 |
| Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol VII d'Urgell, The Cloisters, Nova York. Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera. El comte urgellenc Ermengol VII visqué de la meitat ençà del segle XII, quan les conquestes a ponent, tant de Balaguer (1105) com de Lleida (1149) ja s'havien esdevingut. Per això, decidí de guerrejar bona part de la seua vida per a l'expansió dels seus feus al Regne de Lleó, que havia heretat de la seua àvia. Casat amb Dolça de Foix (1157), fundà el cenobi de Bellpuig de les Avellanes (1166), on fou enterrat. Al segle XIV, li fou agençat un bell monument funerari, que actualment és exposat a la seu de l'art medieval del Metropolitan Museum of Art novaiorquès, que el comprà l'any 1906. |
 |
| Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol VII d'Urgell, The Cloisters, Nova York. Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera. L'exposició del monument funerari a Nova York. El conjunt és format per diferents peces d'estil gòtic, sustentat sobre tres petris lleons, símbol de poder. L'escultor no en devia haver vist gaires en la seua vida, de lleons, si hem de jutjar per llur fesomia. |
 |
| Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol VII d'Urgell, The Cloisters, Nova York. Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera. El comte jau amb els ulls tancats, i amb les mans creuades sobre el pom de sa espasa. El cap, de llarga cabellera, descansa sobre un coixí brodat amb l'escaquer, les armes dels Urgell. |
 |
| Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol VII d'Urgell, The Cloisters, Nova York. Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera. La beina de l'espasa també mostra les armes comtals urgellenques. Els peus descansen sobre un gos (amb el cap decapitat) en senyal de fidelitat amb la terra i els vassalls. |
 |
| Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol VII d'Urgell, The Cloisters, Nova York. Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera. Detall del grup de ploraires, que acompanyen un noble (decapitat) amb l'espasa cenyida. Resten traces de la policromia original. |
 |
| Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol VII d'Urgell, The Cloisters, Nova York. Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera. Un altre detall de les ploraires esculpides rere l'estàtua jacent del comte, amb un altre noble amb espasa, a l'esquerra, i un monjo llegint les Escriptures, a la dreta. Probablement, una representació de funeral. |
 |
| Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol VII d'Urgell, The Cloisters, Nova York. Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera. En el frontal del sarcòfag, amb restes de pintura original, els dotze apòstols acompanyen Jesús, majestàtic en son setial, tots sota sengles arcs ogivals, dobles i molt treballats. |
 |
| Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol VII d'Urgell, The Cloisters, Nova York. Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera. Detall dels primers sis apòstols, alguns decapitats, tots amb un llibre a les mans. |
 |
| Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol VII d'Urgell, The Cloisters, Nova York. Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera. Detall de la figura de Jesús. |
 |
| Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol VII d'Urgell, The Cloisters, Nova York. Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera. Detall dels altres sis apòstols. Les decapitacions degueren produir-se després de la desamortització, quan el convent quedà en desús. |
 |
| Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol VII d'Urgell, The Cloisters, Nova York. Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera. Jesús en son setial. |
 |
| Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol VII d'Urgell, The Cloisters, Nova York. Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera. Detall dels lleons que sostenen el conjunt funerari, tots tres amb una presa a la boca. Un símbol important per a un conqueridor com ell, mort en camp de batalla (1184). El comtat fou heretat per son fill Ermengol VIII, mort al seu torn l'any 1209, i deixant com a hereva del comtat la seua única filla, Aurembiaix d'Urgell, la qual morí sense descendència (1231) després del pacte de concubinatge amb el mateix Jaume I (1228) i del seu matrimoni amb Pere de Portugal (1229). Aquests foren, doncs, els dos darrers comtes i la darrera comtessa de la casa d'Urgell sorgida de la línia de Guifré I. |
 |
| Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol IX d'Urgell, The Cloisters, Nova York. Procedent de l'Església de Santa Maria de Castelló de Farfanya, la Noguera. Els drets successoris de Pere de Portugal, vidu de la comtessa Aurembiaix, foren bescanviats a favor de Jaume I per unes possessions mallorquines. Al seu torn, el Conqueridor, per calmar els ànims dels nobles catalans i aragonesos, que recelaven de la unió dels dos grans comtats, el barceloní i l'urgellenc, cedí aquests drets a la casa de Cabrera, tot i reservant-se la jurisdicció sobre les ciutats de Lleida i Balaguer. Ponç I d'Urgell i IV de Cabrera (mort al 1243), fou el primer comte intrús del comtat urgellenc. El succeïren els seus dos fills, Ermengol IX, de mort prematura al mateix any que son pare (1243), i Àlvar I d'Urgell. |
 |
| Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol IX d'Urgell, The Cloisters, Nova York. Procedent de l'Església de Santa Maria de Castelló de Farfanya, la Noguera. Detall de l'estàtua jacent del comte Ermengol IX, que només sobrevisqué uns mesos al seu pare al capdavant del comtat urgellenc. La figura representa un comte molt jove, gairebé un noi, amb notòries restes del color original de la túnica, d'un blau lluent en què destaca la sanefa daurada. |
 |
| Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol IX d'Urgell, The Cloisters, Nova York. Procedent de l'Església de Santa Maria de Castelló de Farfanya, la Noguera. Detall del comte Ermengol IX, amb el cap sobre un coixí brodat, amb llarga cabellera, els ulls tancats, les mans creuades sobre l'empunyadura de l'espasa, trencada. |
 |
| Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol IX d'Urgell, The Cloisters, Nova York. Procedent de l'Església de Santa Maria de Castelló de Farfanya, la Noguera. Detall dels peus de l'estàtua jacent, sobre el gos, senyal de fidelitat. Segons m'aclareix Joan Estany Farradellas, els Comtes d'Urgell tenien Castelló de Farfanya com a segona residència, i Ermengol IX hi fou enterrat perquè hi morí, encara nen, mentre hi passava una temporada. |