 |
| 1880. La Suda o Castell del Rei, Lleida. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB). Vista del castell reial o Suda lleidatana. Amb aquest nom d'origen àrab, que volia dir vila closa, es designà la fortificació andalusina del segle IX, aixecada al capdamunt del turó, i el barri noble que s'estengué al seu voltant. Amb la conquesta, s'hi aixecà el palau on residiria el rei en ses estades a la ciutat, que fou vila reial. |
 |
| 1880. La Suda o Castell del Rei, Lleida. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB). Descripció de la Suda o Alcassaba lleidatana, des d'on apreciar més en detall la catedral. Recomana al lector: «segur que no li doldrà'l petit cansanci sofert en la pujada al trovarsel recompensat per las magníficas vistas panoràmicas, que si li oferiran per tots cantons.» |
 |
| 1880. La Suda o Castell del Rei, Lleida. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB). Detalls de la Suda, una magnífica imatge d'en Josep Manetes Gigó, considerat el primer fotògraf lleidatà. S'aprecia encara entre dos torres, la construcció del cos de guàrdia militar que donava accés al polvorí. O al que en restava després de les explosions de la Guerra del Francès, que es reproduirien al 1936. |
 |
| 1880. La Suda o Castell del Rei, Lleida. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB). S'hi recull la idea que, des d'èpoques ilergetes, pogués haver estat un lloc de culte, conegut com a Mons Publicum, a on «de las comarcas vehinas pujaban a fer sacrificis a sos déus». |
 |
| 1930. La Suda o Castell del Rei, Lleida. |
 |
| 1880. La Suda o Castell del Rei, Lleida. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB). La destrucció del polvorí al 1812 comportà la desaparició de les ales nord i est «en qual extrem s'aixecaba la mesquita, que, purificada i reduïda a temple catòlic sis dias després de conquerida Lleida, serví al culto fins a la consagració (1278) de la preciosa basílica...» Es diu que el soroll de la deflagració dels 1500 quintars de pólvora «se sentí'l estruendo des d'Agramunt, on creyeren era un terremoto. A Benavent, a dos horas de Lleida, s'obriren las portas y finestras de bat a bat; quedà lo castell tot aportillat, los canons saltaren a grans distancias, las casas se quartejaren y'l barri de la Magdalena quedà literalment aixafat». |
 | |
|
 |
| 1880. La Suda o Castell del Rei, Lleida. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB). «Avuy no queda de la mesquita ni rastre sisquera», escriu en perfecte lleidatà en Pleyan. «volà junt amb las dos mentadas alas de la Açuda en la paorosa nit del 15 de Juriol, pera anar a caurer desde aquella immensa altura sobre'ls antics casals de la parròquia de la Magdalena». |
 |
| 1929. La Suda de Lleida, Josep Gaspar. Detall del castell reial lleidatà d'abans de la Guerra del 1936.S'hi observa l'esplanada on els soldadets de l'exèrcit ocupant espanyol jugaven a futbol. |
 |
| 1880. La Suda o Castell del Rei, Lleida. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB). En Pleyan, endut per la il·lusió romàntica que el dominava, recorda les glòries de la Suda en temps passats i els reis, comtes i prohoms que s'hi passejaren «en aquells jorns que la Corona d'Aragó dictaba lleis a extensos territoris y eran respectadas en la mar ses galeras y eran venerats per tothom sos penons». |
 | |
|
 |
| 1880. La Suda o Castell del Rei, Lleida. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB). «Ai, quants records guarda la Açuda de Lleida!». |
 |
| 2011. La Suda o Castell del Rei, Lleida. Vistes de la Suda lleidatana després de la darrera reconstrucció. |