 |
| 1880. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB). Magnífica vista de Gardeny des del peu del turó, amb els mollons del camí de Fraga en primer terme i les hortes que l'envoltaven. |
 |
| 1880. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB). La Vall de la Mariola separava el turó de Gardeny de l'altiplà conegut com la coma del Puig-Bordell, nom que ens indica l'ofici que s'hi practicava. Aquest vall, suposadament, era plena de gegantins pins i poblada de llops, l'animal que els primers cabdills lleidatans agafaren com a símbol de la ciutat. Creu l'autor que les llacunes que hi havia produïen un clima malsà a son voltant, la qual cosa hauria originat la maledicció romana de l'Ilerdam videas. Sempre havia cregut que era degut al clima extremat de la ciutat, tant a l'hivern com a l'estiu. |
 |
| 1880. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB). Durant la dominació sarraïna s'hauria dessecat aquesta vall pantanosa i aconduït les aigües per al rec. La dita pala dels Templaris era un partidor d'aigües entre sèquies. La Vall de la Mariola es convertí en una de les hortes de Lleida més preuades i es poblà de torres i molins, les restes d'algun dels quals encara eren visibles a finals del segle XIX. |
 |
| 1880. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB). En les lluites romanes entre Cèsar i Pompeu, la Vall de la Mariola fou escenari de diverses accions bèl·liques, ja que es trobava entremig dels campaments de Juli Cèsar a la ciutat i de Pompeu a Gardeny. |
 |
| 1880. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB). Segles després, «se suposa» que Gardeny fou campament de les hosts cristianes de Ramon Berenguer IV en el moment de posar setge a la ciutat sarraïna, «des d'on baixà lo jorn del rendiment de Lleyda (26 d'octubre de 1149) per a entrar-hi per la porta anomenada poc després de Sant Antoni...» |
 |
| 1880. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB). La vàlua estratègica de Gardeny a l'Edat Mitjana i l'origen de son nom. |
 |
| 1880. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB). La inicial fortificació i església de l'Orde del Temple, després de l'Orde dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, anà en augment segle rere segle. |
 |
| 1880. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB). Descripció de la fortificació, del castell i de l'església: l'ànim del visitant «no pot menos... de sentir-se commogut y enlayrant-se son esperit en los recorts de gloriosas edats... se sent llavors transportat a aquells temps...» |
 |
| 1880. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB). «y li sembla veure encara entorn d'ell als cavallerescs freys [frares] ab sa ferrada armadura y arrossegant lo blanc mantell d'estamenya, distintiu de la malaurada milícia...» Segueix la descripció de la resistència de Gardeny als gavatxos durant la Guerra del Francès, i de la popularitat del turó per contemplar els aplecs de Butsènit o fer-hi el dinar del dia de la mona, especialment a partir de la construcció de la font del 1789 «baix lo mando de l'inolvidable Governador En Lluís de Blondel». |
 |
| 1880. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB). Detall de les hortes de Butsènit al peu del turó de Gardeny. |