 |
| 1707. «Relación de la rendición de los castillos de Lérida, y las capitulaciones con que salió su guarnición», Madrid, Antonio Bizarrón, impressor (Universidad de Sevilla). Les capitulacions de la rendició de la guarnició catalana, després del setge d'octubre a novembre d'aquell malaurat any: ...estando el dái onze dadas todas las providencias convenientes para bolar las minas, y dar el avançe a la Ciudadela de Lérida a las seis de la tarde, hizieron llamada los Enemigos para capitular a las cinco y tres quartos... La «Ciudadela» és el conjunt fortificat de la Seu Vella, i els «enemigos» som nosaltres, els catalans. |
 |
| 1707. «Relación de la rendición de los castillos de Lérida, y las capitulaciones con que salió su guarnición», Madrid, Antonio Bizarrón, impressor (Universidad de Sevilla). Les condicions per a l'evacuació de la tropa: saldran en el término de tres días de la fecha desta capitulaçión, con sus armas, cavallos y vagages, tambor batante, cuerda encendida, vala en boca, vanderas desplegadas, con entera seguridad de sus vidas y libertades... Resumeix la Viquipèdia: A la tardor del 1707, Lleida va ser assetjada pel duc d’Orleans, que comandava un exèrcit de trenta mil efectius. Una vegada les forces borbòniques van obrir bretxa a la muralla, el 13 d’octubre la van assaltar i es van apoderar de tot l’entramat urbà. Quan les tropes de Felip V van ocupar la ciutat, Lleida fou saquejada i les cases dels austriacistes més significats van ser incendiades. El convent de Sant Domènec o del Roser, fou un dels espais assaltats, on alguns civils s’havien refugiat fugint de la violència borbònica. Les tropes van entrar a l’edifici religiós a sang i foc i van executar les persones que s’hi resguardaven. L’església de Sant Andreu, molt propera al convent, també va ser saquejada, com també el temple dedicat a Santa Maria Magdalena. L’11 de novembre de 1707, finalment, la guarnició aliada reclosa al castell del Rei va signar la capitulació de la ciutadella. |
 |
| 1707. «Relación de la rendición de los castillos de Lérida, y las capitulaciones con que salió su guarnición», Madrid, Antonio Bizarrón, impressor (Universidad de Sevilla). Les capitulacions estableixen les condicions d'evacuació del personal militar, però en cap moment s'hi fa referència a la població civil. |
 |
| 1707. «Relación de la rendición de los castillos de Lérida, y las capitulaciones con que salió su guarnición», Madrid, Antonio Bizarrón, impressor (Universidad de Sevilla). El Governador entregarà todas las cosas necessarias, medicamentos y provisiones para los heridos y enfermos [militars]; pero los Médicos, Cirujanos, ni Boticarios, no podran ni entregar ni tomar nada de los almacenes, sin orden del referido Governador. |
 |
| 1707. «Relación de la rendición de los castillos de Lérida, y las capitulaciones con que salió su guarnición», Madrid, Antonio Bizarrón, impressor (Universidad de Sevilla). Intercanvi de presoners i seguretat d'evacuació. Els codis d'honor de respecte a l'oficialitat i soldadesca enemiga se solien complir, ja que la roda de la fortuna sempre és imprevisible: avui per tu, demà per mi. |
 |
| 1707. «Relación de la rendición de los castillos de Lérida, y las capitulaciones con que salió su guarnición», Madrid, Antonio Bizarrón, impressor (Universidad de Sevilla). La seguretat dels religiosos i grans senyors restava garantida: ...Los derechos e immunidades de la Clerecía de los Religiosos y de los Burgueses que estan en el Castillo de Lérida, seran mantenidosy protexidos de sus vidas, libertades y haziendas, como lo ha estado antes de aora y antes del sitio... El convent del Roser i l'església de Sant Andreu, que no eren al castell, havien sigut brutalment saquejades, amb l'execució dels pocs o molts [els historiadors no ho poden acabar de comprovar] ciutadans que s'hi havien refugiat. |
 |
| 1707. «Relación de la rendición de los castillos de Lérida, y las capitulaciones con que salió su guarnición», Madrid, Antonio Bizarrón, impressor (Universidad de Sevilla). Sobretot calia protegir el patrimoni episcopal. La capitulació porta data de 12 de novembre de 1707, un mes després d'iniciat el setge i ocupada la ciutat, carrer a carrer, des que el 13 d'octubre se n'obrí la bretxa a la muralla de la Magdalena i fos del tot saquejada. Signat per Felip, duc d'Orleans, i Henrique Landgrave de Hesse, que a l'infern sien per tota l'eternitat, si em permeteu l'expansió emocional. |