital de Santa Maria, fundat al 1453 per la reina Maria. Segurament regentat per una família morisca, proporcionava guanys per a la construcció de l'Hospital i per a l'atenció dels pobres.
|
 |
Segle XV. Reproducció de la zona universitària de Lleida al 1429,
de Ricard Calvet i Serra.
Detall de l'emplaçament de la casa del rector de la Universitat de Lleida medieval, la primera fundada a la Corona d'Aragó l'any 1300 pel rei Jaume II. La Casa era situada davant el portal d'accés a la Suda, més endavant transformat en la Porta del Lleó. Les funcions del rector mai no són fàcils, però en aquella època devien d'ésser realment inhumanes per tal com havia de conciliar els drets i interessos invulnerables d'un barri eclesiàstic amb plens privilegis per a la clerecia que hi exercia, amb les disbauxes dels joves seminaristes, alguns dels quals inclinats per naturalesa als excessos de la regalada vida goliardesca, que devien estendre pels barris baixos i extramurs de la ciutat.
|
 |
Segle XV. Reproducció de la zona universitària de Lleida al 1429,
de Ricard Calvet i Serra.
La plaça de la Roqueta s'estenia on ara hi ha la porta del castell, davant de la casa de l'Ardiaca. A l'altra banda, la cabiscolia o casa del cabiscol, que era el responsable dels cants litúrgics de la catedral de la Seu Vella.
|
 |
Segle XV. Reproducció de la zona universitària de Lleida al 1429,
de Ricard Calvet i Serra.
El barri universitari arribava fins a l'església romànica de Sant Martí, on a tocar hi havia una de les llibreries universitàries, l'Almodí (actual edifici de la Panera, un dels pocs que edificis civils ens ha pervingut, salvat de l'enderroc per la seua funció primordial de magatzem de gra), la Casa de la Palla, el graner del Capítol catedralici, l'Hospital de Sant Martí. I l'extens Pla dels Gramàtics a la dreta, on temps a vindre s'hi faria el gran dipòsit d'aigües, construït pel Marquès de Blondel a finals del segle XVIII.
|
 |
Segle XV. Reproducció de la zona universitària de Lleida al 1429,
Fora dels edificis de les Escoles i dels hostals i albergs dels estudiants, la parròquia martinenca era un humil barri de llauradors. És l’Estudi el que donà prestigi a la parròquia. Sota les ogives de Sant Martí, cada any, la vigília de la Candelera, s’elegia un nou rector entre els escolars de Catalunya, València i Aragó (GREC)de Ricard Calvet i Serra. |
 |
Segle XV. Reproducció de la zona universitària de Lleida al 1429,
Detall de l'antic Hospital de Sant Martí lleidatà.de Ricard Calvet i Serra. Encara avui el millor llibre per repassar la història de la universitat lleidatana o Estudi General és el del gran arxiver de la ciutat, Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, Institut d'Estudis Catalans, BCN, 1970: A causa de l'extraordinària concurrència d'estudiants forasters, el nombre de cases llogades era molt gran. Contra el tòpic secular que ha volgut vincular la Universitat de Lleida a la parròquia de Sant Martí, hi ha la comprovació documental que, en aquesta zona, amb prou feines hi trobem estudiants residents... La parròquia era gairebé exclusivament habitada per pagesos. Només hi trobem estudiants, i encara molt pocs, als voltants de les escoles majors. El mateix podríem afirmar de Sant Llorenç, ambdues parròquies secularment agrícoles. El nucli principal de la residència estudiantil era la parròquia de Sant Andreu, sobretot al carrer de la plaça del mateix nom i, a més, la Plaça de la Suda i el Bonaire... |
 |
Segle XV. Reproducció de la zona universitària de Lleida al 1429,
de Ricard Calvet i Serra.
La porta de Boters de la muralla de la ciutat.
|