 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Els canvis socials són lents per definició, a vegades imperceptibles, però hi són. Això s'esdevingué entre els 60 i 70s del segle XX. Petits però constants canvis que portaren a una nova etapa social, encara no política, encara no nacional. |
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Una certa bonança econòmica anà transformant dia rere dia la fesomia dels pobles, malgrat la persistència de la repressió dictatorial i colonial espanyola.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Els uns feren obres a casa, els altres s'esforçaren a comprar un tractor o potser un cotxe, es canviaren els menjadors i alguns mobles de casa, els matalassos de llana foren canviats pels de molles, els corrals es convertiren en magatzems, arribaren les primeres teles i es generalitzaren les neveres. Fins i tot, es començà a pagar, les dones també, per cobrar la jubilació o l'assegurança mèdica de la clínica Montserrat o Aliança de Lleida.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Igual que a cada casa, els pobles van canviant sa fesomia durant aquests vint anys: clavegueram, enllumenat, dispensari mèdic, carrers encimentats, cases noves amb altes portalades i tribunes i balconades... |
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
...nous dipòsits d'aigua, bàscula municipal...
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
...pista poliesportiva, nova casa de la vila, senyalització de la via pública, escoles renovades...
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
La construcció de l'AP-2 fou una de les obres més destacades de la plana lleidatana en aquells començaments dels 70. Les obres portaren temporalment forts ingressos econòmics de part dels treballadors. Catalunya es modernitzava, encara que fos amb peatges i sense l'ajut de l'Estat dominant. Els nous serveis municipals eren el preludi de la societat del benestar que a Europa occidental estava en auge i que arribaria a Catalunya, sotmesa al poder espanyol, amb vint o trenta anys de retard, cap a l'última dècada del segle XX.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Tots els petits canvis sumats farien un canvi gros: a les envistes de la mort del dictador espanyol, la societat catalana, fins i tot la rural, havia deixat enrere la misèria de la postguerra, i estava madurant per deixar enrere la dictadura, per reconstruir-se socialment i nacionalment.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
L'escolarització completa esdevingué general fins als 14 anys. Fou la gran revolució de l'EGB. L'ensenyament del català a l'escola s'estrenà l'any 1978, en plena transició política. L'escola en català començaria a construir-se a partir del 1980, amb el Govern i el Parlament nacionals recuperats... com una autonomia espanyola. Per això, l'escola en català mai no ha acabat d'afermar-se, moltes de les classes s'han continuat fet sempre en castellà (sobretot a secundària i la universitat) malgrat les nostres lleis innocents, i a sobre darrerament ministres i jutges espanyols, que encara no en tenen prou, imposen les seues, de lleis, gens innòcues, filles d'un Estat monàrquic postfranquista que no ha depurat el seu vergonyós passat. |
«Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida»,
treball de recerca de Meritxell Mir i Puig,
INS Gili i Gaya, curs 2013-2014.
part 1: