QUINA LA FEM?: [875] Aulives a la borrassa

2014. De Granyena al Soleràs, les aulives sarparàs.
Encara que el dia ens ha sortit nuvolot, no ens podem queixar de la temperatura. Si no sembla pas que fóssim al novembre! Per endavant, un dia de feina per aconseguir el millor oli del món.

2014. De Granyena al Soleràs, les aulives sarparàs.

Oli groc del tot ecològic: de sarpa i borrassa, com fa segles. Diu el padrí Josep que el vibrador se'n deixa la meitat a l'arbre i que l'aplauso només arranca brots i fulles... Doncs què hi farem, cap a sarpar una estona per guanyar-nos l'oli de tot l'any. Quin negoci!

2014. De Granyena al Soleràs, les aulives sarparàs.

El padrí domina la sarpa o maquineta. També és especialista en bancs. Però tranquils, d'aquells bancs que no us foten els quartos a la gent...

2014. De Granyena al Soleràs, les aulives sarparàs.

Collir aulives sense boira ni fred, quin deliciós plaer.

2014. De Granyena al Soleràs, les aulives sarparàs.

La tradicional unitat mínima de mesura de l'auliva és el sarpat o l'aumosta: són les aulives que us caben entre les dos mans juntes. En canvi, un manat és el conjunt de tiges (de blat o del que fos) que es poden arroplegar amb la mà.

2014. De Granyena al Soleràs, les aulives sarparàs.

El canvi de borrasses d'un auliver a l'altre és un petit moment artístic: recollir les puntes, encaragolar-les al braç, moviment giratori en el sentit de la marxa, càrrega de la borrassa al coll i estirat com un ruc.

2014. De Granyena al Soleràs, les aulives sarparàs.

En desplegar-les de nou, cal vigilar la soca, que no s'hi entafori cap auliva pel descosit o junta que pot quedar entre les dos borrasses si no les poseu ben calçades a la soca.

2014. De Granyena al Soleràs, les aulives sarparàs.

Mirant cap al terme, el color groguenc de les fulles de les figueres us cridarà l'atenció. Els ametllers (pronunciats amell-llés en popular lleidatà) ja han perdut gairebé tota la fulla. Per contra, el romer ha començat a florir.

2014. De Granyena al Soleràs, les aulives sarparàs.

Tot el dia rascant, després d'un arbre l'altre, sense sorolls mecànics ni ràdio. Només la conversa, algun moscard i el soroll llunyà del vibrador al tros de més enllà. Per desgràcia, ja fa anys que no se senten les campanes del rellotge de Granyena, jubilat.

2014. De Granyena al Soleràs, les aulives sarparàs.

Operació delicada: abuidar la borrassa amb el cabàs per omplir els sacs. Les aulives se us poden escolar per qualsevol cantó de la borrassa, si badeu.

2014. De Granyena al Soleràs, les aulives sarparàs.

Parar el sac per abocar-hi el cabàs, tampoc no és tan senzill com us pot semblar, perquè amb la força us pot relliscar de les mans i aulives a terra!

2014. De Granyena al Soleràs, les aulives sarparàs.

El característic color verd borrassa. Un cop ensacades, sant tornem-hi. En la conversa, les històries del passat es barregen amb les notícies del present. Hem repassat vivències des del final de la guerra fins a les vigílies de la independència.

2014. De Granyena al Soleràs, les aulives sarparàs.

Mentre admireu les espones de pedra, us explicarem la història del padrí amb una mula guita quan tenia 12 anys. Pare i mare a la presó (per obra i gràcia del feixisme espanyol) i molta gana. Per passar l'hivern un parent que dona a la padrina vella de casa de llavors un sac d'ordi (no pas de blat) per fer farina, però el molí més proper és a la Granadella, cap als 13 km pel camí de Bellaguarda. Una veïna s'ofereix a deixar una mula guita que tenia, però no aconsella que el noiet, que encara anava a estudi, se'n fes càrrec, perquè la bèstia era verament perillosa. La padrina vella que respon: si el mata, alabat sigo Déu, però s'ha d'anar a fer farina. Agafa la mula llarga i no t'hi acostos, recomana la vella. Però el noi, al cap d'una estona, cansat de tant caminar, atansa la mula al marge... i a cavall. La mula guita ni s'immuta i xino-xano fins al molí. Després de fer la cua per la farina, retornen cap a casa, noi i animal, catric-catroc ressonant en la foscor. A quarts de dotze arribava.

2014. De Granyena al Soleràs, les aulives sarparàs.

El pas del temps s'acarnissa sobre les Garrigues tradicionals. No hi ha pressupost per refer les espones. Els preus de l'oli tampoc no hi ajuden.

2014. De Granyena al Soleràs, les aulives sarparàs.

L'arribada de l'aigua, tants segles desitjada, canviarà les Garrigues de dalt a baix. Només cal fixar-s'hi ni que només hi passeu amb cotxe: grans propietaris, fora espones, replanar, reg localitzat, nous cultius... No era això, company, no era això, pel que havia de servir l'aigua! (ei, potser m'erro).

2014. De Granyena al Soleràs, les aulives sarparàs.

La gelada del desembre de l'any 2000 va pelar les oliveres centenàries. Ara els nous troncs, jovencells de quinze anys, han pres el relleu a les velles i gruixudes soques, que lluquen impotents com a testimonis dels temps passats. Al tros, la llei de vida és implacable.