 |
| 1778. Mausoleu de Bellpuig. Antonio Ponz, «Viaje de España, en que se da noticia de las cosas más apreciables, y dignas de saberse, que hay en ella», tom XIV. El Mausoleu de Ramon Folc de Cardona-Anglesola. La seua excepcionalitat com a gran obra renaixentista a Catalunya sempre va tapar la petita vila on es construí: «en Bellpuch, donde he hallado una obra digna de referírsela a V. y acaso el monumento más suntuoso de las artes que hay en Cataluña». L'obra és dedicada per l'autor al seu rei, del qual n'era secretari. Òbviament, la mentalitat colonial espanyola, començant pel títol, sobre tot allò català impregna tota l'obra. En aquells temps, el Mausoleu encara era al Monestir de Sant Bartomeu, també dit dels Franciscans, «fuera del recinto de la villa», que encara estava tancada dins les antigues muralles. |
 |
| Mausoleu de Bellpuig (Viquipèdia). Imatge actual del Mausoleu, a l'església parroquial des que, després de la Guerra del Francès, el convent fos saquejat i el Mausoleu maltractat. Sembla que els gavatxos n'obriren el sarcòfag per cercar-hi les joies i que també se n'endugueren l'espasa de l'estàtua jacent. |
 |
| Mausoleu de Bellpuig (Viquipèdia). Detall de Ramon Folc III de Cardona-Anglesola, senyor de Bellpuig, virrei de Sicília i Nàpols, fill bastard (diuen les males llengües) de Ferran II el Catòlic. Fou un dels mercenaris o condottieri més poderosos d'aquell començament de segle XVI a Itàlia, on fou capità general de la Santa Lliga al 1511. |
 |
| 1778. Mausoleu de Bellpuig. Antonio Ponz, «Viaje de España, en que se da noticia de las cosas más apreciables, y dignas de saberse, que hay en ella», tom XIV. Descripció del monument i transcripció del «letrero colocado sobre la urna» amb la dedicatòria, l'autor i l'any (1522). |
 |
| 1778. Mausoleu de Bellpuig. Antonio Ponz, «Viaje de España...», tom XIV. Aquesta obra «sin ninguna duda fue traída de Nápoles, donde la executaría el Juan Nolano firmado en ella, profesor muy digno de memoria», i elogi a la vídua per emprendre'n el projecte: «dignísima Isabel, que erigió a su marido este célebre monumento, en el qual dexó una prueba bien patente de ternura, y amor a su difunto marido». |
 |
| 1778. Mausoleu de Bellpuig. Antonio Ponz, «Viaje de España...», tom XIV. Disquisició de l'autor sobre els monuments funeraris dins els temples religiosos. |
 |
| 1778. Mausoleu de Bellpuig. Antonio Ponz, «Viaje de España...», tom XIV. Disquisició de l'autor sobre els monuments funeraris dins els temples religiosos. |
 |
| 1778. Mausoleu de Bellpuig. Antonio Ponz, «Viaje de España...», tom XIV. Defensa de la construcció de cementiris, i, per tant, contra el costum d'enterrament a les esglésies, tant a l'interior com als patis adjacents. La prohibició d'enterrar-hi i la consegüent obligació de construir cementiris fora vila era llavors un debat ben viu, bàsicament per qüestions de salubritat. |
 |
| Mausoleu de Bellpuig (Viquipèdia). Detall d'una cariàtide. |